Resultats de la cerca

El primer esment segur del lloc de Botarell és de l’any 1173, en la donació d’Alforja feta per l’arquebisbe Guillem de Tarroja a Ramon de Ganegot Segons aquest document, el terme d’Alforja limitava a ponent in termino Botarelli Malauradament, no es tenen referències de l’església de Botarell fins molt a les acaballes de l’edat mitjana, bé que sembla molt probable que es construís abans del 1300 Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual es bastí entre els anys 1617 i 1622

Com altres esglésies del voltant, el temple dels Omellons va dependre en un primer moment del bisbat de Vic, per passar entre el 1146 i el 1154 a l’arquebisbat de Tarragona Sant Miquel dels Omellons devia ser una sufragània de la parròquia de Vinaixa i per això no consta en les butlles papals del segle XII Al final del segle XIV apareix com a vicaria perpètua de Vinaixa Era de collació de l’arquebisbe de Tarragona a les acaballes del segle XV Actualment, l’església parroquial de Sant Miquel dels Omellons presenta una arquitectura del segle XVIII A la façana hi ha la data de 1769

Aquesta torre, avui desapareguda, donà nom a un llogaret situat a l’extrem sud-est del terme, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana El primer esment del lloc és de l’any 1018, en què el comte Guillem II Isarn de Ribagorça va fer donació a Santa Maria de Lavaix de la Torre de Buira Aquesta donació apareix consignada en l’inventari dels béns de Santa Maria de Lavaix de la darreria del segle XII La Torre de Buira formà part més endavant del tercer comtat de Ribagorça, sota la senyoria de l’abat de Lavaix A les acaballes del segle XVIII les rendes que hi tenia aquest cenobi eren…

Fou cronista local de Morella i Benimodo En aquesta última localitat de la Ribera Alta creà l’editorial Ediciones Ortí, en la qual publicà la seva obra més destacada Historia de Morella 1958 Consta de tres volums, amb un total de quasi 900 pàgines El primer comprèn la prehistòria i protohistòria, el segon des de l’època romana fins a la islàmica i, el tercer, de la conquesta de Jaume I a les acaballes del s XIX Aquests dos últims volums comencen amb dos capítols dedicats, respectivament, als historiadors i cronistes de Morella i a les fonts històriques de la vila que es troben en…

Des d’un bon principi les esglésies de Çaidin foren adscrites a la diòcesi de Roda 1089, considerada continuadora de la seu visigòtica de Lleida, cosa que confirmà mitjançant butlla pontifícia Pasqual II el 1110 Tanmateix, el castell de Saidí, igual que Fraga i Mequinensa, no caigué en mans del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona fins el 1149 Llavors les seves mesquites, amb llurs delmes i primícies, foren atorgades al bisbe de Roda, Guillem Pere, restaurador de la diòcesi de Lleida, que devia procedir a convertir la mesquita major de Saidí en parròquia, dedicant-la a sant Joan baptista En…

El lloc de Llavorsí és documentat des de l’any 1149, tot i que la força no ho és fins al segle XIII Segurament Llavorsí havia format part en el seu origen del terme del castell de Gilareny, molt properal poble Llavorsí fou un terme de jurisdicció comtal La primera referència de la força de Llavorsí és produeix en el context de les guerres del Pallars al final del segle XIII L’any 1298 Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò, és negà a lliurar els llocs i els castells de Tírvia, Glorieta, Biuse i Arestui, empenyorats per la comtessa vídua Blanca de Bellera, quan aquesta li…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s XIX, etc El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa Fins a les acaballes del s XVIII…

No es coneix amb certesa l’emplaçament d’aquest castell, però el més versemblant és que es trobés prop de l’església parroquial de Santa Eulàlia de Timoneda Es es mentat “ kastro Timoneta ” l’any 926 en el document de venda d’una vinya situada dins el seu terme Torna a aparèixer citat en una convinença feudal del 1047, signada entre Arnau i Bernat de Dac —possiblement fills del Dac documentat l’any 999 en la venda de l’església de Santa Margarida i el mas de la seva vora, posseïdor d’alous a Timoneda —, d’una banda, i Otmar de Sunifred, de l’altra, en virtut de la qual els primers concedien…

L’actual edifici és a la vora del mas el Vilar, dins la parròquia de Timoneda El 5 de febrer de 1094, “ Ugo, femina ”, filla de Guillem, i el seu fill Ponç donaren a Santa Maria de Solsona els alous, les cases i altres béns que tenien a Timoneda, inclosa també l’església de Santa Maria “ ecclesiam cognomine Sancta Maria ”, amb les seves sagreres Tots aquests béns eren “ in apenditio Sancte Eulalie in praefata Timoneda ”, dins el comtat d’Urgell, i al lloc anomenat “ ipsum Vilarem de Barino ” L’església de Santa Maria era esmentada dues vegades més, fent ús del diminutiu “esglesiola” “…

Des del començament del segle XII, el domini eminent del castell de Surp fou plenament detingut pels comtes de Pallars Sobirà i encomanat als seus feudataris, els Caregue el 1126 es documenta Berenguer i Guillem de Caregue el 1170, Berenguer d’Aspha i Guillem de Caregue i, ja a les acaballes de segle, als Torena el 1181 s’esmenta Bernat de Torena el 1195 Ramon de Torena Per l’enllaç entre Guillem de Bellera i Gueraua, filla del comte de Pallars, tota la Vall d’Àssua amb els castells de Surp i de Torena passà l’any 1252 a mans dels Bellera L’any 1272 Guillem de Surp, abans de…