Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Guillem Mascaró
Historiografia catalana
Cronista.
Beneficiat de la seu de Barcelona, és autor del Cronicó Barcinonense IV o Cronicó de Mascaró Aquesta obra, redactada al darrer quart del s XIV, abraça del 714 al 1398, amb dos apèndixs, corresponents al bienni 1405-06 i al 1452 Per als períodes més reculats té l’estructura dels annals en els subsegüents, la d’un cronicó, una mica menys concisa, i del 1379 ençà, l’estructura detallada d’un dietari La part més valuosa és, tanmateix, la corresponent al s XIV, que aporta informació nova i força precisa sobre els fets polítics, socials, religiosos i, fins i tot, de caràcter…
Pere Ribera de Perpinyà
Historiografia catalana
Cronista català conegut també com Pere Ribera de Perpejà.
Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan s XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà I és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia mantingut contactes…
Benet Ballester i Brosseta
Historiografia catalana
Metge i historiador local.
Realitzà estudis de medicina a la Universitat de València, on es llicencià al juliol del 1845 Traslladat a Algemesí, es casà el 1846 amb Vicenta Maria Niclós, membre de la burgesia agrària local, i residí en aquesta població fins a la seva mort Combinà la seva activitat professional amb la participació política i cívica i la producció històrica Fou metge de l’Hospital de Pobres des del 1857 i metge titular municipal des del 1884 Desplegà una notòria dedicació durant l’epidèmia de tifus del 1853, les de còlera del 1854, el 1855, el 1860, el 1865 i el 1885 –en aquesta darrera aplicà als malalts…
Joan Torralles
Historiografia catalana
Cronista.
Autor d’un dietari que cobreix el període 1365-1428 S’ha conservat en la còpia que en feu, cap al 1520, Antoni Vicenç, escrivà de l’Arxiu de Girona, en els folis 303-305 del lligall que conté tots els seus escrits Es tracta d’un curiós noticiari de les calamitats i malastrugances esdevingudes a Catalunya durant la segona meitat del s XIV i el primer quart del XV Malgrat que molts dels fets descrits ja eren prou coneguts, Torralles els ressenya amb una precisió i uns detalls inèdits, propis d’un testimoni directe, cosa que els confereix un interès especial El protagonisme de l’obra correspon a…
La vaga general del 1855
A la clase obrera , ban, Barcelona, 2-7-1855 FEC / GS Entre els dies 2 i 10 de juliol de 1855, la població obrera de les fàbriques de Barcelona i de moltes localitats industrials de Catalunya va abandonar massivament el treball en actitud de protesta reivindicativa Fou la vaga que ha estat designada com la primera de caràcter general, tot i que no s’exclou que un estudi més detallat sobre una vaga anterior, entre els dies 23 de març i 3 d’abril de 1854, pugui desplaçar cap a aquest moviment la primacia cronològica En la proclama impresa, no signada, que va ser difosa el dia 2 de juliol per…
Josep-Narcís Roca i Farreras
Historiografia catalana
Metge.
Vida i obra Nascut en el si d’una família urbana de classe mitjana, cursà estudis de farmàcia a Barcelona i de medicina a Madrid La seva infantesa fou testimoni de les bullangues barcelonines i, ja adult, visqué amb intensitat el Bienni Progressista i, sobretot, la Revolució de Setembre del 1868 i el Sexenni Democràtic Afiliat al partit republicà federal, s’identificà amb el sector intransigent i collaborà, a voltes en qualitat de redactor, en diversos portaveus federals de Barcelona i Madrid, com La República Ibérica , El Federalista , La Independencia , El Independiente i,…
L’estabilització del sistema liberal
Retrat de RM Narváez, primer duc de València, VLópez, 1849 MSPV / GC Els anys posteriors a les grans commocions revolucionàries dels anys trenta, després de la caiguda d’Espartero l’any 1843, van obrir una llarga etapa de predomini del liberalisme moderat en la direcció de l’Estat espanyol El període comprès entre la definitiva presa del poder pels moderats el 1844 i el Bienni Progressista dels anys 1854-56 és conegut com la Dècada Moderada Aquesta etapa va estar dominada, políticament, per la figura del general Narváez, el representant més qualificat de la tendència hegemònica dins del…
Casimir Martí i Martí
© CCMA
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Llicenciat en teologia per Salamanca i doctor en ciències socials per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma —on estudià entre el 1954 i el 1958—, fou després professor a la Facultat de Teologia de Barcelona 1968-80, on introduí el coneixement del marxisme, i també feu cursos a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de la mateixa ciutat Amb la publicació dels Orígenes del anarquismo en Barcelona 1959, prologat per Jaume Vicens i Vives, inicià la historiografia moderna del moviment obrer a Catalunya, ja que els dos únics precedents rellevants eren els llibres Els moviments…
,
Josep Benet i Morell
Historiografia catalana
Advocat, polític i historiador.
Vida i obra De família obrera, feu els estudis a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Ramon Llull Aviat s’afilià a la Federació de Joves Cristians de Catalunya Combaté amb l’exèrcit de la República en la “quinta del biberó” i fou ferit de gravetat L’any 1942 entrà a la Universitat de Barcelona, on promogué el Front Universitari de Resistència Catalana, el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència GNR Collaborà en la fundació de l’editorial clandestina Edicions de la Negra Nit 1945-46 i en l’organització cultural clandestina Miramar L’any…
Observacions finals
El lector trobarà, en aquest treball, una panoràmica general de la història dels països de parla catalana del 1789 al 1860 El títol escollit pretén comunicar de forma sintètica la radicalitat dels canvis que dominaren l’etapa canvis en el terreny polític i institucional, cultural, social i econòmic Amb l’avantatge que el temps representa per al judici de l’historiador, aquell canvi general pot ser qualificat com una “gran transformació” títol, com se sap, d’un gran llibre de l’antropòleg Karl Polanyi, en la mesura que comportà la consolidació del capitalisme i de la societat liberal-burgesa…