Resultats de la cerca

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i el 1942, a l…

Format en plena atmosfera noucentista, assistí a l’escola Montessori dependent de la Mancomunitat i a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigides per Alexandre Galí Cursà el batxillerat a l’Escola Monturiol De ben jove ja mostrà inclinacions cap a l’art i el 1928 publicà el seu primer treball històric en la revista Junior El 1931 començà els estudis universitaris a la Facultat de Ciències Participà en la fundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i ocupà càrrecs en els sindicats d’estudiants Vinculat al catalanisme popular, fou membre de Palestra i de les Joventuts d’Esquerra…

Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya  MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…

Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es…

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…

Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes…

Descendent d’una família pagesa de Mataró, documentada des del segle XIV El seu pare, Narcís Feliu , fou mercader a Barcelona, i posteriorment ciutadà A mitjan segle XVII, la posició familiar dels Feliu era puixant i benestant El pare ingressà el 1637 en la matrícula de mercaders de Barcelona, fou fundador d’una sala de l’Hospital General 1638 i el 1644 fou conseller quart de la ciutat Els Feliu, a més, eren emparentats amb altres nissagues de rics mercaders de Barcelona com els Llinàs Narcís Feliu de la Penya es doctorà en lleis a la Universitat de Barcelona Heretà la fortuna del pare i…

Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores…

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Palma, i periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Al seu treball literari i periodístic, cal afegir-hi la tasca com a professor i conferenciant Dirigí la Llar de la Joventut de la Diputació Provincial de les Balears 1977-80 El 1935 fundà i dirigí la revista de crítica literària i artística Ideas Estéticas Fou director de les publicacions Ciudad , Cort , Dijous i Hoja del Lunes Redactor del Baleares , collaborà en Última Hora , El Día , Diario de Mallorca i La Estafeta Literaria Fou membre del CSIC i acadèmic de la Real Academia de Bellas…

Estudià al seminari de Vic i exercí el sacerdoci al bisbat de Vic, i, a partir del 1871, al de Barcelona, on fou capellà de la Casa del Retir Publicà nombroses monografies i articles referits a indrets i personatges d’aquests bisbats, a partir de dades recollides sobre el terreny i que no sempre interpretà amb sentit crític entre d’altres, San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misterio 1859 reed 1874 i 1894,  Nostra Senyora del Remey en Grexenturri 1863, Historia de San Pedro de Casserras 1867,  Martirologi català 1880 i Manlleuencs illustres 1890 Reelaborà la llegenda del…