Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Maria Lluïsa Serra i Belabre
Historiografia catalana
Historiadora, bibliotecària i arqueòloga.
Vida i obra Estudià principalment la prehistòria de Menorca i l’època medieval Inicià els estudis de batxillerat a l’Institut de Segon Ensenyament de Maó 1923, però els interrompé per motius familiars Realitzà la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona com a alumna lliure 1944-49 Treballà amb Ll Pericot, A del Castillo, F Mateu i Llopis i J Vicens i Vives L’any 1954 ingressà per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i fou destinada a la Biblioteca Pública de Maó, on també es feu càrrec de l’arxiu històric i del Museu de Belles Arts…
Maria dels Desemparats Cabanes i Pecourt
Historiografia catalana
Medievalista i paleògrafa.
Doctorada a la Universitat de València, on fou professora, ocupà la càtedra de paleografia i diplomàtica de la Universitat de Saragossa Els seus treballs paleogràfics i de recerca remeten a una concepció tradicional de la història, impregnada sovint d’una visió particularista del passat valencià És autora del manual Elementos de paleografía 1972 També ha tractat aspectes demogràfics i econòmics a Coses vedades en 1381 1971, “Un siglo de demografía medieval San Mateo 1373-1499” EECA, IX, 1973 i Los monasterios valencianos Su economía en el siglo XV 1974 Destaquen també els seus estudis sobre…
Arxiu Històric de Maó
Historiografia catalana
Dipòsit documental que té el seu origen en l’Arxiu Municipal de Maó que, al seu torn, fou l’hereu de l’antiga Universitat de Maó.
L’interès historiogràfic de l’Arxiu Històric de Maó és fonamental per a l’estudi de la història de Menorca, ja que inclou tant la documentació pròpia de la ciutat de Maó com els fons dipositats corresponents a altres institucions de l’illa Això no obstant, i tal com succeeix amb la resta d’arxius menorquins, són molt escassos els documents anteriors al 1558 i, en especial, els anteriors al 1500 Al llarg del s XIX l’arxiu rebé els fons de les extintes institucions de l’Antic Règim, com ara la Reial Governació i el Reial Patrimoni L’any 1910 l’Ajuntament de Maó contractà l’historiador Francesc…
Associació d’Estudis Reusencs
Historiografia catalana
Entitat fundada el 1952 per a promoure l’edició d’obres de temes o d’autors reusencs.
Fins a la renovació dels estatuts el 1984, el nom oficial fou en castellà Publicà la collecció “Rosa de Reus” En l’actualitat disposa d’uns 400 socis subscriptors Inicialment en foren impulsors i en dugueren la direcció inicial Josep Iglésies i Salvador Vila-seca La presidència fou ocupada successivament per Gaietà Vilella, Salvador Vilaseca, Maria Lluïsa Vilaseca, Ramon Amigó i Pere Anguera Fins l’any 2002 ha publicat 111 volums, d’una mitjana de 250 pàgines L’activitat editorial, l’única de l’AER, se centra en obres d’alta investigació, malgrat alguna concessió inicial a la…
Salvador Vilaseca i Anguera
Medicina
Paleontologia
Prehistòria
Metge, prehistoriador i paleontòleg.
Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , S V o H A Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…
,
Francesc Xavier Cerdà i Llampillas
Historiografia catalana
Historiador de la literatura vuitcentist, més conegut com Francesc Xavier Llampillas.
Vida i obra Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampillas, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió i s’establí a Gènova La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D Saverio Lampillas 1778-81 Aquest treball és dividit en…
Andreu Murillo i Tudurí
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Mestre de professió 1953-91, fou professor en diverses escoles, entre les quals a l’Escola Graduada de Maó 1957-79 L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona amb la tesi de graduació La vila de Maó i el seu terme al segle XVI 1984, inèdit i es doctorà el 1997 amb la tesi L’Institut de batxillerat de Maó durant la Guerra Civil inèdit Exercí de professor d’història a la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1984-2000, a l’Institut de Ciències de l’Educació 1983-90 i a l’extensió de Menorca de la Universitat de les Illes Balears 1998-2001 Fou director del Centre…
,
Revista de Menorca
Historiografia catalana
Revista creada a Maó el 1888, de la qual els vuitanta-cinc toms publicats fins ara són un referent ineludible tant per a conèixer la historiografia insular com per a estudiar la Menorca contemporània des del final del s. XIX.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat el tòpic que el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana en fou el model, nasqué com a continuació editorial de la secció “Los Lunes” del diari El Liberal , iniciada el 1883 L’objectiu d’oferir un coneixement enciclopèdic de la realitat menorquina, passada i present, fou refermat en cada una de les nou etapes, des de les més provisionals del tombant de segle i de la immediata postguerra fins a les més sòlides, encapçalada per la del nou-cents com a òrgan de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó des del 1906 La revista tingué diferents…
Joan Andrés i Morell
Historiografia catalana
Erudit.
Conegut també com abat Andrés Nasqué en el si d’una família de l’antiga noblesa aragonesa cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Seminari de Nobles, que regentaven els jesuïtes a la ciutat de València, on restà fins l’any 1753 estudiant gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès L’any 1754 ingressà en la Companyia de Jesús, fet que el dugué com a novici a Tarragona, Torrent, Manresa i Girona Posteriorment retornà a València, on estudià teologia al Collegi de Sant Pau, i fou ordenat de sacerdot l’…
Institut Menorquí d’Estudis (IME)
Historiografia catalana
Institució per a la recerca, la promoció, la recuperació i la difusió de la cultura a l’illa de Menorca, creada al final del 1985, amb l’aprovació dels seus estatuts per part del Consell Insular de Menorca.
Desenvolupament enciclopèdic La voluntat que esdevingués «centre de recepció i intercanvi del pensament i la ciència» dugué a l’adopció del nom d’Institut Menorquí d’Estudis, i no d’Institut d’Estudis Menorquins, per tal com es defugí qualsevol connotació localista, i s’establiren distàncies amb els vagues projectes sorgits durant el franquisme En aquest sentit, la seva creació culminà un procés gestat durant els anys de recuperació i de configuració democràtiques de l’illa Els primers membres de l’IME foren nomenats pel Consell Insular de Menorca, com a organisme públic fundador Aquest fet…