Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833 Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’ El Vapor sortí el 22 de març de 1833 Amb una periodicitat trisetmanal dimarts, divendres i dissabte fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal dimarts, dijous, divendres i diumenge fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que collaborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’escriptor Ramon…

Visqué fins als 33 anys a la barriada barcelonina del Poblenou La seva família tenia una tradició en el treball de l’art gravat tèxtil, ambient que marcà la seva obra literària Abans de la fi de la guerra civil havia publicat les novelles Pàgines d’un adolescent 1929, La vida d’Olga 1930, El teu secret 1934 i Suburbi 1936, de marcat caràcter psicològic, i el llibre de poesia Poemes 1934 Entre els contes, cal remarcar L’home i el seu àngel 1937 En teatre va estrenar El casament de la Xela 1937, premi Ignasi Iglésias 1936 També va conrear el periodisme S’exilià a França 1939, on,…

Aquesta publicació tingué un paper rellevant com a plataforma d’expressió de la cultura catalana durant les dècades dels anys seixanta i primers setanta del s XX La collecció sorgí amb la intenció d’aplegar un ampli ventall temàtic Aquest caràcter genèric es posà de manifest des dels primers títols, amb la publicació d’obres de caràcter literari, reculls periodístics, i assaigs d’autors com Montserrat Roig, Maurici Serrahima, Robert Saladrigues o V Serra i Boldú Tot i així, s’ha de subratllar la importància de les obres d’història Cal destacar els treballs de Josep Massot i Muntaner, Els…

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…

De ben petit es traslladà a viure amb la seva família a Madrid, on cursà estudis d’enginyeria industrial de camins De retorn a Catalunya, exercí d’enginyer, participant en la construcció dels ferrocarrils i en l’obra de portar l’aigua a Esparreguera, obra en què perdé un braç a causa d’un accident laboral Quan encara era a Madrid, començà a publicar versos en revistes com La niñez o La moda elegante en aquesta cal destacar la publicació d’articles del socialista José Mesa Al principi de l’any 1868, poc abans de la revolució de Setembre, s’establí a Barcelona i ben aviat s’afilià…

Tenia com a objectius reivindicar la investigació històrica de caràcter local, difondre-la i omplir el buit que aleshores hi havia a la comarca de la Ribera Alta en aquesta matèria La publicació compta amb un consell assessor que coordina el funcionament de la revista i que presideix el regidor delegat per l’Ajuntament, un secretari i set vocals A més, s’intercanvia amb un centenar i escaig de revistes de contingut similar d’arreu de l’Estat espanyol El primer número d’ Al-Gezira veié la llum el 1985, i ha anat sortint anualment amb alguna excepció Alzira i després les localitats de…

Fill del també impressor Jaume Bordassar, tingué una formació en gran part autodidàctica i s’interessà per la matemàtica, la gramàtica i la història Es vinculà a personatges de la cultura valenciana de finals del s XVIII, els novators Falcó de Belaochaga, Tosca, Coratxà i d’altres amb els quals fundà l’Acadèmia Matemàtica Més endavant mantingué amistat amb Gregori Maians, a qui, en morir, deixà els seus manuscrits En el camp de la historiografia redactà diverses obres, impreses als seus tallers, en les quals no figurà el seu nom Tanmateix, el bibliògraf Ximeno les hi atribueix en l’obra…

Exercí de notari i de secretari reial, i fou secretari de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Fou el primer president del Collegi de Notaris de les Balears 1867-85 Deixà més d’un centenar de protocols 1841-92, fonamentals per a l’estudi de Mallorca a la segona meitat del s XIX Entre la seva bibliografia cal destacar Cereales 1851, Reyes de Mallorca 1852, Observaciones sobre la reforma del notariado 1853 i 1859 i La isla de Cabrera Consideraciones sobre su explotación 1881

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere i s’ordenà de prevere el 1936 Com a investigador, centrà la seva tasca en l’estudi de les barriades del Molinar i la Soledat, de Palma i, sobretot, en la història local de Campos També escriví alguns articles i opuscles sobre prehistòria de Mallorca Entre la seva bibliografia cal destacar La Soledat 1985 i Molins de vent i molins de ramell a Campos 1987, i en collaboració, Campos d’ahir i avui 1974, Història de Campos De la prehistòria al segle XVI 1977 i El Molinar 1978

Ingressà en els jesuïtes i s’ordenà de prevere l’any 1817 Es traslladà a Madrid, on fou professor d’àrab 1824 i bibliotecari del Collegi Imperial 1824-30 De la seva tasca com a investigador cal assenyalar l’estudi de les inscripcions islàmiques d’Alfàbia, la traducció d’una part del Llibre del Repartiment , i també la interpretació de les monedes de l’època islàmica Fou un dels primers investigadors que mostrà interès per l’època islàmica, tradicionalment oblidada per la historiografia mallorquina Escriví l’obra Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España