Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, al llarg de la seva vida ocupà diferents càrrecs vinculats amb el món de l’arqueologia a Mallorca Fou comissari insular d’excavacions arqueològiques, delegat del Servei Nacional d’Excavacions a Artà, vocal del Servei d’Excavacions Arqueològiques Submarines de les Illes Balears, tresorer de la Fundació Bryant, secretari de la Junta de Govern de la Societat Arqueològica Lulliana, conservador del Museu Regional d’Artà i membre de la seva junta A més de tots aquests càrrecs, també s’implicà directament en la recerca Així, dugué a terme excavacions arqueològiques en diferents…

Fou mostassà 1530 i jurat 1538 de València L’obra, titulada Memòries de coses senyalades que s’han seguit en la present ciutat y regne de València , tal com ha arribat a l’actualitat, és un manuscrit de 15 folis numerats més un foli inicial sense numerar Consta de 165 apartats, els quals comprenen des del 19 d’agost de 1555 fins a l’1 d’agost de 1557 A més, les tres notícies inicials estan datades al juliol del 1555 i al novembre del 1553, i l’apartat 123, que tracta de la mort del castellà d’Amposta Joan Baptista Vilaragut, el 25 de gener de 1526 L’objectiu de l’autor fou deixar memòria d’…

Vida i obra Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió Era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga Es doctorà en arts i filosofia el 1688 L’any següent adquirí la baronia de Pierola i el 1692 rebé de Carles II el privilegi de cavaller Tal com explica Josep Rafael Carreras i Bulbena, viatjà per Castella i França i entrà en contacte amb erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la segona part de la crònica de Pujades a la biblioteca del bisbe de Rouen Reuní una…

Vida i obra Fou mestre de Jaume Vicens i Vives Cursà el batxillerat a Còrdova, filosofia i lletres a Sevilla i diplomàtica a Madrid El 1901 ingressà en el Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou destinat a l’ARV, des d’on es traslladà després a l’AHN Es doctorà 1909 amb una tesi sobre la Universitat d’Alcalà, guanyà la càtedra d’història d’Espanya de la UV 1911, i el 1918 es traslladà a la mateixa càtedra de la Facultat de Lletres de la UB, on s’acabava d’establir la secció d’història La seva estada a la ciutat s’allargà fins a la guerra civil establí relacions amb l’arxiver i medievalista…

Ha estat un dels principals impulsors de la renovació d’aquesta disciplina a Catalunya durant la segona meitat del s xx Laseva tasca docent i investigadora fou essencial per a la recuperació de la tradició geogràfica catalana anterior a la Guerra Civil Espanyola i per a entroncar-la amb les noves tendències internacionals de la geografia teoricoquantitativa i social Laseva concepció oberta en l’àmbit de les ciències socials i les seves actituds…

Vida i obra Estudià a la Universitat de València, on es formà en lleis i cànons el 1756 Finalitzats els seus estudis el 1759, es graduà en dret civil el 1760 i, posteriorment, n’obtingué el doctoratDurant els seus anys universitaris, entrà en relació amb Gregori Maians La relació epistolar s’inicià el 1758 i tractà temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general Acabats els estudis, anà a Madrid i s’integrà al cercle del també valencià Francesc V Pérez i Baier, preceptor dels infants reials a la cort Allí tingué el favor del bibliotecari major de la Biblioteca Real, Juan de…

Vida i obra Dominicà, fou un dels apologistes més destacats de l’expulsió dels moriscos Estudià a la Universitat de Salamanca Vinculat al cercle de l’arquebisbe de València, Joan de Ribera, l’any 1585 obtingué, essent escolà, el càrrec de beneficiat de la parròquia de Corbera L’any següent s’ordenà de sacerdot i entrà al convent dels dominicans de València S’entrevistà amb Felip II, amb motiu del seu viatge a València, i li exposà la seva visió del problema morisc Durant el seu noviciat traduí al llatí el procés de beatificació de sant Lluís Bertran Visqué a València fins l’any 1590, en què…

Llicenciat en dret, començà collaborant en diverses revistes com a crític com Laye  1950-54,  Ínsula , Índice , Papeles de Son Armadans , i, més tard, en català, a Serra d’Or L’anàlisi de la seva obra crítica, que té molt present l’anàlisi històrica, encara que no deixa de banda l’anàlisi de la cultura i la societat, mostra una evolució i un canvi que permeten establir tres etapes marcades per principis, estètiques i metodologies diferents La primera abraça des dels orígens i primers articles 1947 fins al 1958, i està dominada per l’objectivisme formal i la teoria sartreana del compromís…

Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives  i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic…

Vida i obra Fou un intellectual polifacètic que es comprometé amb la política Durant el Bienni Progressista s’implicà en el moviment revolucionari i presidí una societat secreta a Barcelona El 1860 s’enrolà voluntari a la guerra d’Àfrica Es coneix que des del 1863 era francmaçó i que participà en el moviment revolucionari del 1868, formant part de les juntes revolucionàries de Barcelona i Martorell Fou diputat provincial a la Diputació de Barcelona el 1871 Ocupà un escó al Congrés dels diputats per la demarcació d’Igualada 1872-73 i 1873-74, durant la Primera República, on portà a terme una…