Resultats de la cerca

Fou un intellectual influent al llarg de la dècada del 1960 i 1970 en el si de la resistència cultural antifranquista Redactor durant molts anys de l’enciclopèdia Espasa on formà part del grup que donà a conèixer i assumí el marxisme crític d’Antonio Gramsci, fou conegut públicament pel seu llibre Dues Catalunyes 1967, on realitzà una interpretació personal del s XIX català La distinció que feu en aquesta obra entre “jocfloralescos” representants d’una línia culturalista i políticament conservadora que aplegà els principals exponents de la Renaixença literària i dels Jocs Florals i “xarons”…

Desenvolupament enciclopèdic Tingué el seu origen en la confiscació del Collegi del Patriarca per la Universitat de València, i en la voluntat d’aquesta per transformar-lo en un organisme dedicat a la recerca i la difusió de la història dels valencians Aquest Collegi, no sols pel seu emplaçament al costat mateix de l’edifici de la universitat, sinó per la idoneïtat de les seves dependències i per la possessió, sobretot, d’un dels fons documentals més rics per a la història valenciana, reunia les condicions òptimes per a traslladar-hi l’Arxiu del Regne de València i tots els altres arxius…

S’imprimí a la impremta de Torner, la mateixa que el 1821 donà a llum la revista d’Ignasi Sanponts Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes Volgué mantenir-se al marge del debat polític conjuntural, però l’adscripció dels seus redactors era clarament liberal Abordà una temàtica àmplia, des de les ciències fins a la filosofia, passant per la literatura i l’estètica Els seus redactors foren el professor alemany Carles Ernest Cook, que havia estat mestre de Mateu Orfila a Menorca els refugiats liberals italians Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, i els intellectuals catalans…

Vida i obra Persona amb una arrelada cultura clerical i d’adscripció política carlina, fou contrari a tot el que significà el nou règim liberal durant la primera guerra, fugí de la comarca i es refugià a Cadis, abans de tornar a València i Tortosa per concloure la seva formació sacerdotal i ser ordenat el 1838, en el bàndol carlí La publicació, el 1868, de la seva monumental obra Morella y sus aldeas Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas , en 3 volums reed facs per l’…

L’existència d’un corrent nacional com la Renaixença ho consolidà definitivament des del s XIX, i la presència del catalanisme –amb la importància que conferí a la reivindicació cultural i lingüística– donà continuïtat i presència social a l’estudi d’aquest sector social Més tard, retrats com els de Josep Pla, les semblances d’un Rovira i Virgili o les recents monografies escrites per M Batllori o les sèries d’A Manent, entre molts d’altres, han acabat de consolidar aquest subgènere i un prestigi cultural En el camp de la literatura i, en menor grau, en la filosofia i el dret, també hi ha…

Introducció Durant l’època romana tardana i visigòtica l’església de Tarragona va gaudir d’una gran importància institucional atès el seu caràcter de seu primada i metropolitana envers la resta d’esglésies hispàniques Aquest fet impulsà un programa de construccions religioses que influí de manera molt important en el procés de transformació de la topografia de la ciutat El llegat arquitectònic i urbanístic de l’època imperial va servir com a base d’aquestes adaptacions i, sobre dit llegat, s’introduïren les noves concepcions estètiques transportades del món bizantí i dels pobles germànics A…

Vista aèria del conjunt de la villa, destruïda per un gran incendi a mitjan segle III i reocupada entre els segles IV i VI / VII ECSA-JTodó Aquesta villa és al terme municipal d’Altafulla Tarragonès, a uns 13 km de l’antiga Tàrraco La ubicació de l’assentament, a la falda d’un turó i al costat del mar, fou molt ben triada pels seus fundadors, ja que es troba en un lloc privilegiat tant des del punt de vista climàtic com de domini paisatgístic El jaciment és conegut des d’antic El 1572 apareix esmentat en el Llibre de les grandeses de Tarragona , de Lluís Ponç d’Icard, tot i que els primers…

Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Ell collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula  Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció de Vilafranca, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres…

Desenvolupament enciclopèdic L’ànima de la iniciativa, des del càrrec de president, fou Salvador Guinot 1866 – 1944, alcalde de Castelló 1907 i 1924, president de la Diputació Provincial i fundador del sindicat catòlic local Llicenciat en lletres a la Universitat de Madrid, fou deixeble de M Menéndez y Pelayo i, indirectament, de M Milà i Fontanals Joan Baptista Carbó, que fou també alcalde de Castelló, però des d’una adscripció republicana, ocupà el càrrec de sotspresident Lluís Revest i Corzo en fou el secretari, i Ricard Carreras i Àngel Sánchez i Gozalbo, els vocals A aquest…

Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…