Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Henri Desmarets
Música
Compositor francès.
Adquirí la seva formació musical com a escolà a la capella reial de França, que llavors dirigia GB Lulli, i el 1683 ja fou un dels finalistes en les oposicions a vicemestre de la capella reial convocades per Lluís XIV, fet que li valgué una pensió reial Després fou nomenat mestre de capella dels jesuïtes de Sant Lluís el Gran Les obres que li donaren més renom foren les que compongué per al teatre de la cort, sobretot les tragèdies líriques i els ballets Però l’any 1699, arran d’un embolic amorós, hagué de fugir de França sota pena de mort amb la seva amant, amb qui es casà el 1701 a Madrid,…
Giovanni Carestini
Música
Cantant castrat italià.
Fou un dels cantants castrats més importants del segle XVIII Inicià els estudis de cant a dotze anys sota la protecció de la família Cusani, d’aquí el seu sobrenom Des del 1721, que debutà amb Griselda , d’A Scarlatti, la seva carrera anà en sentit ascendent, tot estrenant als principals teatres d’Itàlia les noves òperes dels compositors més famosos del moment, com ara JA Hasse, N Porpora, L Leo, L Vinci, N Jommelli o CW Gluck Aquesta vida itinerant no el privà d’acceptar diferents càrrecs oficials més o menys vinculants en algunes corts L’any 1723 fou contractat a la de Viena, i…
Francisco Correa de Arauxo
Música
Organista, compositor i teòric espanyol, probablement d’origen portuguès.
Vida Format a Sevilla amb Francisco de Peraza, l’1 de setembre de 1599 fou nomenat organista de l’església de San Salvador d’aquesta ciutat andalusa, i assolí una excellent reputació com a intèrpret d’aquest instrument El 1636 abandonà Sevilla per a ocupar la plaça d’organista de la catedral de Jaén, càrrec que renuncià el 1640 en acceptar el nomenament per al lloc d’organista de la catedral de Segòvia, tasca que exercí fins a la seva mort El 1626, publicà a Alcalá el Libro de tientos y discursos de música práctica, y theorica de órgano, intitulado ’Facultad Orgánica' , conegut…
Alain Daniélou
Música
Musicòleg francès.
Nascut al si d’una família del món polític francès, a dotze anys començà les lliçons de piano, i posteriorment estudià cant amb Charles Panzéra i composició amb Max d’Olonne Durant la seva joventut participà activament en la vida cultural i musical parisenca El seu interès per la música d’altres continents feu que el 1929 guanyés una beca per a l’estudi de la música algeriana A partir del 1932 marxà a Orient per estudiar la música i la cultura d’aquella zona, i després d’un llarg recorregut pel nord d’Àfrica i tota l’Àsia, el 1937 s’establí a Benarés, a l’Índia, on, després d’adquirir una…
Oleguer
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Vida i obra Lliurat pels seus pares, encara infant, a la canònica de la seu de Barcelona 1070, fou canonge i prior a Sant Adrià de Besòs 1093, d’on passà al monestir de Sant Ruf d’Avinyó, del qual esdevingué abat el 1110 Fou nomenat bisbe de Barcelona, dignitat que inicialment refusà, però que, a petició de Ramon Berenguer III, el papa Pasqual II l’obligà a acceptar Dugué a terme la restauració de facto de la seu metropolitana de Tarragona l’artífex de la restauració jurídica havia estat el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, l’any 1091, amb la qual els bisbats catalans…
Jan Krtitel Vanhal
Música
Compositor i violinista bohemi.
Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de Marsov i cap al 1752 estudià amb el del seu poble, A Ebran El 1757 ja era organista a Opocno Tres anys després, gràcies a la intervenció de la comtessa Schaffgotsch, que n’havia quedat impressionada, es traslladà a Viena Allà estudià amb D von Dittersdorf, i aviat impartí classes IJ Pleyel fou alumne seu Amb un segon mecenes, viatjà alguns anys per Itàlia 1769-71, on conegué CW Gluck i pogué estrenar les seves òperes Demofoonte i Il trionfo di Clelia Roma, 1770 De retorn a Viena, i per la seva incipient malaltia mental, no li fou…
Marca Hispanica, sive limes Hispanicus
Historiografia catalana
Obra històrica i geogràfica de Catalunya escrita en llatí per Pèire de Marca, completada i editada per Étienne Baluze, i publicada a París el 1688 per François Muguet.
La gènesi de l’obra és explicada per É Baluze en el prefaci Residint a Barcelona com a visitador general eclesiàstic, Marca projectà, segons explica en una lletra del 1646, d’escriure una obra sobre la geografia i la història de Catalunya, sens dubte amb la voluntat de fer conèixer entre el públic francès la província annexionada el 1641 i de demostrar els drets històrics de la monarquia francesa sobre Catalunya Marca establí contacte amb nombrosos erudits catalans com JL de Montcada a Vic i Josep Jeroni Besora a Lleida i recollí una considerable documentació original, per mitjà de còpies i…
Rafael Ballester i Castell
Historiografia catalana
Historiador i geògraf.
Vida i obra Estudià batxillerat al collegi privat de Santa Teresa i a l’Institut Balear, ambdós de Palma, i fou un alumne brillant Es llicencià en geografia i història i es doctorà a Madrid al desembre del 1907 amb la tesi Investigaciones sobre metodología geográfica 1908, que fou publicada en la revista argentina Boletín de Instrucción Pública 1909 Fou culturalment molt actiu a Mallorca els darrers anys del s XIX i els primers del s XX Formà part del grup d’escriptors modernistes, regionalistes i regeneracionistes que tingueren en el diari La Almudaina el seu principal òrgan d’expressió Poc…
Onofre Esquerdo i Sapena
Heràldica
Genealogia
Història
Erudit, genealogista, historiador i heraldista.
Ciutadà de València, de pares originaris de la Marina, era germanastre de Vicent Esquerdo Ocupà diferents càrrecs en l’administració foral i municipal, entre d’altres, jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap en dues ocasions El contacte amb els arxius institucionals el degué afeccionar a la història, i reuní una biblioteca important Com altres erudits i estudiosos de l’època, copià o feu copiar aquelles “memòries” que considerà interessants i algunes, tot i que no són obra seva, foren considerades fruit del seu enginy, com apunta el bibliògraf Vicent Ximeno Entre els seus treballs…
, ,
tempo
Música
Velocitat a què s’interpreta la música.
La seva indicació a la partitura, d’una manera entenedora i prou precisa, així com l’expressió dels canvis i fluctuacions que s’esdevenen en el transcurs normal d’una obra musical, han estat l’objectiu de compositors, intèrprets i teòrics al llarg de la història de la música A diferència d’altres paràmetres de l’escriptura musical en els quals és relativament fàcil donar una informació exacta per exemple l’entonació, en el cas del tempo es fa difícil acceptar aquesta exactitud per la rigidesa interpretativa que suposa D’altra banda, informacions de caràcter més subjectiu generen…