Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Joaquim Español i Llorens
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i poeta.
Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on és professor titular des del 1980, i es doctorà el 1995 Com a arquitecte treballa en collaboració amb Francesc Hereu 1974-2000 i des del 2004 en el seu estudi d’arquitectura i ha publicat Arquitectes en el paisatge 1999, El orden frágil de la arquitectura 2001, premi especial de doctorat 1996 i premi Archítesis 2000, Invitació a l’arquitectura 2002, Girona Anatomia de la ciutat històrica 2003, Forma y consistencia 2007 i Entre tècnica i enigma 2015 Entre altres distincions, ha…
Miquel Puigserver i Llabrés
Literatura catalana
Escriptor.
Publicà el volum Records de nostra terra 1928, però la seva aportació més important és en el camp teatral hom el pot considerar com a representant del teatre costumista de caire pagès Amb una tècnica senzilla, però eficaç, aconseguí un èxit notable de públic Estrenà Es metge nou 1930, publicada el 1951, la seva obra més famosa, L’amo en Sion 1932, En Tomeu de Sa Drassana 1931, publicada el mateix any, Una i oli 1934 i El pobre milionari 1935
,
Pere Alemany
Literatura catalana
Poeta, probablement del primer terç del segle XIV.
Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets , continguda en el Cançoneret de Ripoll Es tracta de la composició més original de les de temàtica amorosa, ja que apareix personificada com a mitjancera entre el poeta i la seva dama, dialoga amb ell i li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “Na Lutz” Aquesta tècnica té precedents en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona Bibliografia Badia, L 1983 Poesia catalana del segle XIV Edició i estudi del “Cançoneret de Ripoll” Barcelona, Quaderns Crema
,
Joan Castellanos i Vila
Literatura catalana
Hel·lenista.
Professor de llengua grega i llengua catalana a la Universitat de Girona 1969-72, membre del Consell d’Ensenyament del Català, inspector de català i membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de l’ensenyament del català durant els difícils anys de la represa democràtica Catedràtic de grec a l’ensenyament secundari i posteriorment professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou també el traductor d’Isòcrates 1971, 1980, 1991 i 1999 a la Fundació Bernat Metge Publicà, en un català exemplar, versions divulgatives de Sòfocles Èdip rei , 1989, i Antígona , 1993 i Hesíode…
Bernat Morales i Sanmartín
Literatura catalana
Novel·lista, autor teatral, periodista i compositor.
Llicenciat en farmàcia 1880, freqüentà de ben jove els cercles literaris valencians Collaborà a“El Mercantil Valenciano” i dirigí el setmanari “ElCuento Valencià” 1910 Escriví en castellà nombroses novelles de tècnica naturalista, entre les quals La Rulla 1905, La tribuna roja 1909 i El ocaso de los dioses 1920, i els estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad regionalista de Valencia 1917, i en català, és autor de diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 És autor d’obres teatrals…
Núria Aramon i Stein
Literatura catalana
Traductora i lexicògrafa.
Filla del filòleg Ramon Aramon Llicenciada en filologia romànica, desenvolupà la seva tasca lexicogràfica a l’IEC, i en aquest àmbit publicà Vocabulari català de música 1983, amb J Mestres i Quadreny Formà part del primer equip de redacció de la Gran enciclopèdia catalana 1969-1980 i també collaborà en el Diccionari de la literatura catalana 1979 Com a traductora, destaquen les obres El cor del món de HU von Balthasar, El gran octubre de 1917 i la literatura contemporània de G Lukács i La tècnica i la ciència com a ideologies de J Habermas També collaborà en les obres Diccionari…
Miquel Forteza i Pinya
Literatura catalana
Escriptor i enginyer de camins.
Inicià estudis de lletres i es graduà, finalment, com a enginyer de camins a Madrid 1916 Professionalment, exercí com a enginyer a Catalunya 1917-29 i a Mallorca 1929-58 Compaginà la seva professió tècnica amb l’escriptura i collaborà a Ofrena , La Revista , Almanac de les Lletres i La Nostra Terra La seva obra literària respon a l’estètica de l’Escola Mallorquina, dins de la qual protagonitzà una important renovació temàtica relacionada amb la seva professió tècnica, tot i que sovint són textos d’origen circumstancial Comprèn els reculls poètics L’estela 1919, L’…
, ,
Melcior de Bru i Descatllar
Teatre
Literatura catalana
Cristianisme
Dramaturg.
Monjo de Sant Miquel de Cuixà des del 1723, i prior claustral des del 1755 a la mort de l’abat Salvador de Copons regí aquest monestir durant dos anys 1757-59 És autor de la Tragèdia fructuosa de l’illustríssim màrtir sant Fructuós inèdita, que s’inspira en la llegenda de sant Pere Ursèol És un drama allegòric en el qual conflueixen la tècnica del teatre religiós barroc i la del teatre popular entre una certa varietat de formes mètriques, hom hi troba un dels primers assaigs de l’alexandrí francès al Rosselló Bibliografia Vila, P 1988 “L’escenografia en la tragèdia Fructuosa de l’illustríssim…
,
Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de Pere Labèrnia i Esteller, publicat en plecs que formen dos volums, datats respectivament el 1839 i el 1840.
Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la pura i genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats, cultivadors de la…
Pere Prat i Gaballí

Pere Prat i Gaballí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Tècnic publicitari i escriptor.
Estudià a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona 1897-1901 El 1911, de manera fortuïta, s’orientà professionalment cap a l’àmbit publicitari És considerat l’introductor de la publicitat a Catalunya i a l’Estat espanyol Ensenyà publicitat a la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona 1915 Fou director tècnic de Fama, empresa dedicada a la publicitat, i l’any 1919 fundà la revista Fama , on donà a conèixer les seves teories Fundà el Club Publicitari de Barcelona, a partir del 1939 anomenat Publi-club S’installà a Madrid 1928-35, on dirigí l’empresa de publicitat Veritas Retornat a Barcelona…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina