Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic El títol ja en delimita el contingut, regit pel maquinisme urbà Encapçala el llibre una citació de Pierre Albert-Birot, que expressa la voluntat de trencar amb la poètica aristotèlica La segueix una carta pròleg adreçada a Millàs-Raurell, “Lletra d’Itàlia”, en què fa una síntesi dels mecanismes propis del futurisme italià i cita alguns escriptors catalans Dídac Ruiz, Vicenç Solé Sojo, JV Foix que semblaven tenir alguna vinculació amb l’avantguarda Els nou poemes de la resta del recull incorporen bona part dels recursos formals del cubofuturisme Salvat hi…

La llegenda la humil Griselda sofreix pacientment les cruels proves que li imposa el seu marit per a comprovar la seva fidelitat, ja coneguda abans de Boccaccio, arribà, però, a tot Europa mitjançant aquesta versió de Petrarca, i la seva fortuna posterior fou considerable en diferents països i en diferents èpoques L’interès de la traducció de Bernat Metge, també en forma epistolar, rau sobretot en l’excellència de la prosa i en el fet de ser un dels primers elogis en llengua vulgar del Petrarca humanista Bibliografia Butinyà Jiménez, J 2002 Del “Griselda” català al castellà…

Vida i obra Professionalment era advocat Residí a l’Alguer i a Càller, en diverses etapes Escriví en català, castellà, sard i italià, però la seva producció poètica en català és tardana, posterior al 1799 També confeccionà una llista de mots catalans incorrectes, amb la forma bona al costat, i una relació de noms de peixos en català La seva obra reflecteix perfectament la cruïlla d’influències estètiques presents a Sardenya al tombant del s XVIII la tradició popular, especialment visible en la seva obra en català i sard el barroc i el rococó, vinculat a la seva poesia en castellà…

Fill de Salvador Maluquer i Aytés Advocat i jurista, fou degà del Collegi d’Advocats i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Collaborà a La Renaixença  i fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Regidor de Barcelona i diputat a corts per Terrassa-Sabadell 1886 i Solsona 1896, hi defensà la vigència del dret català Fiscal del tribunal suprem espanyol 1903-05 i 1913-14, fou senador per Lleida 1903-05 Fundà el Partit Monàrquic Autonomista 1918 i fou nomenat president de la diputació durant el període posterior a la Dictadura En proclamar-se la…

Desenvolupament enciclopèdic Es conserva intercalada en una crònica universal francesa ms esp 13 de la Bibliothèque Nationale de París Atribuïda temps enrere a Pere ↑ Ribera de Perpinyà , hom ha demostrat que aquesta autoria és injustificada i que l’obra fou redactada cap a l’any 1268 per un autor anònim, qui en continuà la redacció amb el regnat de Jaume I fins a la conquesta de Múrcia l’any 1266, canviant-hi la ideologia del model en mostrar-se a favor de la independència de l’Església tarraconense respecte de la seu toledana Les interpolacions procedeixen de la Historia Romanorum i de la…

S’inicià el 1968 amb la publicació del poemari Ciutat de l’horabaixa , però tota la seva obra posterior és exclusivament narrativa L’amagatall de Guipur 1976, premi Ciutat de Manacor, Uns cabells mortalment obscurs 1978, Villa Coppola 1985, premi Ciutat de Palma de novella 1984, Una moda fresqueta 1991, Quan venia l’esquadra 1994, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, Massa vi per a un sol calze 1994, premi de novella breu Ciutat de Mollerussa, Canvi de perruqueria i altres misèries 1995,  Quaranta anys no són res 1997 i, pòstumament,  Una altra vida  2012, editada pel seu…

Desenvolupament enciclopèdic La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període de 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ser escrita entre el 1200 i el 1208 una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18 i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del…

Estudià interpretació a Palma i a Barcelona 1984-90, ciutats en les quals ha dut a terme la major part de la seva activitat teatral posterior Ha fundat diverses companyies teatrals Morel Teatre 1985, Pere Peyró 1996 i La Invenció 2000 També formà part del Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo 1988-91 i coordinà el Taller de Dramatúrgia Textual de la Sala Beckett de Barcelona Debutà amb obra pròpia a la XII Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega amb La parella és  1992 Escriví Yage Borsa del Centre Dramàtic 1993 i posteriorment estrenà  La trobada 1994, Quan els paisatges de…

Desenvolupament enciclopèdic Està formada per 123 estrofes de vuit versos cada una, d’una notable originalitat i d’un eficaç nervi narratiu i àdhuc musical No ha de ser debades que un anònim compositor la farcís de tonalitats populars per a ser cantada a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim Les Cobles , en les quals es nota l’influx de La faula de Guillem de Torroella, proposen una allegoria de caràcter polític sobre la situació de l’illa, en la qual hi ha força referències a la peripècia personal de Turmeda, sobretot en l’espinós assumpte de la seva fugida i posterior…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa,  La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció posterior, amb…