Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Miquel Pujades
Historiografia catalana
Doctor en drets.
Vida i obra Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les referències d’altres autors el seu fill, Jeroni Pujades, el seu net, Miquel Pujades, i l’historiador Joan Gaspar Roig i Jalpí Els dos manuscrits fins ara localitzats del Tratado són a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona BUB, ms 454 i a la Real Academia de la Historia RAH, ms 9/4897 En l’obra, escrita per encàrrec de Ferran de Lloaces i dirigida al rei Felip II, el…
Marc Antoni Orellana i Mojolí
Historiografia catalana
Advocat i erudit.
Vida i obra Ocasionalment, utilitzà el pseudònim Martín Anselmo de Orive Interessat per la història de la seva ciutat i de l’art valencià, reivindicà un ús digne de la llengua catalana Tercer fill d’una família noble barcelonina, estudià filosofia a la Universitat de València, i també lleis es graduà, però, a la Universitat de Gandia Exercí d’advocat, successivament, a Cadis i Madrid, ciutat on, vers el 1776, exercí càrrecs públics, com ara alcalde de barri, i s’integrà en alguns cercles intellectuals, com l’Academia Matritense de la Lengua Latina El retorn a València 1779/81 coincidí amb…
Cosme Bauçà i Adrover
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Vida i obra Conegut amb el sobrenom d’ Es Capellà Bo El 1899, poc després de ser ordenat, partí cap a Amèrica Al Brasil, fou professor d’història eclesiàstica al Seminari de Nossa Sra de Carmo i vicari de diverses parròquies, i a l’Argentina ocupà càrrecs a la catedral de Santa Fe i a la parròquia de Firmat El 1913 tornà a Felanitx, on es dedicà a la investigació de la història local Fruit d’aquesta tasca és la seva Història de Felanitx, un estudi exhaustiu de la vila que aparegué en sis toms entre el 1921 i el 1948 A més, dugué a terme una important activitat de conferències i pregons sobre…
,
Josep Vicent Amorós i Barra
Historiografia catalana
Historiador, numismàtic, arqueòleg i músic.
Era fill del músic i compositor Amanci Amorós, director del Conservatori de València 1910-25 Estudià música i belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València i filosofia i lletres a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià el 1908 Alumne dels arabistes Luis Gonzalvo, Francisco Codera, Julián Ribera i Antonio Vives, amb aquests dos darrers completà la seva formació numismàtica Es doctorà a Madrid l’any 1910 Fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona i de l’Escola de Bibliotecàries 1925-31, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques…
Josep Martínez i Aloy
Historiografia catalana
Polític i historiador.
Llicenciat en dret 1877, desenvolupà una remarcable carrera política com a membre del partit conservador Fou president de la Diputació de València 1914-15 i alcalde de la ciutat 1907 i 1917, de la qual esdevingué cronista municipal des del 1891 Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i de l’Acadèmia de Llengua Catalana de Barcelona Exercí com a director del Museu de Belles Arts de València, i formà part d’associacions dedicades a la promoció de la història i la cultura del país, com…
Eduard Codina i Armengot
Historiografia catalana
Cronista i arxiver.
És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb la Diputació…
Francesc Miralles i Bofarull
Historiografia catalana
Historiador i crític d’art.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, d’on fou professor adjunt del Departament d’Història de l’Art 1966-74 En 1966-71 fou professor de disseny de l’Escola Massana de Barcelona, la qual dirigí entre el 1981 i el 1984 En el camp de la difusió cultural cal subratllar la seva etapa de crític d’art a Destino 1973-78 Dirigí la revista d’investigació Estudios Pro-Arte 1975-78 i fou coordinador de la Història de l’Art Català Edicions 62, 1983, on escriví els apartats dedicats al Noucentisme vol VII i L’Època de les Avantguardes vol VIII Amb Francesc Fontbona, a més de…
Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València
Historiografia catalana
Institució creada per un decret del Consell de Castella, el 5 de març de 1776.
Desenvolupament enciclopèdic Aviat, però, sorgí un conflicte entre la Societat i el Consell per l’àmbit d’actuació, que aquest volia restringir a la ciutat de València, en contra de la proposta de la Societat Finalment, el Consell imposà uns estatuts calcats de la Societat Econòmica de Madrid, que es convertí en el model oficial, aprovats el 18 de novembre de 1784 Nombrosos membres es donaren de baixa de la institució, entre els quals Gregori Maians Les principals preocupacions foren clarament econòmiques i polítiques La historiografia tingué un interès secundari, tot i que entre els seus…
Ordinacions marítimes dels prohoms de la Ribera de Barcelona
Historiografia catalana
Compilació de lleis marítimes i comercials emanada de la corporació dels prohoms de la Ribera de Barcelona, conegudes més vulgarment com les Ordinacions de la Ribera de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Foren confirmades per Jaume I el 1258, tot i que la seva elaboració és anterior Més endavant, passaren a formar part del Llibre del consolat de mar i constituïren una de les parts d’aquesta compilació posterior Les Ordinacions són integrades per un cos de 21 capítols en els quals, sense gaire ordre sistemàtic, s’exposa breument l’estatut del dret públic marítim i una reglamentació de policia i seguretat del port de Barcelona i de les seves naus, amb alguns preceptes sobre relacions mercantils privades Les disposicions tenen una nítida finalitat marítima i…
Francesc Almela i Vives
Historiografia catalana
Erudit, periodista i escriptor.
Entre monografies, estudis, llibres de creació i opuscles de diversa mena, publicà més de 50 obres Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i es graduà en l’especialitat de ciències històriques Des de ben aviat esmerçà els seus esforços nacionalistes sobretot en les tasques culturals fou president de Nostra Parla, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana, fou vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar i un dels membres fundadors de la revista Taula de Lletres Valencianes , que més tard dirigí, una de les…