Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell 1901-10 Fou ordenat de sacerdot el 1910 Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell manuscrit dels segles XIII-XIV, treball que enllestí el 1912 El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell” El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents en vulgar…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment…

Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1893, i fou ordenat de sacerdot el 1908 D’ençà de l’any 1911 exercí com a professor d’història eclesiàstica als collegis de Tortosa, Sarrià Barcelona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Les seves recerques històriques s’orientaren, d’una banda, envers la història del seu propi orde religiós El restaurador de la Companyia de Jesús Beato José Pignatelli y su tiempo 1935-36, i, de l’altra, envers l’estudi de la figura de Lluís de Requesens, la seva família i la seva època Niñez y juventud de Felipe II Documentos inéditos sobre su…

Vida i obra D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al segle XX Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d’Eivissa, i el 1953, arxiprest La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de dialectals La major producció de poemes en català, i amb una llengua més unitària,…

Vida i obra El seu nom abans d’ingressar a l’orde caputxí 1788 era Joan Mestre i Oliver Estudià al Collegi de Randa i cursà retòrica a la Universitat de Palma A divuit anys ingressà en l’orde dels caputxins i rebé l’hàbit a l’octubre del 1788 Dins l’orde cursà filosofia i història sagrada, a més d’estudiar història i dedicar-se a la lectura d’autors clàssics Era aficionat a la numismàtica i a les antiguitats i dominava diverses llengües llatí, francès, anglès i italià Exercí com a bibliotecari dels caputxins i catalogà de nou el fons de la seva biblioteca, a més d’enquadernar i…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…

Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de València i els continuà a la Universitat de Gandia, on obtingué el graduat en filosofia i el doctorat en teologia 1712 Completà la seva formació al Collegi de la Reial Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de València, on estudià teologia moral Sotsdiaca des del 1715, el 1717 obtingué la rectoria de l’església parroquial de Montcada, a l’Horta de València També fou beneficiat de la catedral i de l’hospital general, de València Fou membre de l’Acadèmia Valenciana, fundada el 25 d’agost de 1742 per iniciativa de…

Comparteix els locals amb el Museu Josep Puig, que en el seu testament cedí la casa que acollia ambdues entitats, llegà una important collecció de monedes i medalles 32000 peces i esmentà la possibilitat de crear una secció dedicada a la Catalunya del Nord i la cultura catalana L’entitat centra l’activitat en la creació d’un fons documental sòlid i en la promoció de la llengua i la cultura catalanes, a través d’activitats diverses cursos de català, exposicions, conferències, presentacions de llibres, espectacles, colloquis, publicacions, etc L’any 1991, en ocasió de la celebració de l’any del…

Creada a iniciativa de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona, el 8 de setembre de 1930 s’inaugurà la primera Biblioteca Nacional a la Casa de la Vall El primer bibliotecari fou Bonaventura Armengol Als fons originals —2500 volums procedents de la Biblioteca de la Casa de la Vall, de donacions d’entitats com l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, La Illustració Catalana, el Sindicat de Metges de Catalunya, el Club Excursionista de Mogrony i el Centre Excursionista de Catalunya, i de particulars F Elies, M Faura Sanç, J Serra i Vilaró i Manel Galilea— s’hi afegiren noves…

Vida i obra Provinent d’una família ennoblida per Felip V, interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid  En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’illa de León …