Resultats de la cerca

Els vernissos són resines dissoltes en èter, alcohol, aiguarràs o oli de llinosa S’han aplicat sempre com a substàncies que protegeixen i defensen les superfícies sòlides que recobreixen —fustes, metalls, pintures— i els donen brillantor Els betums eren substàncies naturals, poc identificades a mitjan segle XIX, que incloïen des de l’asfalt fins al petroli El betum tou o malta, força abundant en algunes regions de França, era conegut comercialment pel fet de ser un producte molt utilitzat en la construcció per a tapar forats, esquerdes o juntures Els betums naturals eren…

El trefilatge i les aplicacions del filferro El trefilatge és l’operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metallúrgic, fent-lo passar per tracció per forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials A nivell industrial els metalls utilitzats eren el ferro i el llautó, un aliatge de coure i zinc, anomenat també coure groc al segle XIX En joieria el trefilatge era aplicat a metalls preciosos com l’or o la plata La primera matèria del filferro era la barra rodona de ferro, obtinguda en una siderúrgia després d’un procés de laminació Consta que el…

Si els Cucurny crearen la primera empresa de productes refractaris, i la més important, Òrsola, Solà i Companyia establí la que més volum tingué en la construcció de mosaics, bé hidràulics, és a dir, aquells que s’endurien amb l’aigua, bé de ciment comprimit, aplicats especialment a paviments urbans Paper comercial, 1913 Òrsola, Solà i Companyia serà l’empresa més important de construcció de mosaics, aplicats a paviments urbans J Òrsola i I Solà crearen aquesta societat el 1876 a Barcelona La seva primera adreça serà la del carrer de les Corts Catalanes, núm 187, al…

Pagaré de Sanpere i Mayolas 1898 Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners Són socis de la…

Vida i obra Estudiós de la demografia i l’economia política vuitcentista Fou estudiant i, després, professor de dret a la Universitat d’Osca, doctor en jurisprudència civil, advocat de pobres de la Reial Audiència de Barcelona 1751-69 i assessor legal dels gremis barcelonins, alcalde d’ hijosdalgo a la Reial Cancelleria de Valladolid 1769, director de la secció d’agricultura de la Reial Conferència de Física Experimental i Agricultura de Barcelona 1767, soci de mèrit de la Societat Bascongada d’Amics del País 1777, soci corresponent amb capacitat de nomenar membres de la Societat Econòmica d’…

Vida i obra Fou doctor en dret i catedràtic d’universitat Des del 1955 fins a la seva mort fou professor d’història del pensament polític i social a la Universidad Complutense de Madrid Membre de la Real Academia de la Historia, dirigí Cuadernos Hispano-Americanos i collaborà en Cruz y Raya , Revista de Occidente , El Sol , Asclepio i diverses publicacions estrangeres És conegut, principalment, pel seu estudi de la cultura espanyola renaixentista i barroca, que ell caracteritzà àmpliament Tot i ser, per la seva formació, un especialista en teoria política, els paràmetres del seu treball…

Joan Rull i Arnabach constituí una societat, el 1783, destinada a la fabricació d’indianes, conjuntament amb els comerciants Jeroni Anglès, Antoni Martí i Pau Puget La societat es digué inicialment Anglès, Rull i Companyia i tenia un capital de 25000 lliures Ell n’era el tècnic i el director de producció La fàbrica era al carrer de Còdols núm 25, de Barcelona, entre el carrer Ample i el d’Escudellers, i el prat per a estendre les indianes a les Corts de Sarrià Indianes de L’Espanya Industrial La España Industrial, 1847-1947 Joan Rull introduí el cilindre per a l’estampació que permetia…

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador de la cultura Joaquim Molas És especialista en partits polítics dels segles XIX i XX i politòleg  Es llicencià en dret a Barcelona 1963, i treballà a l’editorial Planeta-Larousse Inicià la seva trajectòria docent a la càtedra de dret polític amb Manuel Jiménez de Parga, on defensà la tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista de Catalunya, obra que fou el punt d’arrencada de la incipient ciència política catalana Quan es creà la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels impulsors de la Facultat de Dret, des de la Facultat de Ciències…

Fou ordenat sacerdot el 1900 Des de molt jove collaborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904 el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres El 1890 s’inicià en el publicisme polític amb l’article “Pobre Catalunya Plors d’un català castellanitzat per força”, aparegut en La Comarca del Noia Fou el primer article d’una llarga producció…

Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…