Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Josep de Calasanç Serra i Ràfols
Historiografia catalana
Arqueòleg i prehistoriador.
Estudià a la Universitat de Barcelona i fou deixeble de P Bosch i Gimpera Formà part del Servei d’Investigacions Arqueològiques creat per la Mancomunitat de Catalunya i collaborà en la fundació del Museu Arqueològic de Barcelona, del qual es convertí en conservador a partir de la seva formació l’any 1932, càrrec que exercí fins a la mort També fou secretari de l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria Si bé originàriament es dedicà a la prehistòria i no l’abandonà mai del tot, estudià sobretot l’arqueologia ibèrica i romana a Catalunya Com a investigador, treballà al Museu…
Organització i explotació del territori sota l'Imperi
La via de Roma a Gades al segle I dC a l'esquerra Les vies romanes al segle II dC a la dreta El principat d'Octavi August assenyalà, pel que fa al territori de la façana costanera de la província d'Hispània Citerior i a les Illes, l'inici d'una nova etapa històrica marcada per la consecució d'una romanització quasi acabada Aquestes terres havien passat de país conquerit i explotat a ser una part de l'Imperi, i les seves gents, provincials actius cada cop més integrats i amb preocupacions i interessos comuns En molts aspectes, els anys de govern d'Octavi cloïen una etapa que havia començat uns…
Història antiga i arqueologia clàssica
La història antiga ja es feia a les universitats espanyoles des de la reforma de les facultats de lletres del 1900 Durant la postguerra, amb l’excepció de S Montero Díaz, pot afirmar-se que el seu desenvolupament va estar bàsicament en mans de prehistoriadors, arqueòlegs, antropòlegs, lingüistes i juristes cal recordar només els noms de P Bosch i Gimpera, L Pericot, M Gómez Moreno, J Caro Baroja, A d’Ors i A García Bellido Això no obstant, existia una important tradició creada i impulsada per aquest darrer Els seus estudis històrico-arqueològics, vinculats a una…
Carme Batlle i Gallart
Historiografia catalana
Historiadora.
Vida i obra Cursà la carrera d’història a la Universitat de Barcelona sota el magisteri del professor Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesi de llicenciatura, La ideología de la “Busca” La crisis municipal de Barcelona en el siglo XV , que presentà l’any 1957 Endinsada ja en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques de la Barcelona baixmedieval, ingressà el 1962 com a professora ajudant del catedràtic d’història medieval d’Espanya de la Universitat de Barcelona, Emilio Sáez, que dirigí la seva tesi doctoral La crisis social y económica de Barcelona a mediados…
La baixa romanitat i l'etapa visigòtica
Fragment de mosaic dedicat a un alt dignatari eclesiàstic inhumat al mausoleu de Centcelles, Constantí, 350-400 MNAT Els darrers segles de l’Imperi Romà foren moments de crisi, seguits posteriorment d’un redreçament, però van tenir tanta transcendència i personalitat que constitueixen una etapa històrica clarament diferenciada i individualitzada de la resta de la història de la Roma clàssica La crisi del segle III, gestada en temps anteriors, s’ha estudiat sota aspectes diversos Alguns autors, en parlar d’aquesta època, assenyalen que va significar la fi de l’Imperi, mentre que d’altres…
Josep Maria Font i Rius
Historiografia catalana
Historiador del dret català, especialitzat en la Catalunya medieval, i jurista.
Vida i obra Estudià als jesuïtes de Casp i obtingué el títol de batxillerat a l’Institut Balmes 1930 Cursà els estudis de la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1930-34, on tingué com a professor Galo Sánchez La seva vocació historicista, canalitzada en un primer moment per la via jurídica, el portà també a cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres Allí entrà en contacte amb les ciències auxiliars de la història, que tan útils li resultaren per a les investigacions posteriors, i amb Antonio de la Torre y del Cerro L’any 1934, ja llicenciat,…
La mort dels vius. La vida dels morts
En totes les civilitzacions que s'han succeït des dels orígens de la humanitat, la mort ha estat un dels esdeveniments cabdals entorn del qual s'han originat i han evolucionat tot un seguit de ritus que, si més no en el cas de les cultures europees occidentals, simbolitzen en general l'accés a una nova existència Una existència distinta de la que cada persona ha tingut en la vida terrenal, però igualment complexa i subjecta a esquemes ben concrets que, en definitiva, tracten d'assegurar l'harmonia existencial després de la mort del cos i, també, de perpetuar damunt…
La colonització romana provincial: les primeres fundacions i el nou paisatge urbà
Empúries al segle I aC GP-P / CM / JAS Segons les fonts escrites, la política colonial de Roma a les províncies hispàniques es va limitar, durant la República, a una sèrie molt reduïda de noves fundacions urbanes decidides pels governants per motius estratègics o a causa de l'assentament de veterans En l'àmbit geogràfic que aquí es tracta, la llista d'aquestes noves fundacions es redueix a quatre Tàrraco 218-217 aC, Valentia 138 aC, Palma Palma de Mallorca i Pollència Alcúdia, Mallorca 123 aC No obstant això, si s'analitza el procés de canvi social a la província…
La vida quotidiana
Estatuetes de la Fortuna, Mercuri i Lar, uilla de Vilauba, Camós, segle III MACB / RM Si per a tantes facetes del món romà la insuficiència d’informació limita les possibilitats d’un estudi acceptablement fiable, les que fan referència a la vida quotidiana adquireixen especial singularitat, principalment quan l’estudi pretén abraçar diverses centúries entre les quals les diferències són ben manifestes, sobretot pel que fa a la part del període de la República que inclou aquest estudi, l’Alt Imperi i el Baix Imperi Incloure un espai de temps tan dilatat i divers en un mateix i breu apartat no…
Monarquia carolíngia i poder comtal
Quan, cap al 720, els musulmans van passar els Pirineus, els francs, que ocupaven la Gàllia, estaven en plena transformació Fou aleshores precisament que, després de més d’un segle de divisions internes, de fragmentació política en regnes, de lluites entre monarquia i aristocràcia i d’inestabilitat social revoltes contra l’impost, fugides d’esclaus, els francs iniciaven un procés de restauració política, a la base del qual hi havia l’organització d’un sistema d’explotació del treball a gran escala el domini clàssic o bipartit Una família de majordoms de palau els pipínides, després coneguts…