Resultats de la cerca

Els codis més freqüents es basen en la utilització dels noms de les notes del sistema alfabètic utilitzat als països influïts per les cultures anglòfones i germanòfones per a significar noms propis, topònims, paraules, frases, etc En són exemples coneguts el del tema B-A-C-H si♭-la-do-si♮, utilitzat pel mateix JS Bach a l’última fuga de L’art de la fuga i per molts altres compositors el tema D-S-C-H re-mi♭-do-si♮ simbolitzant la inicial i les tres primeres lletres del cognom germanitzat de D Šostakovič utilitzat entre altres llocs en el seu Quartet núm 8 , i els moltíssims exemples de…

S’utilitza per oposició a cromàtic, terme aplicat als instruments que produeixen tant les notes diatòniques com les cromàtiques

Format per un petita caixa, a voltes plegable per la meitat, tenia a l’interior, o sobre mateix del teclat, el joc de regalies, i al darrere, dues manxes per a ser accionades manualment De dimensions molt reduïdes, podia transportar-se amb gran facilitat En la tessitura de joc de 16', 8’ o 4', té aquesta denominació a partir de la segona meitat del segle XV, tot i que es troben testimonis de la seva existència ja tres segles abans L’etimologia del terme regal és molt incerta i variada Alguns el fan derivar del llatí regula a conseqüència de la funció reguladora d’aquest instrument en l’…

La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser…

Vegeu tub acústic

Bàsicament s’hi inclouen els instruments de corda pinçada guitarra, clavicèmbal, arpa i percudida clavicordi, piano, i els de percussió Des del punt de vista físic, aquesta interacció puntual entre instrumentista i instrument es descriu com una aportació instantània d’energia Quan es tracta del pinçament d’una corda, l’energia aportada és elàstica, i és més gran com més gran és la deformació inicial de la corda Si es tracta d’una percussió, llavors és energia cinètica, que és més gran com més gran sigui la velocitat inicial comunicada mitjançant el cop Aproximadament, l’energia elàstica és…

Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor

El nom italià prové del fet que originàriament els martells, en desplaçar-se, podien arribar a tocar només una de les dues o tres cordes de cada nota, provocant-hi una reducció del volum i, alhora, un canvi tímbric, característiques inspirades en els registres del clavicèmbal En el piano modern, però, on aquest tipus de sordina només és present als models de cua, les cordes que continua percudint el martell amb el pedal enfonsat són dues de cada tres a tota la zona aguda

Autor d’un tractat teòric i pràctic titulat Arte de la guitarra , del qual només es conserven quatre folis en un manuscrit de la Biblioteca Nacional Madrid Relacionat amb la nomenclatura del xifrat castellà que empra JC Amat en el seu tractat, segons els estudiosos, aquest manuscrit podia haver format part d’un tractat d’abast més gran, avui perdut Aquest breu mètode, incomplet i fragmentari, és inclòs dins d’una altra obra de caràcter miscellani el document fou datat per W Boetticher cap al 1680 De l’autor, només se sap el que en diu el manuscrit el nom i el cognom

Si bé originalment l’expressió pot haver designat misses completes però menys elaborades musicalment i, per tant, més curtes que d’altres, al llarg del segle XVII passà a denominar les misses polifòniques només formades per kírie i glòria Això es correspon amb les necessitats del culte luterà, en el qual només es conservaven aquestes seccions de l’ordinari De vegades, missa brevis indica una missa en la qual algunes parts del text han estat suprimides El significat literal de l’expressió, és a dir, el de missa completa però de menor durada, ha continuat essent sempre…