Resultats de la cerca

Vida i obra Autodidacte, inicià l’activitat de llibreter antiquari a Sants Barcelona el 1923 i de seguida començà a publicar els seus catàlegs de llibres, que internacionalitzaren la llibreria El 1927 publicà El Bibliòfil Català  quinze números, i el 1934, El Bibliófilo Español y Americano  setze números El 1930 creà l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica, annex a la llibreria El 1936 inicià la secció de llibres nous i la seva activitat d’editor al voltant de la revista Papyrus , estroncada per la guerra civil de 1936-39 Durant la postguerra continuà la seva tasca de…

Vida i obra Fill de Josep Porter i Rovira És considerat el pare de la historiografia cinematogràfica a Catalunya Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, el 1992 hi obtingué la primera càtedra de cinema de Catalunya, amb el projecte Els orígens iconogràfics de l’expressió cinematogràfica Des del 1969 fins a la jubilació 2000, ensenyà història, estètica i sociologia del cinema i els audiovisuals i introduí les matèries cinematogràfiques al…

Desenvolupament enciclopèdic Pere Porter, pagès de Tordera, viatja a l’Infern ajudat per un diable per tal de trobar un notari i resoldre un conflicte al voltant d’un deute que ja havia satisfet, però que li és reclamat novament L’Infern és ple de gent vinculada al poder i a l’administració de justícia del vescomtat de Cabrera i del Principat, que, a l’empara del poder, han comès tota mena d’actes delictius i crims contra els més pobres i febles Finalment, Porter aconsegueix sortir de l’Infern i recuperar les seves possessions L’anònim autor, sens dubte vinculat a l’administració de justícia…

Vida i obra L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers 1890-93, i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona , i el 1899, un estudi en La…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor amb una tesi sobre l’aprenentatge del català com a llengua estrangera 1982, fou catedràtic de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà alguns treballs acadèmics en publicacions especialitzades En el camp audiovisual, traduí nombrosos guions per a TV3 al llarg de la primera dècada d’existència D’ençà que el 1966 sortí a la llum La mort a Venècia i Mario i el màgic de Thomas Mann, traduí una seixantena d’obres a partir de l’alemany i l’anglès Sobresurten alguns clàssics de la literatura alemanya, com…

Un anònim ressenyador ja observà, en el moment de la seva publicació, els trets que distingiren la prosa de l’autor i en justificaren l’èxit bon humor, sentimentalisme poètic, perspicaç observació i estil fluent, ple de modismes i girs locals i ric en conceptes poètics i frases pintoresques El volum conté proses d’estil ben diferent paròdies de les orientals romàntiques i del drama lacrimogen “Lo darrer envit”, “L’esclava d’Alí-Babau”, “Nocturno”, “Últimes escenes d’un drama”, d’un humor caricaturesc en la línia de Pitarra historietes sentimentals “Divuit anys”, “Sempreviva”, “Tot sol”, “…

Llicenciat en psicologia, especialitat de psicologia clínica, per la Universitat de Barcelona, com a dramaturg es formà tant en seminaris i cursos com en el teatre amateur i universitari El 1995 publicà Tiempo de ensayo , obra amb la qual guanyà el premi SGAE de teatre i que el 1996 aparegué en català amb el nom de Cansalada cancellada El 1999 estrenà aquesta obra amb la companyia Magma Teatre, fundada per ell juntament amb Marta Guzmán i Robert Torres el 1998 amb motiu de l’estrena de la seva obra  Magma premi Born de teatre 1997 La companyia també posà en escena els seus textos Cançons d’…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix  creà el grup experimental Teatre Viu  1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual  EADAG, que dirigí fins a…

Vida i obra Fill de l’artista  Josep Palau i Oller , collaborà en la premsa catalana abans del 1936 Estudià filosofia i lletres 1939-43 i fou un dels capdavanters de l’acció clandestina —Amics de la Poesia— i de la represa cultural a la postguerra Fundà i dirigí la primera revista en la clandestinitat, Poesia  1944-45, i fou cofundador i collaborador d’ Ariel  1946-51 També fundà l’editorial La Sirena, on, entre d’altres, es publicaren obres de Salvador Espriu El 1945 marxà becat a París i hi restà fins el 1961 Del 1962 al 1975 menà una vida solitària a Grifeu La seva poesia — Balades…