Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Josep Manuel Minyana i Estela
Historiografia
Historiador.
Frare trinitari des del 1687, passà a Nàpols, on estudià pintura, i es posà en contacte amb el grup de Gravina i amb el també valencià Manuel Martí, a qui considerà el seu mestre i a qui illustrà la seva descripció del teatre romà de Sagunt També estigué influenciat per Gregori Maians Retornà el 1694 i es dedicà a l’ensenyament del llatí a Llíria i a Sagunt, fins que el 1704 ocupà la càtedra de retòrica de la Universitat de València, càrrec que abandonà en iniciar-se la guerra de Successió el 1705 Durant el conflicte bèllic es dedicà a l’estudi arqueològic del teatre romà de Sagunt, i els…
,
Francesc Almela i Vives
Historiografia catalana
Erudit, periodista i escriptor.
Entre monografies, estudis, llibres de creació i opuscles de diversa mena, publicà més de 50 obres Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i es graduà en l’especialitat de ciències històriques Des de ben aviat esmerçà els seus esforços nacionalistes sobretot en les tasques culturals fou president de Nostra Parla, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana, fou vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar i un dels membres fundadors de la revista Taula de Lletres Valencianes , que més tard dirigí, una de les…
Julià San Valero i Aparisi
Historiografia catalana
Arqueòleg i prehistoriador.
Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València 1934 Fou membre de la Federació Universitària Escolar FUE Acabats els estudis, el 1935 marxà a Madrid a fer el doctorat amb la beca Blasco Ibáñez de la Diputació El 1936 fou pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, per a anar a Marburg Alemanya, on tenia intenció de treballar sobre el neolític europeu amb el professor Merhardt L’esclat de la guerra civil li ho impedí Feu la guerra al costat de la República com a oficial i, després de passar per la presó, reemprengué els estudis El 1942 es vinculà al…
Rafael Gallofré i Guinovart
Historiografia catalana
Autor de Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón relativos al antiguo reino de Valencia y contenidos en los registros de la Corona de Aragón, publicats a València per la Institució Alfons el Magnànim el 1968.
Es tracta d’un repertori de regestos documentals dels registres de cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que constitueixen una continuació del que publicà Jesús Ernest Martínez i Ferrando amb el títol de Catálogo de la documentación relativa al antiguo reino de Valencia contenida en los registros de la Cancillería Real 1934
Jeroni Sòria i Langlés
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dietarista i comerciant.
Vida i obra Les dades biogràfiques sobre aquest comerciant es coneixen bàsicament per les referències que el mateix autor en dona en el seu dietari Era fill del genovès Simó de Sori i de la seva esposa Margarida Langlés El cognom Sori es convertí en Sòria per la pronunciació valenciana Enriquit pels seus negocis com a “botiguer de draps”, es relacionà amb persones distingides de la ciutat i arribà a emparentar amb la noblesa valenciana Després de morir la seva primera muller, Isabel Goçalvo, es casà en segones núpcies amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, jurat en cap de…
,
Universitat de Girona (UdG)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior de Girona.
Desenvolupament enciclopèdic Per autorització d’Alfons IV el Magnànim, atorgada el 1446, la ciutat de Girona obtingué el privilegi de poder disposar d’un estudi ge-neral, però la concessió no pogué ser una realitat fins a la segona meitat del s XVI la primera pedra de l’edifici –situat a la plaça de Sant Domènec, a l’edifici denominat les Àligues– data del 1561, i les classes començaren el 1572 La Universitat de Girona, però, com totes les altres de Catalunya, fou suprimida per Fe-lip V el 1717, i les seves rendes, incorporades a la de Cervera A l’empara d’una disposició del 1869, tingué una…
Vicent Boix i Ricarte
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Fou catedràtic d’història i geografia de l’institut d’ensenyament secundari de València i cronista de la ciutat Ingressà com a religiós a l’Escola Pia de València 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Fou company de claustre de Joan Arolas i de Pasqual Pérez i s’afeccionà, com ells, a la literatura, aprofitant les lectures del romanticisme de la llibreria de Marià Cabrerizo El 1837 s’exclaustrà voluntàriament S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent El 1838 acompanyà el marquès de Bellisca en un viatge de…
Joan Gaspar Roig i Jalpí
Historiografia catalana
Historiador especialista en història eclesiàstica i de Catalunya.
Vida i obra Ingressà en l’orde dels mínims, on ocupà càrrecs de govern d’àmbit provincial català Residí principalment al convent de Girona, però també als de Barcelona i Manresa entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i obtingué el títol de cronista reial per la Corona d’Aragó Després de dos opuscles impresos en català, un sobre la celebració de la missa Modo per a complir amb la obligació del reso del divinal ofici i celebració de l’inefable sacrifci de la missa , 1663 i un sermó dels sants patrons de Blanes Sermó dels illustríssims màrtirs i patrons de la antiga vila de Blanes, del…
Alberto Boscolo
Historiografia catalana
Medievalista sard.
Vida i obra Després de fer els estudis universitaris, s’incorporà com a professor auxiliar a la Universitat de Milà fins que obtingué la càtedra d’història medieval Posteriorment, es traslladà a la Universitat de Càller, d’on fou rector des del novembre del 1970 fins a l’abril del 1974 Director de l’Institut d’Història Medieval i Moderna de la mateixa universitat, hi establí una important escola de medievalistes d’on sorgiren noms com G Sorgia, FC Casula, L d’Arienzo i B Meloni, que es dedicaren a l’estudi dels aspectes polítics, socials i econòmics de l’expansió mediterrània de la Corona d’…
Arxiu Capitular de la Catedral de València
Historiografia catalana
Fons documental del capítol de la catedral de València, amb documentació des del mateix moment de la seva erecció arran de la conquesta de la ciutat per Jaume I, el 1238.
Malgrat la irregularitat cronològica de les sèries documentals, és un arxiu ric i raonablement ben conservat, que inclou, a més, una nombrosa collecció diplomàtica, un complet fons notarial, un interessant arxiu musical i una extensa biblioteca de manuscrits i impresos La collecció diplomàtica, amb prop de 9600 pergamins el més antic és una còpia del s XIV d’un document del 1095, conté butlles pontifícies, diplomes reials i instruments notarials, que en molts casos conserven els segells pendents dels atorgants, entre els quals un d’or d’Alfons el Magnànim De les sèries documentals cal…