Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia 1969 i en filologia catalana 1984 És autor d’un gran nombre d’obres teatrals Aina Sacoma premi Ciutat de Palma 1972, Els bojos 1976, Freturós l’impotent premi Born de Ciutadella 1979, Varennes 1980, Monòlegs 1980, Capitello 1981 i Les roselles diuen no 1981, algunes de les quals estrenà amb la companyia Guillem Cabrer, fundada per ell mateix Com a narrador, destaquen les novelles Merlot 1977 i El Minotaure 1990 És autor, entre d’altres, dels poemaris Retrets i pregàries 1984 i Amor somriu de perfil 1988 el 2000 es publicà la seva obra poètica completa

Fou un dels fundadors de la revista “El Ciervo” amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios 1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba 1979 i…

Vida i obra Autodidacte, inicià l’activitat de llibreter antiquari a Sants Barcelona el 1923 i de seguida començà a publicar els seus catàlegs de llibres, que internacionalitzaren la llibreria El 1927 publicà El Bibliòfil Català  quinze números, i el 1934, El Bibliófilo Español y Americano  setze números El 1930 creà l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica, annex a la llibreria El 1936 inicià la secció de llibres nous i la seva activitat d’editor al voltant de la revista Papyrus , estroncada per la guerra civil de 1936-39 Durant la postguerra continuà la seva tasca de llibreter i d’editor…

Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors de la revista d’avantguarda “Hèlix” 1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a “Ginesta” i “Mirador” Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del 1939 fou designat…

Vida i obra Actiu durant el primer terç del s XV i, potser, ja en els darrers anys del XIV De perfil biogràfic encara no del tot definit, sembla que fou ciutadà de Lleida, ja que l’any 1429 se’l documenta en aquesta ciutat, allistant-se en l’armada contra Castella que el rei preparava en aquells anys Poc després, el 1430, fou adobat cavaller, i entre el 1430 i el 1433 se l’acusà de participar en certes bandositats i lluites locals de la seva ciutat, fins al punt que acabà essent-ne bandejat i incapacitat legalment A partir d’aquell moment els seus béns passaren a la corona, i els…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 A més d’estudis de teologia, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i posteriorment es diplomà en humanitats clàssiques i en periodisme Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on dirigí la revista de la Companyia de Jesús  Mundo Social 1969-76, propera als postulats del Concili II del Vaticà i mal vista pel franquisme El 1976 abandonà l’orde i passà a ser director d’edicions d’ Oriflama , tasca que combinà amb la publicació d’assaigs filosòfics i sobre qüestions d’actualitat, especialment sobre catalanisme,…

És un jove rabadà que viu en una masia amb els seus amos La seva feina d’ajudant de pastor la comparteix amb en Rovelló, el seu company inseparable, amb qui viurà un cúmul de peripècies fantàstiques que els conduiran fins a l’adoració del nen Jesús a Betlem, a través d’un somni tingut a la vora de la llar de foc durant la nit de Nadal En Lluquet vesteix amb la roba genuïna dels pastors catalans del s XIX camisa blanca, samarra, pantalons vellutats negres per sota del genoll, faixa, espardenyes envetades, sarró, bastó i barretina El seu tarannà és alegre i vital, fruit de la seva…

L’obra, de caràcter psicològic i eminentment ciutadana, narra a través de la ment de la protagonista la seva primera experiència amorosa Fanny és una noia antiromàntica i antisentimental, provinent de la burgesia barcelonina, convertida en ballarina del Parallel, arran de la fallida econòmica de la seva família Soldevila utilitza la tècnica del monòleg interior, més inspirat en La senyoreta Elsa de Schnitzler que no pas en Joyce, i una protagonista jove, elements que aposten per la modernitat i la renovació novellística La influència de Gide és evocada per la presència d’una protagonista jove…

Desenvolupament enciclopèdic Obra de reflexió sobre el poder i la justícia situada en el marc històric de la Barcelona dels darrers dies del s XVIII, la novella comença amb un assassinat no resolt, a Barcelona, que desencadena la tragèdia de la mort absurda d’un innocent, Andreu, un dels protagonistes Fora de Barcelona, però, a Mura, s’enceta una altra acció narrativa que comença també amb una mort, en aquest cas natural, de Remei, però que porta a desenterrar un cas anterior d’assassinat que ha passat desapercebut a la justícia Rere de tot plegat hi ha un dels homes més poderosos i influents…

Desenvolupament enciclopèdic L’any 1938, el poeta va revisar i ordenar cronològicament els seus poemes en cinc llibres Joan Sales els publicà a Coyoacán, Mèxic, dins “Quaderns de l’Exili”, i l’any 1950 en una edició a Llibres de l’Óssa Menor Les edicions posteriors apleguen altres poemes esparsos, contes i cartes El “Llibre primer” recull deu poemes d’inspiració artística que emmirallen amb subtilesa la malaltia i la mort com a fons del jo líric En la naturalesa, el poeta aspira a un desig de pau El “Llibre segon” conté vint-i-dos poemes amb diverses cançons a Mahalta i alguns temes clàssics…