Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Oleguer
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Vida i obra Lliurat pels seus pares, encara infant, a la canònica de la seu de Barcelona 1070, fou canonge i prior a Sant Adrià de Besòs 1093, d’on passà al monestir de Sant Ruf d’Avinyó, del qual esdevingué abat el 1110 Fou nomenat bisbe de Barcelona, dignitat que inicialment refusà, però que, a petició de Ramon Berenguer III, el papa Pasqual II l’obligà a acceptar Dugué a terme la restauració de facto de la seu metropolitana de Tarragona l’artífex de la restauració jurídica havia estat el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, l’any 1091, amb la qual els bisbats catalans…
El servei militar
El mapa mostra el volum dels efectius militars de cada Estat tot indicant també els que tenen vigent el servei militar obligatori Aquesta prestació respon a tres tipus fonamentals de reclutament l’universal, que recluta tots els ciutadans o tots els homes el parcial, que obliga únicament un grup humà, generalment ètnic, i el selectiu, que crida els ciutadans al servei militar per sorteig o segons una tria de criteris prefixats Tots els exèrcits obligatoris disposen d’un conjunt de forces professionals o voluntàries, que solen integrar les unitats d’elit La resta dels exèrcits són…
Marca Hispanica, sive limes Hispanicus
Historiografia catalana
Obra històrica i geogràfica de Catalunya escrita en llatí per Pèire de Marca, completada i editada per Étienne Baluze, i publicada a París el 1688 per François Muguet.
La gènesi de l’obra és explicada per É Baluze en el prefaci Residint a Barcelona com a visitador general eclesiàstic, Marca projectà, segons explica en una lletra del 1646, d’escriure una obra sobre la geografia i la història de Catalunya, sens dubte amb la voluntat de fer conèixer entre el públic francès la província annexionada el 1641 i de demostrar els drets històrics de la monarquia francesa sobre Catalunya Marca establí contacte amb nombrosos erudits catalans com JL de Montcada a Vic i Josep Jeroni Besora a Lleida i recollí una considerable documentació original, per mitjà de còpies i…
Rafael Ballester i Castell
Historiografia catalana
Historiador i geògraf.
Vida i obra Estudià batxillerat al collegi privat de Santa Teresa i a l’Institut Balear, ambdós de Palma, i fou un alumne brillant Es llicencià en geografia i història i es doctorà a Madrid al desembre del 1907 amb la tesi Investigaciones sobre metodología geográfica 1908, que fou publicada en la revista argentina Boletín de Instrucción Pública 1909 Fou culturalment molt actiu a Mallorca els darrers anys del s XIX i els primers del s XX Formà part del grup d’escriptors modernistes, regionalistes i regeneracionistes que tingueren en el diari La Almudaina el seu principal òrgan d’expressió Poc…
Onofre Esquerdo i Sapena
Heràldica
Genealogia
Història
Erudit, genealogista, historiador i heraldista.
Ciutadà de València, de pares originaris de la Marina, era germanastre de Vicent Esquerdo Ocupà diferents càrrecs en l’administració foral i municipal, entre d’altres, jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap en dues ocasions El contacte amb els arxius institucionals el degué afeccionar a la història, i reuní una biblioteca important Com altres erudits i estudiosos de l’època, copià o feu copiar aquelles “memòries” que considerà interessants i algunes, tot i que no són obra seva, foren considerades fruit del seu enginy, com apunta el bibliògraf Vicent Ximeno Entre els seus treballs…
, ,
La contracepció
L’estancament de la població mundial no forma part de cap dels escenaris previstos en les projeccions de població realitzades pels organismes internacionals, però l’increment en la utilització de mètodes anticonceptius, que ha passat del 10% al 60% entre els anys 1960 i 2000 –com també els efectes devastadors de l’epidèmia de la sida, sobretot a l’Àfrica– han motivat les darreres correccions a la baixa d’aquestes previsions Aquest mapa mostra la prevalença d’ús de mètodes anticonceptius tot diferenciant entre els mètodes tradicionals i els mètodes moderns Els mètodes anticonceptius moderns…
Biblioteca Pública Arús
Historiografia catalana
Biblioteca de recerca especialitzada en moviments socials contemporanis.
Desenvolupament enciclopèdic Destaca pels fons sobre la francmaçoneria, l’anarquisme i els moviments obrers del s xix Fou fundada el 1895 per l’escriptor i polític Valentí Almirall, per encàrrec testamentari del periodista i dramaturg Rossend Arús i Arderiu 1845 - 1891 El desig d’Arús era crear una biblioteca per al poble de Barcelona, i a tal fi destinà la seva biblioteca particular, de 4000 volums La seu de la biblioteca fou, i encara és avui dia, al número 26 del passeig de Sant Joan, la residència de Rossend Arús La catalogació del fons fou duta a terme per Cels Gomis i Eudald Ganivell el…
Cosme Parpal i Marquès
Historiografia
Literatura
Professor, historiador i assagista.
Vida i obra Fill de l’impressor Miquel Parpal, visqué lligat als nuclis conservadors i catòlics de Maó L’ambient familiar fou decisiu en la formació de la seva ideologia catolicoconservadora Cursà el batxillerat a Maó i d’aquesta època són les primeres incursions en la creació literària L’any 1893 inicià a Barcelona els estudis de filosofia i lletres i dret Fou alumne de Josep Balari i Jovany, Joaquim Rubió i Ors i Antoni Rubió i Lluch El novembre del 1896, a divuit anys, obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres en el curs 1898-99 es llicencià en dret El desembre del 1900 obtingué el…
, ,
Josep Rodríguez
Historiografia catalana
Historiador i bibliògraf.
Vida i obra Fou frare trinitari Estudià gramàtica a la Universitat de València L’any 1648 prengué l’hàbit al Reial Convent de Nostra Senyora del Remei de València, i professà el 1649 Estudià arts al convent de Xàtiva, i teologia al de València En el seu orde, entre altres, tingué els càrrecs d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València, vicari provincial definidor dels convents d’Aragó i cronista general En la tertúlia del marquès de Villatorcas entrà en contacte amb el cercle preillustrat valencià, i es beneficià de la influència del degà d’Alacant, Manuel Martí, i dels altres membres d…
Francesc Eiximenis
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Vida La seva obra exercí una gran influència en el pensament jurídic, històric i polític dels autors catalans de la baixa edat mitjana i dels primers segles de la modernitat, especialment en les argumentacions pactistes o contractualistes Franciscà menor, prengué l’hàbit de l’orde al convent de Girona en una data desconeguda i s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352, a Barcelona El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per a jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó , i tot seguit anà a estudiar a les universitats de París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on…
, ,