Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Joan Martínez i Pla
Cinematografia
Actor i cantant.
Vida Treballà de baix al Metropolitan Opera House amb el nom de Giovanni Martino El 1930 fou contractat per la Metro- Goldwyn-Mayer i debutà en el film Música de petons A Lady’s Morals , Sidney Franklin, al costat de la cantant d’òpera Grace Moore A partir de llavors s’installà a Hollywood i feu de secundari en diverses versions en castellà de films nord-americans El presidio 1930, Ward Wing La fruta amarga 1931, Arthur Gregor La mujer X 1931, Cheri-Bibi 1931 i Dos noches 1933, tots tres de Carlos F Borcos-que Primavera en otoño 1933, Eugene Forde Una viuda romántica 1933, Louis…
La llarga nit de juliol
Cinematografia
Pel·lícula del 1974; ficció de 87 min., dirigida per Lluís Josep Comeron i Martín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Movirama - Telecine Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Simó Andreu Tony, Eusebio Poncela Pere, Marisa Paredes la xicota de Tony, Joan Ribó germà de Pere, Montserrat Salvador la dona del pis, Alfredo Mayo el germà de la dona, Jordi Torras el metge del circuit, Carles Lucena el mecànic, Maria Reniu, Josep Castillo i Escalona, Marta Flores ESTRENA Madrid, 24031975, Barcelona, 25031975, TV, 16071984 en català PREMIS Ciutat de Barcelona 1974…
Amali Gimeno i Cabañas
Política
Medicina
Metge i polític.
Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els quals…
,
Una història d’amor
Cinematografia
Pel·lícula del 1966; ficció de 104 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona ARGUMENT JGrau GUIÓ JGrau, Alfredo Catellón, José María Otero FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tadeo Villalba, Miguel Narros MUNTATGE Emili Rodríguez i Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea, Cançó JGrau i Lleó Borrel, cantada en català per Núria Feliu INTERPRETACIÓ Simó Andreu Daniel Sala, Serena Vergano Sara, Teresa Gimpera Montse, Yelena Samarina SraSubirachs, Adolfo Marsillach Gómez, Fèlix de Pomés, Rafael Anglada, José Franco, Roser Coscolla, Luis Induni, Carles Lloret, Carmen López…
Gràcies per la propina
Cinematografia
Pel·lícula del 1996-1997; ficció de 118 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Fair Play Produccions Maria Teresa Fontanet, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1994 de Ferran Torrent GUIÓ FBellmunt, FTorrent FOTOGRAFIA Javier Salmones Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart MUNTATGE Nico Baixas MÚSICA Manel Camp SO Joan Vidal INTERPRETACIÓ Santiago Ramos Tomàs, Juli Mira Ramonet, Lluís Ferrer Ferran, Jordi Esteban Pepín, Montse Guallar Elisa, Mercè Lleixà la mare, Màgic Andreu Tono, Joan Crosas Manolo, Alfred Lucchetti l’alcalde, Jesús Bonilla el caporal, Saturnino García ESTRENA Barcelona en català i Madrid,…
Vicente Cacho Viu
Historiografia catalana
Especialista en història contemporània i pioner a Espanya de la història intel·lectual, especialitat de la qual gaudí d’un mestratge reconegut.
Vida i obra Nascut en el si d’una família de classe mitjana, cursà estudis de filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid Deixeble de Florentino Pérez-Embid, obtingué el títol de doctor amb una tesi publicada amb el títol La Institución Libre de Enseñanza 1962, un llibre modèlic que mereixé el Premio Nacional de literatura d’aquell any En aquesta obra l’autor repassa els orígens intellectuals i la trajectòria d’aquell “laboratori pedagògic” que fou la Institución Després d’una etapa com a director de les sales d’exposicions de l’Ateneo de Madrid 1954-57, exercí la docència a la…
Joaquim Martí i Gadea
Historiografia catalana
Folklorista, lexicògraf i sacerdot.
Vida i obra A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865 Fou vicari de Casinos, Pedreguer i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna i, des del 1879, rector de Mislata Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals Ensisàm de totes herbes, o Ensart de cansons valencianes y castellanes 1891, Septenario Doloroso 1891, Caps y Senteners 1892…
Antoni d’Armengol i d’Aymerich
Historiografia catalana
Polígraf i baró de Rocafort.
Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729, i desenvolupà una notable activitat en les sessions de treball d’aquesta corporació No se li coneix cap treball imprès però la seva nòmina de manuscrits és llarguíssima La major part són discursos filosòfics, literaris, històrics, morals i religiosos Tot i que, en bona part, es conserven a l’arxiu de l’Acadèmia, es poden consultar de manera més compendiada en el manuscrit número 1874 de la BC, en què es recullen 85 allocucions pronunciades entre el juny del 1729 i el setembre del 1759, en un volum de 230 folis…
La febre d’or
Novel·la realista i urbana de Narcís Oller, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892.
L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…
, ,
Ramon Rucabado i Comerma
Historiografia catalana
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, treballà a L’Espanya Industrial, on arribà a apoderat S’afilià al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI, on el 1907 entrà en contacte amb els cursos de la càtedra d’economia i política aranzelària dirigits per Guillem Graell, i participà en la fundació de la Societat d’Estudis Econòmics Hi tractà amb els nuclis de joves professionals del primer Noucentisme i començà la seva collaboració a la premsa Ideològicament conservador i de tendència polemista, defensà amb abrandament una ètica social conforme als principis morals del cristianisme…
, ,