Resultats de la cerca

Vida i obra És documentat com a jurista i agent de la política reial a Mallorca des del 1440 Estudià lleis a Itàlia, on es doctorà cap a l’any 1435 En aquest temps mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli, Il Panormita Escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre del 1467 davant el consell de Mallorca, amb el qual pretenia activar un finançament sollicitat pel…

Mestre en arts i medicina És autor, juntament amb Andreu Martí Pineda i Jaume Siurana , de l’obra humorística Procés o disputa de viudes i donzelles , publicada a València el 1561, debat sobre quines són més aptes per al matrimoni, si les unes o les altres

Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona  i germà del pedagog  Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona  i fou un dels fundadors de Vida  1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia ,  L’Enderroc , Lletres  o Lo Geronès , i, a…

Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial, es passà a la pintura i el dibuix, i excellí com a caricaturista i ninotaire, especialitzat en la premsa esportiva catalana i, sobretot, barcelonina Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi, amb un simbolisme i un llenguatge característics Emprà el pseudònim de Dove Entre les seves creacions més populars es destaca "l’avi del Barça”, el mite de l’avi carismàtic i bonhomiós del club degà Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Començà com a…

Estudià filosofia i lletres a Barcelona Destacat articulista en la premsa diària i en revistes El País , Diario de Mallorca , El Temps , ABC , del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia , etc, en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins 1982, punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura 1991, continuació evolutiva de l’anterior…

Vida i obra Filla de l’humanista Eduard Valentí i Fiol Estudià romàniques a la Universitat de Barcelona i es doctorà, a Cambridge, amb una tesi sobre els germans Machado Des del 1962 fins al 1974 visqué a Anglaterra i exercí la docència a les universitats de Durham i Cambridge La seva obra narrativa, una reflexió sobre la condició de la dona, sovint situada en un marge de revolta, comprèn el llibre de narracions L’amor adult 1977, i les novelles La solitud d’Anna 1981 i La dona errant 1986, i, pòstumament, D’esquena al mar 1991, que tancava un cicle narratiu anunciat per la mateixa autora…

Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’institut-escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut de Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66, i quan fou creada la nova Universitat Autònoma, a…

Germà de Guillem Forteza Estudià a Mallorca, Barcelona i Sevilla, on es llicencià en filosofia i lletres i on treballà a l’Arxiu d’Índies Ingressà al cos d’arxivers 1881 i estigué a la Biblioteca Provincial de València fins a la seva jubilació 1912 A Mallorca fou un dels fundadors de “La Dulzaina” 1868-69, on publicà, en castellà, narracions romàntiques i costumistes, i fou collaborador de la “Revista Balear” 1872-74 i del “Museo Balear” 1875-77 amb poemes en català, alguns dels quals foren inclosos per Jeroni Rosselló a Poetes balears 1873 Recollí per a Marià Aguiló cançons tradicionals,…

Vida i obra Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona 1851 Afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable, a l’Arxiu Municipal de Barcelona 1856, al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla 1859, al de l’Academia de la Historia de Madrid 1861 i als estatals d’Alcalá de Henares 1866 i del Regne de Mallorca Collaborà a la premsa de Palma “Diario de Palma”, “El Palmesano”, a la de Barcelona “Revista de Cataluña”, i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid, en què, juntament amb l’obra Algunas observaciones acerca del estado actual…