Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Disposa d’un fons integrat per més de 275000 volums, 30000 fullets, 3700 llibres del segle XVI, 1380 manuscrits, 369 incunables, 17 000 gravats, 72 atles i 500 mapes antics Apareix documentada ja al s xi, encara que l’incendi provocat l’any 1811 per les tropes napoleòniques dirigides pel mariscal Suchet durant la guerra del Francès feu desaparèixer bona part dels llibres Llevat d’algunes peces, el fons actual de la biblioteca s’inicià durant el període de reconstrucció del monestir, especialment durant l’abadiat del P Antoni M Marcet, i continuà creixent amb els…

Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…

L’església de Santa Maria de Lliors era sufragània de Sant Quirze d’Arbúcies, i, per tant, és esmentada en tots els documents, tant en l’acta de consagració com en les posteriors confirmacions, amb la denominació llatina de “ Sanctae Mariae de Lisans ”, mentre que en el Llibre verd de la catedral de Girona, del 1362, és anomenada “ Sanctae Mariae de Lusuris” A banda d’aquests documents, no se’n coneixen d’altres més específics Pel que fa a la construcció, cal dir que no en resta res de l’època romànica, a causa de les reformes dutes a terme als segles XVII i XVIII

En una donació datada l’any 1087 feta a favor de Santa Maria de la Seu per l’ardiaca Guillem Arnau, figuren els molins que aquest tenia a la Valira, situats “ subtus ecclesiam beati Christofori martiris instructus que sita est in quadam rupe sub eminenti ville Civitatis ” Es coneix l’existència d’una església dedicada a sant Cristòfol a la vila de Ponts, situada al terme d’Arcavell Per tant, hem de creure que l’església dedicada a sant Cristòfol del document del 1087 i relacionada amb Castellciutat ha de referir-se a altre edifici Però la manca d’informació, tant…

Desenvolupament enciclopèdic Malgrat el tòpic que el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana en fou el model, nasqué com a continuació editorial de la secció “Los Lunes” del diari El Liberal , iniciada el 1883 L’objectiu d’oferir un coneixement enciclopèdic de la realitat menorquina, passada i present, fou refermat en cada una de les nou etapes, des de les més provisionals del tombant de segle i de la immediata postguerra fins a les més sòlides, encapçalada per la del nou-cents com a òrgan de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó des del 1906 La revista tingué diferents…

És una capella destruïda, que es trobava aproximadament 1 km al nord de Fortià, la qual ja existia l’any 1333 —per tant, potser abans—, quan hi fou instituït un benefici

Es troba situada a 1 km al nord-est del nucli urbà de Maçanet, molt a prop d’una urbanització de tipus residencial, en una zona plana S’hi arriba des de l’esmentada població seguint el camí que parteix del cementiri Es tracta d’una torre allargada, amb els angles arrodonits i una forma no gaire definida, adossada a un edifici quadrat on a la façana hi ha finestrals gòtics i espitlleres, tant a la planta baixa com al primer pis Aquesta construcció es va veure afectada per un important incendi el 1924 més tard, però, va ésser restaurada, en el qual es va malmetre el pis superior…

Així, juntament amb els documents de la mateixa vila i dels ravals de Sant Agustí i Santa Maria, s’hi troben també els dels llocs i les alqueries d’Algemesí, Carcaixent, Guadassuar, Toro, Cabanyes, Benimaclí, Ternils i Cogullada, des de la conquesta de Jaume I el 1242, fins a mitjan s XVI, en què adquiriren la independència o es despoblaren És un dels arxius valencians més rics i ben conservats, amb diplomes des del s XIII, i sèries documentals des del s XIV La collecció diplomàtica, amb 575 pergamins, conté privilegis reials i escriptures notarials, que abracen una àmplia cronologia, des del…

Situació Aspecte d’un tram d’aquest camí de bast d’origen medieval ECSA - J Bolòs Camí que uneix el poble de Toès i l’antic poblet d’Entrevalls, tot enfilant-se, fent ziga-zagues, pel vessant obac de la muntanya Mapa IGN-2249 Es pot agafar a la part alta del poble de Toès, havent passat la via del tren i més enllà de l’església de Sant Genís, al cap de l’anomenat carrer d’Entrevalls Camí Aquest camí, que permet de comunicar les poblacions de Toès i Entrevalls, és un típic camí de bast creat almenys en època medieval Cal pensar que tant la villa de Toès com el vilar d’Entrevalls…

Aquesta torre es troba sobre el poble de Queralbs, i al comtat de Cerdanya Mai no degué ésser un castell termenat, ja que en la documentació conservada de Queralbs no apareix esmentat cap castell Per tant, devia ésser una torre de vigilància o guàrdia, com generalment tenien els darrers pobles de les valls, amb la missió de controlar els camins que portaven cap a les valls veïnes El lloc de Queralbs és documentat a partir de l’any 938, quan en el testament d’Aureça, monja, aquesta deixà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, on segurament professà, diversos béns, alguns dels…