Resultats de la cerca

Vida i obra Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caràcter més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També és autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar, a més, els articles “Els perills de la reraguarda” 1937 i “La força social i revolucionària del teatre” 1937 S’exilià el 1939 a la…

De condició humil i òrfena abans de fer onze anys, es veu exposada a multitud de perills A l’inici de l’obra, el narrador la presenta com a «dotada de totes les belleses humanes» i la compara amb «un somni d’un pintor realitzat amb tota la força d’un geni» El nom connota ja la seva puresa, que, amb la bondat, la ingenuïtat i la «gran formosor», li confereixen un aire gairebé angelical La seva tendresa i les seves desventures provoquen l’emotivitat Malgrat la conversió en «nina dona», que remarca el títol de la segona part, i les contrarietats que pateix al llarg de l’obra, conserva, en gran…

La novella explica l’evolució del viatge iniciàtic que ha de dur-la al coneixement d’ella mateixa, i, per tant, a l’existència individual i lliure El seu itinerari comença amb l’ascens a la muntanya, on segueix passivament el seu marit, Matias, que ha de fer-se càrrec de l’ermita En aquest entorn d’aïllament, en el qual no encaixa, descobreix la solitud, i amb ella comença a intuir què és la vida Davant de la desorientació en què es troba, busca refugi en el pastor Gaietà, que li fa de guia i la protegeix dels perills endèmics del medi El seu primer pas cap a aquesta progressiva…

Està dedicat a la personalitat de la societat catalana i a l’anàlisi de la influència de les conviccions populars en les collectivitats humanes Mitjançant un rigorós exercici de comprensió històrica, el filòsof fomenta la reflexió cívica i el rebuig a la immoderació, a l’aïllament i a les temptacions de la supèrbia L’obra assenyala quatre trets significatius de la fesomia catalana la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia i s’articula al voltant d’un suggeridor símil amb la sardana en la qual el poble s’obre i es tanca conduït per la melodia Ferrater i Móra, conscient d’…

L’obra L’obra, dividida en trenta-cinc llibres i coneguda també com Lo Troià , conta, seguint la línia cronològica dels esdeveniments, tots els fets relacionats amb la destrucció de la ciutat de Troia S’inicia a Tessàlia, on el rei Peleu Pèlies, segons la tradició, amb l’esperança d’evitar perdre el tron, envia el seu nebot Jàson a buscar el velló d’or a la Còlquida Jàson aconsegueix el velló gràcies a l’ajuda de Medea, però durant el viatge els argonautes entren en el territori de Troia, domini del rei Laomedont, la qual cosa origina l’enfrontament amb els grecs, que conclou amb una primera…

Vida i obra El conreu de la poesia li feu guanyar la Flor Natural als Jocs Florals del 1903, amb un Idilli maragallià,  fet que el decidí a entrar al cercle d’intellectuals de l’Ateneu Barcelonès Allí conegué el qui fou el seu amic i collaborador, Joan Maragall Publicà el 1904 el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols , amb un pròleg de Joan Maragall que en lloa el contingut i l’aproxima a la pròpia estètica, tot i que els versos poden ser entesos en clau paròdica El 1906 usà el pseudònim d’ Augusto de Altozanos per signar la novella humorística, insòlita i agosarada,  El nuevo…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou un expert en protocol i en temes de cerimonial cavalleresc, però es coneixen pocs aspectes de la seva biografia Probablement formà part de la burgesia barcelonina de la seva època i gaudí de la confiança de ciutadans honrats i mercaders adinerats, atès que entre el 1480 i el 1489 el seu nom apareix en actes notarials relacionades amb afers civils d’aquests personatges La seva família formà part de l’oligarquia barcelonina dels segles XIV i XV Un avantpassat seu, Bernat Turell, fou conseller els anys 1366, 1369 i 1375 Al segle següent, Marc Turell…

Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari Residí a la…