Resultats de la cerca

Conegut com a Ventura Porta i Rosés Collaborador de Ràdio Barcelona, i des del 1981 d’Ona Cultural, en la producció de programes per a les emissions catalanes Es dedicà especialment al teatre amb les obres L’àmfora 1960, Quan no sigui amb tu 1964, Viatge de nuvis 1969, Un pagès de Barcelona 1970, Funció al Liceu 1971, No totes les flors són de plàstic 1978, Dies clars vora l’estany 1980, Criatura meva 1984 i El rastre de la guineu 1986, entre d’altres

Es donà a conèixer amb De qui és el bosc 1976 el mateix any guanyà el premi JM Folch i Torres amb L’escarabat verd 1977 seguiren, entre d’altres, La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí 1980, premi Crítica Serra d’Or 1981, Lluna de tardor 1982, premi de literatura juvenil l’Esparver 1982, El planeta dels set sols 1985, premi Lola Anglada 1984, El rastre de les bombolles 1990, S’ha de ser animal 1991, premi Vaixell de Vapor, Les portes del temps 1995, La casa de les acàcies 1997, Per un plat de macarrons 1997,  Els dimarts del senyor F 1998 i Una pintura als llençols 2004 Des del…

Vida i obra Estudià a l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid Participà activament en diversos actes culturals a la seva ciutat natal de Sitges El 1914 fundà, amb Miquel Utrillo, la revista La Cantonada Cant d’en T Catasús i tonada d’en M Utrillo , de la qual només sortí un número Publicà poemes a revistes i diaris, com Joventut , El Eco de Sitges , Pèl & Ploma , La Revista , L’Amic de les Arts , El Poble Català , Arc Voltaic  i Un Enemic del Poble , entre d’altres Amb motiu de les seves noces, els amics li oferiren un volum que aplegava algunes de les seves poesies De l’hort i de la…

S’interessà des de molt aviat per la poesia de caràcter experimental i reivindicà els surrealistes, JV Foix i J Brossa Fruit d’aquest interès són  Poemes 1966, L’influx de Lynx no altera el conducte 1969, amb Santiago Pau Bertran, Variacions puntuals 1972, Trilogia del tret 1972, Sis trets 1973 i  Habitar un paisatge 1973 En La nuu, Contes de l’horitzó 1974, es decantà cap a la poesia visual El 1981 mostrà tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró i publicà la sèrie La columna A partir de la dècada dels 80, ja plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat Sis poemes 1981, L…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres i es dedica a l’ensenyament La seva trajectòria com a poeta s’inicià amb el volum Dins un perol d’aigua infecta 1977, que continuà a Quadern d’amorositats i altres indiferències 1979, Al marge 1983, Lira de bova poemes 1987, Desert encès 1989, Faunes que fugen 1992, On s’acaba el sender 1995, premi Ciutat de Palma, Estigma 1995, flor natural i premi Cavall Verd, El salobre 1997, premi Carles Riba 1996, Pessoanes 2003, premis València Alfons el Magnànim de poesia 2003 i Cavall Verd-Josep M Llompart de poesia 2004,  Nura 2007, premi Nacional de la Crítica…

El conjunt de les quinze narracions que configuren el volum és una reflexió sobre l’aventura de l’ésser humà a la recerca de l’harmonia enmig d’un escenari hostil i caòtic La reflexió és duta a terme en un doble nivell d’una banda, el de les proses que mostren l’ideal d’absolut anhelat per l’individu —“Mite d’Anna-Clara a disset anys”, “Mite del Cigne i la vinya”, “Mite dels ocells”, etc—, en les quals el punt de partida d’aquesta recerca infinita és la realitat immediata des de la qual el personatge emprèn un viatge introspectiu cap a una situació ahistòrica on només és possible un espai —l’…

Fill del compositor Josep Maria Mestres Quadreny De formació autodidàctica, el 2008 es llicencià en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya Professor des d’aquest any a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha publicat els poemaris O res 1991, A sac 1999, Tres 2001, Llum 2007,  Comèdia 2008,  Nous 2013 i Poemes intestins 2018 les novelles Ales de cera 1996, La ela de Milet 1998, La tercera persona 2001 i La pau perpètua 2006 els textos teatrals La bufa 1998, Dramàtic i altres peces 2002, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2003, Vides de tants 2003, 1714 Homenatge a Sarajevo 2004,…

Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, després d’estar vinculada al món editorial 1983-98 i a l’ensenyament, es dedicà a escriure Gran part de la seva obra va destinada als infants i els adolescents Per al públic infantil ha escrit, entre d’altres,  La lluna en un cove 1987, premi Francesc Puig i Llensa 1987, El maximal 1993, L’Emi i en Max 1999, a partir del qual creà una sèrie, Finisterre 2000, Busco una mare 2005, premi White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munic 2006, Un tió amb vista 2007,  Mala sort o bona sort 2008 i  Un mirall al cor…

Llicenciat en filologia catalana, fou professor ajudant a la Universitat Pompeu Fabra 1994-98 i professor visitant als Estats Units Duke University, 1996 i al Canadà University of British Columbia, 2007 Professor als estudis d’Humanitats i Filologia Catalana de la Universitat Oberta de Catalunya des del 1998, l’any 2000 hi inicià el portal Lletra, que dirigí fins el 2004 Director de la Institució de les Lletres Catalanes 2004-06, ha format part de la junta del  Centre Català del PEN Club  1995-2004 i del consell de redacció de la revista Caràcters  2000-04, i ha collaborat amb articles sobre…

Vida i obra Duc de Gandia Fill de l’infant Joan futur Joan II , duc de Peñafiel i de Montblanc, i de Blanca, filla del rei de Navarra, Carles III el Noble, que el feu jurar per primogènit de Navarra 1422 Mort el rei, fou proclamat príncep de Viana i, per això, és anomenat, també, Carles de Viana , títol que portaven els hereus de Navarra 1423 Passà una gran part de la infantesa i de l’adolescència a Olite, on rebé una educació excellent El 1439 es casà amb Agnès de Clèves, que morí el 1448 sense haver-li donat fills El 1440 fou governador general de Navarra El 1441 morí la seva mare, la reina…