Resultats de la cerca

Cursà estudis de ciències de la informació Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació Avui , “El Temps”, “El Periódico”, “Jano”, “Woman” i ha estat membre del collectiu Germanes Miranda Ha publicat el llibre d’entrevistes Què pensa Mikimoto 1997 i les novelles La noia del temps juvenil, 1996, premi El Vaixell de Vapor, Alícia al país de la televisió 1999, premi Marià Vayreda i Una victòria diferent 2002, premi Josep Pla També és autora de No sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva Dèries, plaers i addiccions d’una lectora desacomplexada…

És autor de l’obra teatral Sota el signe de la impotència 1991 i dels poemaris Temps ressuscitat 1991, Rere el finestrell 1996, De quan les vaques boges no existien o no ens ho deien 1999, Joc i colors de viure 2000, Del Mar que sóc 2001, L’aigua del temps 2002, Cant que s’interroga 2002, Molt més que un temple 2004 i Lladriola en cant 2006

Agricultor d’ofici i músic, és el cantautor en català més destacat de l’Aragó catalanòfon Ha enregistrat els treballs discogràfics Avui és un dia com un altre 1989, Lo ball de la polseguera 1991, Cap problema 1995, Sóc de poble 2002 i A la corda fluixa 2004 Bona part dels seus textos poètics s’han aplegat en Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997 de Màrio Sasot

Presidí diverses entitats culturals i econòmiques valencianes Per al teatre escriví, abans i després del 1936, nombroses obres còmiques La miss Kakau , La plaça redona , Els farols , Jo no sóc jo , El boticari de Beniarrau , Voler als fills , El veïnat , entre d’altres La peça El fava de Ramonet , en collaboració amb Ismael Serneguet, li serví per a realitzar el primer film sonor en català rodat al País Valencià 1933 Fou autor del poema simfònic La Verge per l’horta Durant la postguerra dugué a terme un popular programa radiofònic, de caràcter benèfic, en català

Vida i obra El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins “Esclat” el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’Editorial Torre, que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-Picó, i, posteriorment, cap a una poesia d’influència postsimbolista La seva obra conté una factura de…

Enginyer forestal de professió, ha publicat l’obra poètica Pou de tardor 1991, premi Amadeu Oller, Sóc boig premi Gabriel Ferrater, 1992, dins Plou i fa sol , 1993, Nits d’encens 1992, premi Vila de Martorell, Cor de metall 1995, Invisibles 1996, Les hores salvades 2001, premi López-Picó 2000, A la llum de les ombres 2001, premi Grandalla, Andorra 2000, Sauló 2006, premi Maria-Mercè Marçal, 120 Dracmes 2006, premi Miquel Àngel Riera 2005, Crònica des de la banyera 2007, premi Mallorca de poesia 2006, A la llum de les ombres 2007, Estevanac 2008, premi de Poesia Joan Perucho Vila…

Fill i deixeble de Josep Berga i Boix Fou un dels principals introductors del Modernisme a Olot Membre de l’Institut de les Arts de les Ciències i de les Indústries d’Olot, on exposà sovint, collaborà amb escrits i illustracions a Catalunya artística , La Ilustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa i L’Olotí , del qual fou director Excellí sobretot com a dibuixant hom ha comparat els seus retrats al carbó amb els de R Casas, mentre que la seva producció pictòrica és bastant inferior Conreà també l’escultura, illustrà un gran nombre de llibres i revistes, i destacà també com a cartellista…

Inicià la seva trajectòria poètica amb El vent i la casa tancada 1990, premi Rosa Leveroni de Cadaqués, i continuà amb Llibre dels homes 1998 Haikús del camioner 1999 Transgredior 1999, amb fotografies de Vanessa Pey Gitana Roc 2000 Mos de gat 2002  Vents de la terra 2004, i AIOÇ 2004, premi Ciutat de Barcelona 2005 El 2006 obtingué el premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb l’obra Missa pagesa Més tard publicà Musot 2009 i La dona que mirava la tele 2010, una extensa narració en vers arran del món de la televisió i la influència que té en la societat contemporània El…

Llicenciat en filologia catalana, signa les seves obres com a Pep Rosanes-Creus S'inicià com a poeta amb el llibre L'ombra mutilada 1991, premi Miquel Martí i Pol, Els seus primers poemes van aparèixer en dos reculls collectius amb altres autors El club dels 7 poetes morts de Roda de Ter 1991, amb pròleg de Martí i Pol i On la nit era negra 1993 L’inici formal de la seva trajectòria literària, però, va ser la publicació de La venjança de l’eunuc 1993 i El gos i l’ombra de l’alzina 1995, que van tenir força ressò Posteriorment, amb l’excepció de Voltor 2000, premi Carles Riba 1999…

Vida i obra Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila  i de l’escriptor  Sebastià Trullol Casada amb el químic i farmacèutic Joan Xirau i Palau El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic En aquest país collaborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres Mestra en gai saber a Perpinyà És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia 1964, La boira als ulls 1977 i La meva masia 1978,…