Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
historiografia romàntica
Historiografia catalana
Mentre que el romanticisme literari entrà a Catalunya a través de la revista El Europeo, al final del Trienni Constitucional, el romanticisme historiogràfic trigà encara uns quants anys a donar senyals de vida.
Desenvolupament enciclopèdic De fet, durant el període romàntic, és a dir, els anys vint, trenta i el començament dels quaranta del s XIX, la producció historiogràfica pròpia fou molt escassa i l’específicament romàntica, pràcticament inexistent Només es publicaren traduccions, novelles i drames històrics, i poesia d’exaltació patriòtica, mentre que la majoria de treballs erudits romangueren inèdits fins a la restauració de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Les obres considerades paradigmàtiques del romanticisme historiogràfic a Catalunya són els treballs sobre el patrimoni…
republicanisme historiogràfic
Historiografia catalana
De la mateixa manera que la institucionalització cultural mancomunitària del principi del s. XX suposà la consolidació d’un equip intel·lectual –els noucentistes– que menà tot el procés, la nova institucionalització de la Generalitat republicana dels anys trenta comportà l’articulació d’un equip intel·lectual propi, amb un seguit de característiques compartides i ben diferenciat dels objectius dels seus predecessors.
Desenvolupament enciclopèdic Com havia passat durant l’experiència mancomunal, la participació en les instàncies de poder fou allò que permeté la cristallització d’un grup i li conferí la seva condició de collectiu hegemònic Definició del grup i objectius A hores d’ara, encara no existeix una definició àmpliament acceptada per a designar aquest nou equip Norbert Bilbeny l’ha classificat com el representant del “republicanisme nacional” i Francesc Artal, considerant els seus membres com a hereus de la tradició federal, els ha definit com a “republicans estrictes” També se’ls podria anomenar “…
història de la premsa
Historiografia catalana
Aquest camp de recerca ha tingut un desenvolupament tardà respecte a d’altres països occidentals, especialment els anglosaxons.
Desenvolupament enciclopèdic Inclou més d’una especialització l’anàlisi de la història de periòdics i revistes, és a dir, de la premsa pròpiament dita, i també el de l’anomenada periodística o periodisme, és a dir, dels models concrets de comunicació periòdica escrita La història de la premsa catalana té aportacions en tots aquests camps, la majoria de les quals daten dels anys del postfranquisme Tot i això, el 1994 especialistes de les Illes Balears encara posaren de manifest la manca d’estudis monogràfics sobre bona part dels seus periòdics Els antecedents de la història de la premsa Els…
història de les dones
Historiografia catalana
Matèria historiogràfica específica que sorgí a mitjan dècada del 1970 com a fruit, d’una banda, d’una potenciació del moviment feminista entre dones joves principalment i, de l’altra, de la participació de joves universitàries en els intents de renovació historiogràfica dels últims anys del franquisme i, sobretot, de la transició democràtica.
Ambdós fenòmens confluïren en la transformació de la història de les dones en «objecte de coneixement i de batalla cultural i política», en paraules de la historiadora feminista Maria del Carme García Nieto Primeres contribucions a la història de les dones És exagerat, però habitual, insistir en la pràctica inexistència de la història de les dones abans de l’època esmentada Hi ha antecedents clars en les reflexions i crítiques de les feministes, difoses en forma d’assaig o d’escrit divulgatiu en periòdics i revistes, principalment des de les primeres dècades del s XX Això significa que, a…
positivisme historiogràfic
Historiografia catalana
La historiografia catalana de les darreres dècades del s. XIX experimentà un grau de desenvolupament molt notable gràcies a la influència que rebé d’un context científic marcat pel positivisme i també a l’actuació decidida d’un seguit de personalitats del moment, d’una gran categoria intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…