Resultats de la cerca

Fou un pagès dotat d’una gran memòria i facilitat de versificació En quedar-se cec, a cinquanta-un anys, es dedicà a captar i a compondre versos d’inspiració popular Era conegut per Txu Terrat

Ingressà a l’orde franciscà el 1751 El 1762 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem 1781, que és una descripció d’aquelles terres i de la vida i els costums dels seus habitants Escriví també una Gramática arábiga , amb un vocabulari àrab-castellà 1764, i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda Totes aquestes obres van quedar inèdites Bibliografia Homs i Guzmán, A ed…

De posició benestant, rebé una sòlida formació cultural i durant els anys de joventut es relacionà amb el grup anomenat la Colla de Sabadell, especialment amb Joan Oliver i els germans Trabal Afectada de tuberculosi, el 1921 anà a la ciutat suïssa de Davos per tal de tractar la malaltia, on conegué el seu futur marit, amb qui tingué un fill Vídua 1929, posteriorment tingué una filla d’un segon matrimoni Durant la Segona República treballà a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, però amb el franquisme hagué d’afrontar greus dificultats econòmiques, que s’agreujaren amb la mort del segon…

Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama  de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico  1985-2002 i collaborador de les revistes  L’Avenç , Presència  i Revista de Girona…

Desenvolupament enciclopèdic Per mitjà de les evocacions de Tori —el protagonista que, ja adult, torna al poble on va viure quan era infant a desenterrar simbòlicament i físicament els records—, l’autor narra els secrets i les pors d’un poble de la plana de Vic en els anys immediatament posteriors al final de la guerra civil de 1936-39 L’argument va descrivint el procés de recreació, per part del protagonista —que, alhora, és el narrador—, de la seva infantesa, dintre d’una petita collectivitat rural i d’uns fets luctuosos concrets que varen quedar gravats en el seu record amb la…

Narra la història de Pep Martí, un conductor de camions de gran tonatge que, en companyia del seu ajudant, fa trajectes entre Barcelona i Valladolid Més de vint hores damunt d’un Pegaso de tres eixos carregat amb bigues de ferro, taulers de fusta o paqueteria donen per a molt i Pep Martí —quaranta anys complerts, casat i amb dos fills— se sent cada vegada més buit i més distanciat de tot el que l’envolta La seva muller li ha demanat que canviï de feina, però ell sap que quedar-se al poble i obrir una botiga no és tampoc la solució Quan és a casa frisa per sortir a la carretera,…

És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar  La muntanya d’ametistes , el que havia de dedicar a la psicologia humana La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què el component pecaminós és més aviat irònic…

Vida i obra Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell 1901-10 Fou ordenat de sacerdot el 1910 Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell manuscrit dels segles XIII-XIV, treball que enllestí el 1912 El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell” El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents en vulgar…

Vida i obra Fill de Joaquim Rubió que, el 1858, passà de la Universitat de Valladolid a la de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres 1876 i en dret 1888 en aquesta universitat Orientat de primer, per influència dels professors Bergnes de las Casas i Ramon Garriga, a l’estudi de les literatures clàssiques, el 1878 es doctorà a la Universitat de Madrid amb un Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte y la colección anacreóntica, y su influencia en la literatura antigua y moderna 1879 sota el mestratge de Manuel ↑ Milà i Fontanals , s’inclinà per l’estudi de la literatura espanyola…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers…