Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
El general Basset i l’alçament al País Valencià
Signatura de JBBasset, sd, coll part GS Joan Baptista Basset i Ramos, militar al servei de la casa d’Àustria i líder de les reivindicacions populars durant la guerra de Successió, havia nascut a la ciutat de València, a la parròquia de Sant Andreu, probablement l’any 1654 Era fill de Tomeu Basset, d’ofici daurador, i d’Esperança Ramos Es desconeixen les seues activitats fins que el 1670 començà a prestar serveis als emperadors d’Àustria i a Carles II Més tard, les autoritats borbòniques relacionaren l’inici de la seua trajectòria militar amb la necessitat d’eludir l’actuació de la justícia, a…
Ramon Turró: la ciència davant el problema social
Cap als anys vuitanta del segle passat, l’evolució demogràfica i el ritme de la industrialització van crear, sobretot a les grans ciutats, unes condicions de vida molt dures Aquestes produïren problemes higiènics de gran envergadura i unes situacions de tensió social extrema que no semblava que els poders públics volguessin suavitzar Fou en aquestes condicions que es produí l’inici de l’exercici professional d’uns quants metges i higienistes als quals preocuparen les deplorables condicions sòcio-sanitàries de la població de Barcelona Començaren a treballar a l’Institut Municipal d’Higiene…
L’acostament de Felip V als catalans
Constitucions, capítols, y actes de cort , Barcelona, 1702 BC Felip V es va afanyar a convocar a cort un cop arribà a Barcelona perquè necessitava el favor dels catalans per a enfrontar-se amb la guerra que preparaven els aliats Narcís Feliu de la Penya, austriacista destacat, qualificava aquella cort, en els seus Anales de Cataluña 1709, de molt positiva La reunió de la Cort de Barcelona ja va ser important pel fet de la mateixa celebració, després de més de cent anys sense cap legislatura, de manera que es demostrava que la institució no estava morta i que els mecanismes funcionaven amb…
L’ambaixador Labonne i Catalunya
ANC-Fons Comissariat de Propaganda
Eirick Labonne 1888-1942 va ser nomenat ambaixador de França a la República Espanyola el 8 d’octubre de 1937, en vigílies del trasllat del govern de València a Barcelona Substituïa Jean Herbette, que havia estat cridat feia algun temps En el seu primer informe al ministre d’Afers Estrangers Delbos, del 27 d’aquell mateix mes, Labonne explica l’entrevista amb el cap de govern, Juan Negrín, acompanyat del ministre d’Afers Estrangers, José Giral El van rebre calorosament, perquè —diu Labonne— “després de la caiguda del front cantàbric i la intensificació del bloqueig del Mediterrani, és evident…
Rafael Altamira i Crevea
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia
Dret
Jurista, historiador, pedagog i polígraf.
Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…
,
història local
Historiografia catalana
L’estudi de la història local compta amb una tradició molt antiga als Països Catalans, tot i que al llarg del temps ha tingut característiques i protagonistes prou diferenciats.
Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…
La societat al principi de segle
Fins a la Gran Guerra, la societat dels Països Catalans es va caracteritzar pels contrastos els elements tradicionals i els més moderns hi convivien amb tota naturalitat El món urbà, per exemple, es consolidà com l’hàbitat de la majoria dels habitants Però, de seguida, ciutats històricament rellevants, com ara Igualada o Reus, van perdre la seva preeminència davant el creixement dels nuclis que ajudaven a constituir les grans àrees metropolitanes l’Hospitalet de Llobregat o Badalona, que es constituïren en prolongacions de la capital, o els ara barris perifèrics, com Sants, Sant Martí de…
Els problemes de la democràcia
La recuperació de les institucions democràtiques i de l’autogovern de la Generalitat de Catalunya després dels quaranta anys de franquisme comportà finalment l’equiparació del sistema polític espanyol al conjunt de les democràcies occidentals S’assolia, així, l’objectiu principal de les organitzacions de la resistència antifranquista Un objectiu que sintetitzava moltes de les esperances de futur encaminades a la construcció d’una societat i d’un sistema polític que fossin alhora més justos, moderns i equiparables als de les democràcies europees Tanmateix, la manca d’una cultura democràtica…
Recuperació econòmica i canvi social
Nens de la barriada del Verdum, CPérez de Rozas, Barcelona, 10-7-1953 AF/AHC A poc a poc, la dècada dels cinquanta està deixant de ser considerada pels historiadors com un període amorf, de transició entre la foscor de la postguerra i l’intens canvi econòmic i social dels seixanta La lenta però progressiva reincorporació espanyola a la xarxa de relacions econòmiques internacionals va permetre prosseguir el procés de transformació que es produïa des del principi de segle i que l’esclat de la Guerra Civil i la instauració del règim franquista van interrompre De l’autarquia a la liberalització…
La recerca històrico-arqueològica fins els anys setanta
La manca d’atenció a la reflexió historiogràfica entre els investigadors de les primeres societats ha estat sovint subratllada, però fins fa ben poc no s’ha començat a posar-hi remei La idea que tenim del nostre passat collectiu i dels instruments materials i conceptuals utilitzats pels investigadors per a aprofundir-ne el coneixement són el resultat d’un procés en el qual, al llarg de més d’un segle, la recerca històrico-arqueològica ha evolucionat, modificant-se i omplint-se de diferents continguts, en estreta sintonia amb la transformació del país i allò que la societat i el poder n’…