Resultats de la cerca

Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada  Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la major part dels seus…

Com a poeta i crític, es mogué en l’òrbita dels Jocs Florals de Barcelona en fou mestre en gai saber 1883 i membre del cos d’adjunts, mantenidor en set certàmens, secretari 1884 i 1925 i president 1903 Parallelament fundà i dirigí La Illustració Catalana ,  La Llar i La Familia Cristiana Collaborà en La Renaixença ,  Joventut , etc, i, de manera preferent, en les empreses editorials i periodístiques de Francesc Matheu Destacà en la defensa dels drets de Catalunya i de la seva llengua intervenint, per exemple, en el Primer Congrés Catalanista 1880, en la discussió de les Bases…

Llicenciat en dret 1917 i en filosofia i lletres 1921 cursà estudis de filologia romànica a Montpeller i a Zuric Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1958 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1962 El seu interès per la història de la literatura i per la historiografia es feu palès ja de ben jove, amb l’article “Índex de noms propis de la Crònica d’en Muntaner”, aparegut als Estudis Universitaris Catalans 1914 Incorporat a l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, exposà la seva tasca en una  Memòria  dirigida al president de…

Juli Soleràs és el personatge més important de l’obra —la guerra n’és el tema central—, pel fet de morir en plena joventut pels seus ideals Es tracta d’un personatge de gran complexitat, però misteriós i impenetrable, que és presentat des de la perspectiva dels seus dos amics Cruells i Lluís i, també, a través dels seus interminables monòlegs Juntament amb els dos amics, tots ells oficials que combaten en el bàndol republicà al front d’Aragó, evoca la seva vida Orfe de pares, visqué una infantesa singular amb una tia estranya, amb visions nocturnes Nascut a Grenoble, com Stendhal…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida de Joan Deltell, exiliat català que viu a Mèxic, on enyora Barcelona i somnia a retornar-hi des d’aquesta perspectiva, es presenta la seva situació i la dels altres catalans exiliats, que adopten diverses actituds enfront del país que els ha acollit i, també, de Catalunya Joan Deltell és un exiliat català que treballa en una editorial de Mèxic casat amb una nativa, Adela, i amb un fill, Jordi inadaptat al país i a la pròpia família, només somnia a poder retornar a Barcelona, un retorn que la manca de recursos econòmics impedeix L’oportunitat d’…

Fingeix que poc temps abans, quan l’escriptor era a la presó el Castell Nou de Barcelona, se li aparegué l’esperit de Joan I, acompanyat dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, d’ocells i de gossos de caça Es planteja tot seguit el problema de l’existència i la immortalitat de l’ànima, en la qual cosa Metge diu no creure, però que constitueix l’essència del llibre primer, on el rei acaba convencent el seu antic secretari d’aquestes veritats Al llibre segon Joan I afirma que la seva ànima es troba al purgatori i en camí cert d’assolir la glòria, mentre s’ha parlat del cisma i del dogma…

Vida i obra Estudià a València, i gràcies a Honorat Joan li fou atorgada la càtedra de poesia de la universitat 1550-56, des de la qual inicià una important tasca d’editor i renovà els estudis d’oratòria El 1559 acceptà la càtedra de retòrica de la Universitat de Saragossa, però el 1561 retornà definitivament a València 1561-79, on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris El 1563 defensà l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el procés inquisitorial contra aquest Preocupat per la didàctica del llatí, redactà diverses obres per facilitar les…

Després d’obtenir un grau en literatura anglesa per la Universitat de Brandeis 1978, el 1980 es llicencià en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1988 El 1984 obtingué el màster en literatura comparada per la Universitat de Berkeley, i el 1986 el doctorat per la Universitat de Stanford Professor a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona i professor assistent al departament d’anglès de la Universitat de Barcelona 1981-82, el 1983 continuà la carrera acadèmica als Estats Units com a professor associat al departament d’estudis hispànics de la Universitat de…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment…

Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…