Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Enric Fajarnés i Cardona
Literatura catalana
Poeta i narrador.
La seva obra, majoritàriament en castellà, s’inicià amb els poemaris Primer cancionero 1945, Los islotes 1955 i El puerto antiguo 1957, aquests dos editats a Dos poemas del mar pitiuso 1983 Viejos y nuevos poemas 1991 recull part de la seva obra poètica En prosa destaquen Viaje a Ibiza 1958, La Ibiza de nuestro tiempo 1978, Lo que Ibiza me inspiró 1985, Las cenizas removidas 2001 i Pólvora de cañón y otras historias 2002 És autor de l’estudi Recull de dites i refranys d’Eivissa 2000 Utilitzà esporàdicament la llengua catalana
José Agustín Goytisolo Gay
José Agustín Goytisolo Gay
© AVUI
Literatura
Poeta en llengua castellana.
Conreador del realisme social, prengué actituds polítiques de crítica i de contestació És autor, entre d’altres, dels reculls El retorno 1955, Salmos al viento 1958, Claridad 1960, Algo sucede 1968, Bajo tolerancia 1973, Taller de Arquitectura 1977, Del tiempo y del olvido 1977, Palabras para Julia y otras canciones 1979, Los pasos del cazador 1980, Final de un adiós 1984, La noche le es propicia 1992 premi de la Crítica 1993 i Novíssima oda a Barcelona 1993, en doble versió catalana i castellana, i que segueix la tradició d’odes a la ciutat —J Verdaguer, J Maragall, P Quart— Cofundà i…
,
Giuseppe Edoardo Sansone
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Estudià a les universitats de Nàpols, Florència i Roma i es doctorà el 1948 per la Universitat de Gènova Professor a les universitats de Puerto Rico i Columbia, fou catedràtic a les universitats de Bari, Nàpols, Roma-La Sapienza i Roma III Publicà Gli insegnamenti di cortesia in lingua d’oc e d’oïl 1953 i les edicions crítiques del Reggimento e costumi di donna de F da Barberino 1957, del Lazarillo de Manzanares con otras cinco novelas 1974 i de Carriaggio di Nîmes 1969 Especialitzat en literatura catalana, reuní diversos treballs als Studi di filologia catalana 1963, Saggi…
,
Josep Vicent de l’Olmo i Conca
Literatura catalana
Matemàtiques
Arqueologia
Història
Generós i secretari del Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició de la seva ciutat natal, s’interessà per la matemàtica i per la poesia.
Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València La seva fama d’home assenyat el convertí en conseller polític de la ciutat —el 1661 formà part del consell general—, segons informen alguns dels seus contemporanis Formà part d’acadèmies de matemàtiques —fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera— i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i 1668, sempre amb…
, ,
Maria Beneyto i Cuñat
Literatura
Escriptora en llengua catalana i castellana.
La seva família fou represaliada pels franquistes a la fi de la Guerra Civil Els anys cinquanta entrà en contacte amb el cercle literari format entorn de l’ Editorial Torre El seu primer poemari fou Canción olvidada 1947 Es donà a conèixer el 1952 amb els reculls de poemes Altra veu i Eva en el tiempo , de poesia lírica amb reminiscències simbolistes, afermada en la seva obra posterior Criatura múltiple 1954, guardonada amb el premi València de poesia 1953, Aquí 1956, Tierra viva 1956 i Ratlles a l’aire 1956, premi Ciutat de Barcelona Aquest mateix any la seva Antología general rebé…
,
Bonaventura Serra i Ferragut
Educació
Literatura catalana
Historiografia catalana
Polígraf i pintor.
Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…
, ,
Rafael Nogueras i Oller

Rafael Nogueras i Oller
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Gendre d’ Albert Llanas Començà a publicar en les revistes de tradició menestral L’Atlàntida i La Talia Catalana El 1898 publicà Una cosa que passa , sainet que presenta uns trinxeraires de Barcelona fent una estafa Freqüentà els ambients del Modernisme, els artistes del grup d’El Rovell de l’Ou i publicà a Joventut , Catalònia i Catalunya Artística , revista que li premià la novella breu El pas de la mort 1901 El 1905 publicà els poemes de Les tenebroses Amb un to volgudament prosaic i colloquial justificat per la sinceritat amb què el poeta —messies visionari enfrontat a la…
,
Dionís Jeroni Jorba
Filosofia
Literatura
Historiografia
Humanista i poeta.
Vida i obra Estudià a Barcelona, València, Lleida i Osca durant quinze anys Fou batxiller en teologia, mestre en arts, doctor en dret civil i canònic i catedràtic de lleis i humanitats a l’Estudi General de Barcelona Participà, en castellà, en un certamen poètic de Barcelona el 1580 Admirador i seguidor de Jeroni Pau , escriví una descripció apologètica de Barcelona en català, que traduí després al llatí i que publicà, finalment, en castellà Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona Van añadidas otras curiosidades de esta segunda impresión con las proezas de los…
, ,
Julià Guillamon i Mota

Julià Guillamon i Mota
© Ramonperis
Literatura
Crític literari i narrador.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1985, exerceix el periodisme cultural i la crítica literària en diversos mitjans de comunicació Diari de Barcelona , Avui , Serra d’Or, El Temps i, de manera regular des del 1993, a La Vanguardia Dirigí una collecció dels Llibres del Mall i la revista literària Lletra de Canvi en la darrera etapa Ha publicat assaigs sobre aspectes diversos de literatura catalana i sobre alguns dels seus autors més destacats del segle XX Joan Perucho i la literatura fantàstica 1989 La ciutat interrompuda De la contracultura a la…
,
Francesc Xavier Dorca i Parra
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia
Escriptor, filòsof, erudit, historiador de l’Església i eclesiàstic.
Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, estudià a la Universitat de Cervera, on tingué com a mestre Josep Finestres i de Monsalvo i feu amistat amb els escriptors Josep de Rialp i de Solà i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols El 1772, guanyà una càtedra de retòrica Fou també catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80 Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea de la…
, ,