Resultats de la cerca

Música culta Vegeu Espanya Música popular La música i la dansa tradicionals de la regió murciana estan íntimament relacionades amb les andaluses Entre el seu repertori cançonístic, a més dels cants de treball, com els de llaurar i batre, cal destacar les cançons interpretades molt sovint per a la capta en el cicle de Nadal, com els aguilandos , pascuas o aguilanderas Els aguilandos es canten en ritme ternari, amb la forma literària pròpia de la copla i sovint s’improvisen en honor d’imatges sagrades o de determinades persones amb una certa importància en la comunitat Quan les estrofes d’…

Encara infant, emigrà amb la seva família a València, on, de jove, es matriculà al conservatori i fou alumne de V Asensio Debutà al Teatre Serrano de València el 1943 Quan tenia vint anys interpretà el Concierto de Aranjuez de J Rodrigo, sota la direcció d’A Argenta, a Madrid El 1948 actuà per primera vegada a l’estranger, en un concert molt reeixit fet a Ginebra Aquell mateix any fixà la seva residència a París La consolidació de la seva fama internacional li arribà el 1952, amb l’estrena de la pellícula Jeux Interdits , de R Clement, de la qual compongué la banda sonora El film fou…

Rebé les primeres nocions de música del violinista i director d’orquestra Julián Gil i formà part del cor de la capella de les Madres Agustinas de Múrcia Nen prodigi, aprengué tot sol a tocar el cornetí, el figle i l’oboè i a set anys ja formava part de la Banda Municipal de Múrcia També destacà com a nen cantor i intervingué en una representació infantil de l’òpera Norma , de V Bellini, que tingué lloc a Múrcia el 1846 El 1850 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, on tingué com a mestres H Eslava i P Albéniz, entre d’altres Inicià la seva carrera…

Probablement desenvolupà part de la seva activitat a Alemanya, on el 1765 feu un concert a Frankfurt, i també a Anglaterra El 1767 actuà a Londres, ciutat on obtingué diversos èxits i on romangué durant un cert temps aixoplugat pel comte Abingdon També a Londres publicà Six sonates à violon et basse , opus 1 1767, Twelve Italian Songs and Duets for Voice and Harpsichord with Accompagnement for a Guittar , opus 2 1768, i Six Sonatas for Two German Flutes or Two Violins and a Bass 1769, opus 3 Més tard retornà a Espanya, on el 1776 ingressà com a violinista a la Capilla Real de Madrid L’estil…

Abans d’ingressar al Conservatori de Madrid, fou deixeble de J Casas i F Pedrell El 1897 fou nomenat director de la Banda del Real Cuerpo de Alabarderos i deu anys més tard fundà la Sociedad de Instrumentos de Viento de Madrid Inicià la seva tasca docent com a professor d’harmonia al conservatori d’aquesta ciutat el 1911, on fou catedràtic fins el 1943, i al cap de quatre anys 1915 fundà l’Orquestra Filharmònica de Madrid, formació que dirigí fins el 1936 i amb la qual es presentà a Barcelona amb motiu del concert inaugural de l’Associació de Cultura Musical Ocupà càrrecs de gestió musical…

Home de formació polifacètica, conegué R Chapí el 1886, i en rebé les primeres nocions d’harmonia, instrumentació i composició A partir d’aquell moment compongué un seguit d’obres líriques, com Agamenón , Las Euménidas o el drama líric El Cid La seva obra simfònica, Sinfonía en Mi menor 1892, tingué una bona acollida Conegué compositors europeus importants, com H Levi i R Strauss Manrique de Lara s’interessà especialment pel cant popular, i realitzà nombrosos viatges a l’estranger per recollir i estudiar cants populars Les seves crítiques musicals eren veritables confessions de dogmes…

Es formà musicalment amb el seu pare, Indalecio Soriano Fuertes Fou professor al Conservatori de Madrid des del 1843 Dirigí diversos teatres lírics, entre els quals el Liceo Artístico y Literario de Còrdova 1844, el Teatro de San Fernando de Sevilla 1849, el Teatro Principal i el teatre La Comedia de Cadis i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1852 Fundador de les revistes "La Iberia Musical" i "La gaceta barcelonesa", escriví la primera història de la música espanyola, titulada Historia de la música española desde la venida de los fenicios hasta el año 1850 Madrid i Barcelona, 1855-59 Com…

Inicià estudis de dret a Madrid, carrera que abandonà per dedicar-se a la lírica Des del 1855 fou deixeble de B Saldoni Marxà a Itàlia, on estudià cant amb T Mabellini a Florència i amb S Ronconi Actuà per Europa i al continent americà El 1869 es casà amb la mezzosoprano Désirée Artôt Junts feren diverses gires per Europa i arribaren a actuar a Rússia Tingueren una filla, coneguda amb el nom artístic Lola Artôt de Padilla, que també es dedicà al cant Saldoni assegurà que Mariano Padilla conegué i rebé consells del mateix G Verdi

Inicià estudis de solfeig, piano i flauta a Oriola Segons algunes fonts, a nou anys ja componia Fou director de la banda d’Oriola i de l’orquestra del teatre d’aquesta població fins que es traslladà a València per cursar dret a la universitat Compaginà aquests estudis amb la composició de música incidental per als teatres de la ciutat Després anà a Madrid, on el 1854 estrenà una obra de connotacions polítiques, Loa a la libertad L’èxit d’aquesta composició l’animà a compondre més música escènica i escriví més de vuitanta obres líriques, entre les quals destacaren El joven Telémaco 1866 i Las…

Vida i obra L’any 1957 es llicencià en medicina a la Universitat de València, on es doctorà amb premi extraordinari el 1960 Ha desenvolupat tota la seva carrera en aquesta universitat, primer com a professor encarregat de curs i professor adjunt, i des del 1969 fins a la seva jubilació, el 1998, com a catedràtic d’història de la medicina, primer, i d’història de la ciència a partir de la LRU Inicià la seva formació com a especialista en història de la medicina a l’Institut d’Història de la Medicina de Munic, per suggeriment del seu mestre Pedro Laín y Entralgo El mateix Laín li proposà com a…