Resultats de la cerca

En aquesta important obra, Bofarull volgué sintetitzar el cabal d’investigacions sobre la història civil o laica, i la religiosa del Principat, des d’èpoques primitives fins als últims sobirans espanyols Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les institucions, els costums i la cultura En el pròleg, l’autor reflexiona sobre la situació de la historiografia a Espanya, i situa al s XVI, amb el renaixement de les ciències i les arts, una nova etapa Aquesta etapa tingué com a elements representatius obres com la Historia de España 1780, del religiós…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

Vida i obra Mestre, juntament amb Jaume Balmes, d’un cercle significatiu d’intellectuals i professionals que iniciaren la definició de l’anomenada escola conservadora catalana, gràcies a la seva tasca en el camp juridicofilosòfic, i que més tard concretaren en el camp de la política deixebles seus com Manuel Duran i Bas, Estanislau Reynals i Rabassa, Josep Coll i Vehí i Francesc Permanyer Figura clau en la definició d’una política burgesa liberal moderada però pròpia de Catalunya, marcà un primer apropament d’aquests intellectuals a la línia defensada fèrriament per la Junta de Comerç i, més…

Desenvolupament enciclopèdic La seva creació fou possible perquè la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, fundada el 1936 en substitució de la Diputació, es trobava sota control del Partit Valencianista d’Esquerra i, en concret, de Francesc Bosch i Morata, nomenat conseller Aquest prengué la iniciativa de plantejar a la susdita corporació provincial la necessitat de bastir un organisme superior d’estudis i investigació dedicat al conreu, la defensa i la revitalització de la cultura dels valencians Les raons allegades foren diverses corregir la precarietat del País…

Des d’un principi, quedà adscrit al Patronat Josep Maria Quadrado del CSIC Entre el 1951 i el 1966 publicà diversos llibres de caràcter històric Derecho foral ibicenco 1950, de J Costa i Ramon Santa María la Mayor Los cronistas apuntes históricos 1951, Historia de Ibiza Crónicas siglo XIX 1955, Historia de Ibiza Antigüedad 1957 i Historia de Ibiza Costumbrismo 1960, d’I Macabich i Llobet La triple muralla de la Ibiza árabe Ensayo de topografía histórica 1962, d’A Costa i Ramon, i Historia de Ibiza Costumbrismo II 1966, d’I Macabich i Llobet A partir del 1960 entrà en un llarg període d’…

Es doctorà en dret a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de dret civil Publicà algunes obres sobre jurisprudència, la majoria de les quals llibres de text, com ara Lecciones elementales de historia y de derecho civil, mercantil y penal de España 1852-53, 5 vol, Lecciones elementales de derecho civil 1856, 4 vol, segona part de l’obra anterior i Lecciones elementales de derecho mercantil 3a ed del 1886 Totes foren reeditades sovint fins la primera dècada del s XX

Graduat en història i literatura per la Universitat de Harvard 1944, el contacte amb exiliats espanyols de la Guerra Civil a Mèxic li desvetllà l’interès per l’Espanya contemporània Durant la Segona Guerra Mundial treballà com a cartògraf per a l’exèrcit, i després de tres anys dedicat a la docència reprengué els estudis, centrats en la història d’Espanya, sota la influència de Pierre Vilar i Jaume Vicens i Vives Doctorat el 1952 amb una tesi sobre Joaquín Costa i el regeneracionisme per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, al seu retorn als Estats Units la seva ideologia d’esquerres li…

Religiós caputxí, adoptà el nom d’ Andreu de Palma Es llicencià en dret civil a la Universitat de Barcelona 1914 i, després, ingressà a l’orde dels caputxins 1915 i fou ordenat de sacerdot Residí en diversos convents de Sarrià, Tarragona, Palma i Barcelona Proper al catalanisme signà el Manifest del 1936, es contingué amb l’esclat de la guerra civil per la repressió dels revoltats envers aquesta ideologia Rebé la medalla de bronze de l’Ajuntament de Palma 1952 Com a investigador, la seva tasca se centrà en la història eclesiàstica dels Països Catalans i en l’estudi…

El 1972 la biblioteca experimentà una renovació i s’inicià la catalogació dels fons Actualment té uns 500000 títols, especialitzats en ciències eclesiàstiques i filosòfiques, que es poden dividir en un fons antic, un fons modern i quatre biblioteques en dipòsit El fons antic inclou 502 còdexs i manuscrits, com el còdex de Civitae Dei de sant Agustí, les cròniques de Muntaner i de Bernat Desclot, 90 incunables –el més antic dels quals data del 1468 Divinae Institutiones Roma de Lactanci–, 3000 volums de llibres editats abans del segle XVI i més de 100000 volums de…

Les seves recerques s’han centrat en el període de la República i de la guerra civil, tot i que també s’ha interessat per la Revolució Russa Destaca el llibre fruit de la seva tesi doctoral Quan Catalunya era d’Esquerra 1986, on s’analitzen els orígens del partit ERC i es descobreixen les claus de per què una formació política tot just nascuda es convertí en l’eix polític de la Catalunya autònoma republicana En el pròleg d’aquest llibre, Josep Termes en remarca que ha estat escrit amb una combinació de “passió” i de “voluntat crítica” També és autora de distintes síntesis i obres…