Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Xavier Cortadellas i Gratacòs
Literatura catalana
Narrador i crític literari.
Collabora amb regularitat a Revista de Girona i El Punt Ha publicat Primer senyal 1989, títol original Fontanètum , premi Recull de narració, El poble dels centfocs llegendes de les Gavarres 1996 i Lleis binàries 1998, premi Marià Vayreda de narrativa 1997
Jordi Gabarró i Serra
Literatura catalana
Poeta.
Tot i que Gabarró havia escrit des de jove, es donà a conèixer de manera tardana amb la publicació del seu primer llibre Tot és caduc 1992 a quaranta-vuit anys Des d’aleshores la seva obra sortí amb certa regularitat Una llum a la finestra 1994, País trencadís 1998, El jardí 2001, El somni de la raó 2004 i El temps de la terra 2007 Els seus poemes són despullats i directes, i tenen com a objectiu essencial la denúncia irònica de les constants falles de la condició humana
Montserrat Rodés i Carbonell
Literatura catalana
Poeta.
El seu primer llibre va ser La set de l’aigua 1991, premi Miquel Martí i Pol 1990 Més tard publicà amb regularitat els reculls Riu d’arena 1992, El temps fumeja 1993, i la trilogia formada per Escrits en blanc 1995 premi Miquel de Palol 1994, Interlínia 1999 i Deleàtur 2002, i posteriorment Immunitats 2005 A causa de la seva incorporació tardana al món de la poesia, la seva obra ha assolit la maduresa literària des del principi La seva poesia, d’una alta concentració lírica i economia expressiva, i d’una arquitectura estructural molt exacta, es proposa d’intensificar l’…
Joaquim Garcia-Parreño i Lozano
Literatura catalana
Actor i autor teatral.
Vida i obra Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M ↑ Liern Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea…
Joaquim Sala-Sanahuja
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Estudià a Barcelona i a París, on ha residit molts anys És professor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB El 1973 publicà el llibre de poesia La veu del ciclista , integrat per proses evocadores, oníriques, d’un delicat humor, i Planeta Miret 1981, prosa imaginativa i misteriosa Seguiren Escriny de Walpurgis 1989, amb gravats de Gabriel, El viatge a Tokushima 1993, amb gravats de Jordi Alcaraz, i Pas de coro 1998 A través de la seva obra lírica ha fet una contribució important enfocada a renovar el concepte de prosa poètica i poema en prosa També ha estat una figura decisiva a…
Lluís Bertran Nadal i Canudas
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i historiador.
Entre el 1874 i el 1880 feu estudis de medicina, filosofia i lletres i dret, que no completà, a la Universitat de Barcelona Treballà com a administrador del balneari Blancafort de la Garriga Promogué la “Gazeta Vigatana” i collaborà a la “Gazeta Montanyesa” i La Veu del Montserrat de Vic, i a La Renaixença , La Illustració Catalana i “La Illustració Llevantina”, entre altres publicacions Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, professor d’història de Catalunya dels Estudis Universitaris Catalans, en substitució, a partir del curs 1905-06, de Francesc Carreras i Candi,…
Joan Teixidor i Comes
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Escriptor i editor.
Es llicencià en lletres a Barcelona S’inicià molt jove en la literatura i collaborà en La Publicitat , Mirador i Quaderns de Poesia , dels quals fou fundador Aviat feu una gran amistat amb Carles Riba, Salvador Espriu i Joan Vinyoli Com a poeta recollí les experiències més afinades del postsimbolisme i de l’avantguarda, a més de l’empremta de la generació castellana del 1927 Poemes 1932, Joc partit 1935 i L’aventura fràgil 1937 Després de la Guerra Civil s’afegí al grup fundador de la revista Destino i de l’ Editorial Destino i hi escriví amb regularitat La tragèdia collectiva,…
,
Josep Maria Sala i Valldaura
© J.M. Sala-Valldaura
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica Serra d’Or, El…
,
Poesies
Literatura catalana
Volum recopilatori pòstum de l’obra poètica de Màrius Torres (1947).
Desenvolupament enciclopèdic L’any 1938, el poeta va revisar i ordenar cronològicament els seus poemes en cinc llibres Joan Sales els publicà a Coyoacán, Mèxic, dins “Quaderns de l’Exili”, i l’any 1950 en una edició a Llibres de l’Óssa Menor Les edicions posteriors apleguen altres poemes esparsos, contes i cartes El “Llibre primer” recull deu poemes d’inspiració artística que emmirallen amb subtilesa la malaltia i la mort com a fons del jo líric En la naturalesa, el poeta aspira a un desig de pau El “Llibre segon” conté vint-i-dos poemes amb diverses cançons a Mahalta i alguns temes clàssics…
Llorenç Villalonga i Pons
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els…
,