Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
Societat Bibliogràfica Valenciana
Historiografia catalana
Entitat creada el 1969 a Castelló de la Plana, amb l’objectiu de publicar textos catalans antics, continuant la tasca d’altres iniciatives anteriors, com l’Acció Bibliogràfica Valenciana.
Presidida per Adolf Pizcueta, en foren socis fundadors, entre d’altres, Joan Fuster, Manuel Sanchis i Guarner, Martí Domínguez, Francesc de P Burguera, Joaquim Maldonado, Manuel Broseta i Àngel Sànchez i Gozalbo De vida també efímera, com les seves predecessores, publicà, en acurades edicions facsímils, acompanyades en alguns casos de la corresponent transcripció, un bon nombre d’obres valencianes del final de l’Edat Mitjana i principis de la Moderna, com la primera part de la Crònica de Pere Antoni Beuter 1971, a cura de J Fuster el Regiment de la cosa pública 1972, de Francesc…
Acció Bibliogràfica Valenciana
Historiografia catalana
Societat bibliogràfica creada el 1920 per iniciativa del marquès de Malferit i d’un bon nombre d’estudiosos i bibliòfils, amb l’objectiu de publicar obres destacades de la història i de la cultura valencianes.
Pretenia continuar la tasca d’anteriors iniciatives similars, com la impulsada al final del s XIX pel vescomte de Bétera, que edità la Relación de la expulsión de los moriscos del reino de Valencia 1878, de Damián Fonseca, i la Crónica 1881-82, de Martí de Viciana o la promoguda més tard per Josep Enric Serrano i Morales, amb el suport de M Menéndez y Pelayo, que publicà les obres de Joan de Timoneda La seva primera publicació fou el Dietario valenciano 1619-1632 1921, d’Álvaro i Diego de Vich després també publicaren, entre d’altres Valencia antigua y moderna 1923-24, de Marc Antoni Orellana…
cartoral (o cartulari)
Historiografia catalana
Recull de còpies de documents creats per una persona física o moral a la qual anaven adreçats, com esglésies, municipis, hospitals, senyorius, universitats, etc.
Desenvolupament enciclopèdic Els més antics daten del s X, però foren abundants durant els s XII i XIII, i arribaren fins a l’època moderna La possibilitat que els documents originals es poguessin deteriorar o perdre impulsà a fer-ne aquestes còpies –normalment en còdexs, però també en rotlles–, a vegades no d’una manera íntegra sinó també en forma de resums Aquestes còpies eren destinades a l’ús intern i a la seva consulta, però especialment a l’administració dels béns propis El valor històric dels cartularis consisteix en el fet que proporcionen una sèrie homogènia de documents i són d’un…
Temas medievales
Historiografia catalana
Col·lecció dedicada fonamentalment a l’edició de fonts medievals, de l’editorial Anubar, acrònim d’Antonio Ubieto Arteta, el seu fundador.
Nascut a Saragossa el 1923, Ubieto exercí com a catedràtic d’història antiga i mitjana d’Espanya 1958-77 a la Universitat Literària de València La collecció s’inicià a València el 1961, amb la publicació de la Crónica de San Juan de la Peña , a cura del mateix Ubieto, i la Crónica Seudo Isidoriana , editada per Antonio Benito Posteriorment, Ubieto es traslladà a la Universitat de Saragossa, el 1977, i l’editorial s’installà a la capital aragonesa Entre els títols de la collecció cal citar, a més de les versions, algunes poc acurades, de textos historiogràfics medievals, les traduccions de…
Crònica incompleta de Ferran d’Antequera
Historiografia catalana
Crònica en castellà d’autor anònim datada al s. XV.
Desenvolupament enciclopèdic L’únic manuscrit conservat, del començament del s XVI, fou descobert al monestir de Cogullada Saragossa per F Oliván Baile, que el considerà un esborrany d’autor És una adaptació dels capítols sobre Ferran I de la Crónica de Juan II de Castilla d’Alvar García de Santa María Burgos 1380 – 1460, propera a la refosa anònima d’aquesta obra que utilitzà Lorenzo Galíndez de Carvajal en la seva edició de la Crónica de Juan II 1517 El text és incomplet, comença al capítol VIII i s’interromp al XLIII S’hi relaten fets del regnat de Ferran I corresponents als anys 1412-15,…
Ramon Vergés i Paulí
Historiografia catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica i nacionalista moderat, utilitzà el pseudònim de Vinicio Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa, útils per a l’antropologia, apareguts en la premsa local, en especial a La Zuda 1913-32, i recollits en forma de llibres La seva obra principal és Espurnes de la llar , publicada en sis volums des del 1909 al 1934 La producció de l’autor ha estat parcialment editada els darrers anys a cura de Ramon Miravall
Manuel de Pedrolo i Molina
Historiografia catalana
Escriptor.
Autor prolífic, conreà tots els gèneres literaris i collaborà en la majoria de revistes catalanes Des del gener del 1986 i fins a la seva mort escriví uns dietaris personals de més de 1500 pàgines publicats en diferents llibres, com Darrers diaris inèdits 1991 i Diari 1986 1998, on explica part de la seva vida i les seves opinions estètiques, i fa una dura crítica a la situació política També es publicà el seu Epistolari 1997, a cura de Xavier Garcia
Antoni Bach i Riu
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Es formà al Seminari de Solsona i posteriorment cursà estudis d’arxivística, paleografia, diplomàtica i art paleocristià al Vaticà Des del 1977 ha tingut cura del Museu Diocesà de Solsona i, d’ençà del 1991, de l’Arxiu Diocesà Com a historiador, ha conreat la història local de les comarques de la Catalunya Central i de les terres de Lleida Entre la seva bibliografia destaquen les obres Bellpuig i la seva baronia al Pla d’Urgell 1971, Història d’Anglesola 1987, Collecció diplomàtica de Santa Maria de Solsona 1987, Història de Cardona 1992, Masies del Solsonès 1995 i La baronia de…
Lluís Aymamí i Baudina
Historiografia catalana
Periodista.
Abans de la guerra civil de 1936-39 publicà Macià Trenta anys de política catalanista 1933 i El Sis d’Octubre tal com jo l’he vist 1933 Exiliat a Mèxic 1939, hi escriví les seves memòries en dues etapes, el 1950 i el 1976, finalment editades a Barcelona a cura de Francesc Burguet amb el títol Els diaris de la Rambla 1997 Per bé que no recullen el període bèllic, són un document de gran interès per a conèixer el món periodístic barceloní del primer terç del s XX, durant el qual fou director de La Rambla 1936-38 i Treball 1938-39, òrgan del PSUC
Marià Manent i Cisa
Historiografia catalana
Escriptor i crític literari.
Els seus Dietaris són un document de primer ordre i una de les mostres de prosa més reeixides de la literatura catalana contemporània Aparegueren de manera fragmentària al llarg del període 1948-82 en quatre llibres Montseny Zodíac d’un paisatge 1948, A flor d’oblit Dietari dispers 1918-1966 1968, El vel de Maia Dietari de la Guerra Civil 1936-1939 1975 i L’aroma d’arç Dietari dispers 1919-1981 1982 L’any 2000 foren agrupats en un sol volum, a cura de Sam Abrams Encara resta inèdita, per voluntat expressa de l’autor, la major part de la seva producció dietarística, menada al…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina