Resultats de la cerca

Collaborà a la “Revista d’Olot” i dirigí les revistes “El Deber” i “Fulla Seràfica” Edità privadament la seva obra poètica, que reflecteix influències romàntiques i parnassianes i mostra una predilecció pels temes històrics, bàsicament medievalitzants, i pels paisatgístics Arquimesa 1910, Evocacions 1912 i Hores de collegi 1922 Traduí poemes de Pierre de Ronsard, Giacomo Leopardi, Alessandro Manzoni, Joachim du Bellay, Francis Jammes i William Wordsworth i publicà una versió incompleta d’ Evangelina 1923, de Henry Wadsworth Longfellow Pòstumament es publicà el volum Poesies de…

Vida i obra De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern Es traslladà a Barcelona tot cercant l’èxit literari i posteriorment se n’anà a Occitània En tornar a Catalunya, decebut, se suïcidà —en un darrer acte que entenia com a heroic— al castell de Burriac Sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments 1899, de to pessimista, i Esplets d’ànima jove 1903, els seus millors poemes…

Germà de Guillem Forteza Estudià a Mallorca, Barcelona i Sevilla, on es llicencià en filosofia i lletres i on treballà a l’Arxiu d’Índies Ingressà al cos d’arxivers 1881 i estigué a la Biblioteca Provincial de València fins a la seva jubilació 1912 A Mallorca fou un dels fundadors de “La Dulzaina” 1868-69, on publicà, en castellà, narracions romàntiques i costumistes, i fou collaborador de la “Revista Balear” 1872-74 i del “Museo Balear” 1875-77 amb poemes en català, alguns dels quals foren inclosos per Jeroni Rosselló a Poetes balears 1873 Recollí per a Marià Aguiló cançons…

Vida i obra Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot El 1877 obtingué el càrrec de director que li havia estat negat el 1869, i exercí una notable tasca pedagògica Dins l’estètica de l’ escola d’Olot , la seva pintura s’allunyà de la concepció paisatgística de Joaquim Vayreda, i per la simplificació tècnica s’aproximà a un cert impressionisme Hi ha obres…

Vida i obra Orfe de pare de molt jove, treballà en despatxos de juristes El 1802 publicà Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia i el 1804 estrenà la peça castellana Al freír será el reír y al trocar será el llorar i el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs , que, sota títols diversos, romangué de repertori durant molts anys Simultàniament, fou traductor i adaptador d’obres teatrals algunes de les quals foren publicades del Teatre de la Santa Creu, que dirigí molts anys després, entre el 1837 i el 1839 El 1808 fundà l’efímera “La Abeja Político-literaria de…

Un anònim ressenyador ja observà, en el moment de la seva publicació, els trets que distingiren la prosa de l’autor i en justificaren l’èxit bon humor, sentimentalisme poètic, perspicaç observació i estil fluent, ple de modismes i girs locals i ric en conceptes poètics i frases pintoresques El volum conté proses d’estil ben diferent paròdies de les orientals romàntiques i del drama lacrimogen “Lo darrer envit”, “L’esclava d’Alí-Babau”, “Nocturno”, “Últimes escenes d’un drama”, d’un humor caricaturesc en la línia de Pitarra historietes sentimentals “Divuit anys”, “Sempreviva”, “…

Desenvolupament enciclopèdic El certamen que proposava « por asunto de poesía una composición del género épico relativa a la famosa Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos » i el guardó mateix ofert a Rubió lliurat en un acte teatralitzat que causà sensació s’enquadraven en una calculada estratègia de vindicació «provincialista» i de redefinició del camp literari En formava part la defensa de la dignitat literària del català, per a la qual la memòria del secretari Muns i Serinyà apellava al patronatge i l’autoritat d’Aribau i Puigblanch En un context de…

Iniciat en les activitats polítiques, fundà i dirigí a València, entre el 1906 i el 1909, el butlletí de la societat València Nova i els setmanaris El Crit de la Pàtria  i Renaiximent Formà part del grup que, vinculat a aquestes plataformes, a partir del 1907 encetà un corrent crític i europeista que, tot i reconèixer el mestratge de la Renaixença, renovà la poesia i la feu avançar en la seva normalització El 1910 es traslladà a Sabadell, on promogué la creació del Diari de Sabadell , al capdavant del qual romangué fins el 1916 L’any 1910 publicà a L’Avenç  el recull de poemes  Cordes…

Vida i obra Acabat el batxillerat i havent estudiat a l’Escola de Dibuix i al Centre Artístic d’Olot, després de la mort dels seus pares s’incorporà a l’exèrcit carlí, dins el qual fou ajudant del general Tristany i formà part de l’estat major de Francesc Savalls Ferit d’una mà, s’exilià a Seta Llenguadoc, prop del seu germà, el pintor Joaquim Vayreda , i de Josep Berga i Boix, fins a l’acabament de la guerra Passà un període entorn del 1876 d’aprenentatge al taller del pintor Gérome, a París, i, de retorn de l’exili, continuà la seva formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, entre el…

Vida i obra Fill del gran duc Leopold II de Toscana i de Maria Antonieta de les Dues Sicílies Estudià al Theresianeum de Viena i a la Universitat de Praga Després d’una breu estada a Bohèmia com a governador, es dedicà a viatjar i a escriure El 1867 anà a Eivissa i a Menorca i, per primera vegada, a Mallorca, on entrà en relació amb Francesc Manuel de los Herreros El 1872 comprà les terres i les edificacions de Miramar, que restaurà, i s’hi installà posteriorment adquirí una sèrie de propietats entre Valldemossa i Deià son Marroig A Mallorca es relacionà amb escriptors i erudits, i rebé, a…