Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Josep Tomàs i Cabot
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en medicina i en història i periodista Publicà les novelles de tema històric en castellà El piquete premi Sésamo 1959, La reducción 1963 i Cántico en la noche 1969 i, en català, Bona nit, senyor hoste 1985, que obre una àmplia producció seguida per títols com L’inesperat arcàngel del matí 1986, Giravolt dels dies 1986, L’últim experiment 1994, Deu visites al company absent 1997, Adéu, Bakunin 1998, Els miralls de Schubert 2002, La cadena 2002, Escamot d’afusellament 2004, novella de tema històric, inspirada en un fet de la primera guerra Carlina que té el general…
,
Pere Balç i Antic
Literatura catalana
Cronista.
Monjo jerònim, professà en el monestir de la Vall d’Hebron de Barcelona ~ 1585, i en fou vicari i prior Escriví una història del monestir des de la seva fundació fins al 1600 Recopilación histórica , avui perduda Començà un Dietari del monestir de la Vall d’Hebron , amb notes entre els anys 1605 i 1616 referents a la vida interior del monestir, en què parla de les visites dels nobles, de reunions i viatges, d’obres i d’afers econòmics, entre altres temes
Joan Jubí
Portada de la segona edició (1570) de l’opuscle De sacratissimo eucharistiae sacramentor opusculum, de Joan Jubí
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Literatura
Bisbe franciscà, teòleg, humanista i poeta.
Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí des del maig…
,
Seqüències
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Maragall, publicat el 1911.
Com bé ho indica el títol, el llibre perllonga alguns dels temes i personatges que ja havia tractat en reculls anteriors, tot i que el to general dels seus poemes es vegi alterat respecte de l’obra precedent, ja que hi adopta una veu menys serena i, en alguns punts, crispada El llibre es divideix en quatre seccions que recullen un total de disset poemes, que s’hi endrecen, generalment, seguint l’ordre cronològic en què foren escrits, entre el 1905 i el 1910 La primera d’aquestes, “Seguit de les visites al mar”, comprèn set poemes paisatgístics que tenen la mar com a motiu central…
Josep Llorenç i del Clavell
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Història del dret
Arxiver, notari, cronista i escriptor.
Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…
, ,
Llibre de les solemnitats de Barcelona
Història
Llibre manuscrit redactat per l’escrivania del racional del Consell de Cent i compost per set volums, que recull els esdeveniments més destacats i solemnes celebrats a la ciutat de Barcelona des del final del segle XIV fins al principi del segle XVIII.
El Llibre , per a ús dels consellers de Barcelona i dels oficials al servei del Consell de Cent, tenia com a funció donar raó de les despeses, per a la qual cosa s’ocupava també de prendre nota de tots els esdeveniments que tenien lloc en la capital catalana Sembla que s’inicià l’any 1383, tal com indica una anotació consignada en el mateix llibre i datada l’any 1518, però el primer i el segon volum s’han extraviat, i l’original, tal com es conserva actualment, abraça cinc volums, des de l’any 1424 fins a l’any 1719, data en què se’n tancà la redacció L’original es conserva a l’Arxiu de l’…
, ,
Antoni Furió i Sastre
Historiografia
Historiador local.
Vida i obra Estudià filosofia i dret a la Universitat Literària de Mallorca 1816-18, i posteriorment ingressà al noviciat dels caputxins a Palma Allí entrà en contacte amb erudits com Juan Cean, Mariano Ferrer, Miguel Juan de Padrinas, el Pare Colom, Josep Barberí, Vidal, Guasp, Sebastià Serra, Antoni Esteva i Joan Lluís Mestre, i fou condeixeble de Lluís de Vilafranca Josep Mestre i Oliver, conegut erudit i historiador caputxí Aquells anys s’interessà per la història local i la història de Mallorca el 1820, mentre segurament encara residia al convent dels caputxins, publicà Memorias para…
,
Llibre d’antiquitats
Historiografia catalana
Literatura catalana
Crònica de la ciutat de València escrita en català fins el 1655, que recull notícies dels segles XVI i XVII, amb algunes referències al segle XV i al XVIII.
L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar…
, ,
Llibre de memòries
Historiografia catalana
Annals de la ciutat de València que abracen el període del 1308 al 1644, obra de diversos autors, també coneguda amb el nom de Fastos valentinos.
El títol complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València El primer redactor és un autor anònim que hi escriví fins el 1488 Continuaren el dietari el cavaller Francesc Joan 1488-1535, Francesc Marc 1535-1616, funcionari de l’administració municipal, i Joan Lluc Ivars 1616-44, també funcionari, que morí el 21 de juliol de 1644, per la qual cosa, la darrera notícia consignada en el llibre data del 14 de maig de 1644 L’estil és lacònic, i l’edició més moderna que se’n conserva –feta sobre la base de la còpia de l’Arxiu…
, ,
Francesc Vicent Pérez i Baier
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Orientalista, historiador i canonge.
Vida i obra De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i inicià els estudis de filosofia, dret i teologia a la Universitat de València gràcies a una beca dotada pel gremi de paraires, del qual havia format part el seu pare Es doctorà a la Universitat jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Continuà la seva formació a la Universitat de Salamanca 1733, on estudià dret i s’interessà per les humanitats, particularment pel grec i l’hebreu A Salamanca, començà una…
, ,