Resultats de la cerca

En unes vinyes situades al vessant meridional del puig de la Roqueta sobre l’antiga riba de l’estany d’Ullastret, l’arqueòleg Miquel Oliva localitzà les restes d’una necròpoli medieval, anomenada també necròpoli del puig de Serra, en realitzar-hi algunes cales amb la intenció d’estudiar el jaciment ibèric de l’indret En la notícia publicada sobre la troballa només s’esmenta que es descobriren catorze sepultures protegides amb lloses de pedra calcària, totes les quals eren orientades de llevant a ponent

Bé que el castell de Mencui és documentat des del 1187, l’església de Mencui no és consignada fins a l’inici del segle XIV L’església parroquial de Santa Maria de Muncuyl fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, entre el 1314 i el 1315, en el seu recorregut per les parròquies del deganat de Montenartró En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Mencui, que pagava la quantitat de catorze sous i dos diners, és inclòs en el deganat de Cardós El 1575, dins l’oficialat de Sort, gaudia encara de la categoria de parròquia, que l’any 1758 havia perdut, car era sufragània de…

El primer esment d’aquesta església és de l’any 984, en què Guadamir, Sunegil, Guifré, Sunifred, Daniel, Cristòfol, Tudiscle i Trencà, davant de Bernat, vescomte de Conflent, el jutge Sunifred i altres prohoms, juraren sobre les relíquies de sant Feliu, l’església del qual es trobava a Aiguatèbia, que retenien injustament catorze peces de terra de l’alou d’Aiguatèbia i procediren a la seva evacuació Sant Feliu d’Aiguatèbia era una església parroquial propietat dels vescomtes de Conflent, senyors d’Aiguatèbia Fou cedida amb tots els seus drets entre els anys 1069 i 1086 a la canònica de Santa…

L’any 1178 Ramon de Cabdella i la seva muller Anglesa donaren a la comanda templera de Montsor “ illas nostras estivas integriter quas habemus in termino Capdele et in Filida ” com també el “ castrum Podii Capdele cum villa et hominibus et cum omnibus suis terminis ” Aquesta primera notícia fa suposar que el castell es devia trobar en el lloc conegut antigament com a Puig de Cabdella, l’actual Espui Una carta reial del desembre del 1259 ens permet conèixer que Bernat de Cabdella havia fet costat al vescomte de Cardona i al comte Àlvar d’Urgell en la rebellió i les hostilitats contra Jaume I…

Es doctorà en dret a la Universitat de València, i fou assessor del justícia i dels jurats de la seva vila natal 1668 El 1672 fou nomenat síndic del consell municipal Era fill del ciutadà i justícia d’Alcoi Roc Carbonell i de la seva tercera esposa, Jerònima Valor La principal obra de Carbonell fou la Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar que sea por siempre alabado en el año de 1668 1672 Al llarg de catorze capítols es descriu la vila d’Alcoi i els seus ciutadans illustres es narra el robatori sacríleg del Santíssim,…

Vida i obra Fou fill de Manuel Fuster, llibrer de València, que edità un catàleg de Varones ilustres en Santidad, letras y armas, naturales de Valencia y su reino A catorze anys es matriculà en la Facultat de Filosofia de la Universitat de València Ben aviat demostrà una gran afecció a la bibliografia, fomentada per la seva vida envoltada pels llibres Abandonà la Universitat i es dedicà de ple al món de la llibreria, on tingué una selecta clientela, formada per alguns dels intellectuals més reconeguts de la València del moment, com Pérez i Baier, Maians, FX Borrull i J Vilanova, entre d’…

Llicenciat en lletres a Barcelona i doctorat a Madrid, amplià estudis a Bonn, Florència i Roma Catedràtic d’ensenyament secundari, fou també secretari de la delegació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona, assessor de l’Institut d’Estudis Catalans, redactor i “missioner” de l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , collaborador del Diccionari Aguiló , redactor literari de La Veu de Catalunya i traductor de la Fundació Bernat Metge El 1971, ingressà a l’Acadèmia de les Bones Lletres amb el discurs “Ambient gramatical a Barcelona durant el segle XV” La seva aportació…

Com a membres de la redacció hi han figurat Dolors Buxó, Maria del Mar Espadaler i Miquel Molist Cada número inclou articles de temàtica variada relacionats amb l’arqueologia catalana i un dossier que analitza un tema en profunditat El primer dossier es dedicà a l’arqueologia urbana i el patrimoni el segon, als ritus de la mort a l’antiguitat el tercer, al megalitisme el quart, als mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria el cinquè, a la paleoantropologia el sisè, a l’arqueologia dels poblats medievals abandonats el setè, a l’agricultura orígens, adopció…

Sort apareix com a topònim en diversos instruments del segle X En canvi, la primera referència, malgrat que indirecta, de l’església parroquial de Sort data de l’any 1055, en què la comtessa Ermessenda donà a la canònica de Santa Maria de la Seu la vila de Sort, amb totes les esglésies i parròquies, entre les quals es pot considerar que hi havia la parròquia de Sant Feliu Aquesta donació fou confirmada posteriorment, per part dels comtes Ramon V i Valença, l’any 1069, pel comte Sunyer de Pallars l’any 1079, i per la butlla del papa Urbà II, l’any 1099 Tot i així, els sagrers de Sort foren…

Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Julià de Pegueroles des del costat de migjorn Hom hi pot veure, clarament diferenciades, les dues parts de l’edifici l’original, a mà dreta, i l’afegitó posterior, a mà esquerra L Prat Aquesta església es troba al costat sud-occidental del municipi de Navès i en un apèndix que penetra en terme del Berguedà Mapa 330M781 Situació 31TCG923492 Al punt quilomètric 8,900 de la carretera que va de Cardona a Berga, un trencant a mà esquerra porta a Sant Julià, en 1,200 km Per visitar-ne l’interior, cal demanar les claus a la Sala de Vilandeny JCS…