Resultats de la cerca

Fou professor al St Dominic’s College de Foochow Xina 1915-21 i als Estats Units a partir del 1921 Publicà treballs sobre teatre religiós valencià i llatinoamericà com Los Misterios del Corpus de Valencia 1932 i Misterios y autos del teatro misionero en Méjico durante el siglo XVI y sus relaciones con los de Valencia 1949, i treballs sobre llengües, entre els quals cal destacar Manual of the Foochow Dialect 1945 Collaborà en revistes especialitzades com Hispania i Revista Iberoamericana , entre d’altres

Nebot de Magí Pers i Ramona Tipògraf de professió, fundà el Diario de Villanueva y Geltrú  i presidí la Societat Frenològica de Vilanova És autor de la novella de fulletó Los misterios de Villanueva 1851 i del drama El conseller en cap, o sea Sitio y rendición de Barcelona en tiempo de Felipe V 1848, seguit d’un poema en català datat el 1847 És també autor de nombrosos articles i d’alguna altra composició en vers en català

Llicenciada en ciències de l’educació, és autora d’un gran nombre d’obres de literatura infantil Teretina Butanútols i altres contes 1986, La princesa pitudeta i panxudeta 1988, Galerna d’aiguamar 1989, Amunt, Lina, Amunt 1990, La bruixa tafanera 1991, La princesa que no sabia jugar 1991, El mag Floro 1992, Una excursió amb pirates 1993, El bagul de les disfresses 1994, El misteri de l’andana 1997, El cas misteriós de la lletra malalta 1998, premi Vicent Silvestre de narrativa infantil 1997, Un pintor molt guai 1999, Bum-bum El fantasma esvalotat 2000, Coses de la lluna 2000 i La granota…

Fill natural de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, marquès de la Casta Carmelità 1631 Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1665, 1667 i 1668 amb diverses composicions en català que figuren als corresponents reculls impresos Acompanyà el seu germà el marquès de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar mort el 1695 en ser aquest nomenat lloctinent general de Mallorca i residí allí mentre durà la seva lloctinència 1675-78 Publicà a Mallorca, el 1688, Festivos alborotos per l’entrada del seu germà com a lloctinent a Mallorca i Plausibles elogios sobre un cas misteriós…

Feu el primer curs de dret Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i, de tornada a Barcelona, collaborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall Amb la República detingué càrrecs polítics com el de governador civil de Guadalajara i de Múrcia 1873 Conreà la novella de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios 1860-61, i en d’altres com La ambición en la mujer 1865 i Jugar con el corazón 1875-76 escriví La pasión de Jesús 1855 i alguns drames històrics Don Jaime el Conquistador , estrenat el 1861 i parodiat per Frederic…

Impressor d’ofici, el 1887 es traslladà a Madrid, on dirigí La Nación  i contribuí a la fundació del Centre Català Després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 s’establí a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, fundà la revista Juventud Ilustrada  i fou redactor en cap de Las Noticias Publicà, moltes vegades signant Alfred o Alfredo Pallardó Bestard de la Torre , obres teatrals en llengua castellana entre les quals els drames Atrás el extranjero , 1879, segona part d’ El sitio de Gerona , de Josep O Molgosa, i Los misterios de Barcelona , 1915, i en llengua catalana entre…

Vida i obra Fou pilot nàutic Milità en el moderantisme antiesparterista des de la direcció de la revista “El Papagayo” i polemitzà amb El Constitucional i “El Sapo y el Mico”, de Pere Mata i Antoni Ribot i Fontserè Dirigí també el diari catòlic “La Convicción”, que mantingué llargues polèmiques amb Joan Mañé i Flaquer i el Diario de Barcelonal Publicà en català unes guies o pronòstics per als anys 1845-47 i per al 1856 i li són atribuïbles els poemes satírics d’“El Papagayo” Publicà la novella de fulletó Los misterios de Barcelona 1844 —escrita des de la presó i que aconseguí una gran…

La seva dedicació a la literatura s’emmarca en l’àmbit de la narrativa de temàtica juvenil, públic entre el qual assolí una gran popularitat D’entre la seva abundant producció destaquen novelles i narracions com ara No fiqueu llorers sobre el meu nom 1980, premi Ciutat de València - Malvarosa, Mor una vida es trenca un amor 1981, L’anell del papa Lluna 1992, L’illa del Faraó 1997, Només la mar ens parlarà d’amor  2000, Premi Bancaixa Juvenil 1999,  Cartes d’amor i de mort  2001, Premi Ciutat de Torrent,   L’autobús d’aniràs i no tornaràs 2001, premi Vicent Silvestre 2000,  El misteriós…

Es tracta d’una paròdia de les epístoles cortesanes, protagonitzada per dos camperols de l’Horta valenciana que intercanvien quatre epístoles amoroses burlesques, dues cadascun Tot estrafent el galanteig cortesà amb unregistre ple de modismes i parèmies valencians rústics, els llauradors enamorats, Bartomeu i Bartomeua, es declaren sentiments amorosos abrandats, grotescos i procaços, fins que una infidelitat de l’home comportarà el ràpid fracàs de la relació i les ires i amenaces de Bartomeua Publicada segurament per primera vegada a València, a mitjan segle XVI, se’n coneixen set edicions al…

És una reinterpretació positivista i local, de gran intensitat poètica, de l’estereotip literari de l’avar Caracteritzat en el físic i el temperament amb les fórmules de la bête humaine de Zola rata, fura, aranya, felí, d’orígens obscurs, coquí, miserable i misteriós en els costums i en la seva fosca intimitat, viu obsessionat per la possessió física de diners —per la riquesa en ella mateixa— i per la por de ser robat La seva despietada usura i la insociabilitat extrema li donen una reputació negativa i en fan un marginat a Pratbell Inserit en el marc històric de la…