Resultats de la cerca

Dedicada a la història política i de les institucions i a l’estudi de les fonts Fou directora de l’ARV 1955-76 De la seva bibliografia, destaquen “Algunas consideraciones sobre los orígenes del notariado en el alto Aragón”, VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, vol III, Barcelona 1962, p 250-260 Una fortaleza de Historia Valenciana El Archivo del Reino de Valencia 1966 “San Juan del Hospital y su declaración de Monumento Histórico Nacional en 1943”, Archivo de Arte Valenciano , 38, 1967, p 1-3, i Archivo del Reino de Valencia Inventario de Fondos Notariales 1986

De periodicitat trimestral en els inicis, des del 1986 té una regularitat semestral Fins el 1974, el títol i subtítol de la revista, així com la gran majoria d’articles eren escrits en castellà, però a partir del 1975, el català n’esdevingué l’idioma usual D’altra banda, el 1983 i, posteriorment, el 1990, es produïren canvis importants en la imatge de la revista La quantitat d’articles i estudis publicats sobre la comarca d’Osona és molt important història, folklore, art, etc, amb noms tan remarcables entre els seus collaboradors com Ramon d’Abadal i Vinyals, Eduard Junyent i Antoni Pladevall…

El 1994 fou ampliat i transformat en Institut Català de Recerca en Ciències Socials ICRECS És l’estructura de recerca de la Universitat de Perpinyà dedicada al conjunt de les temàtiques catalanes, amb branques de llengua i literatura, història i ciències humanes i socials fa especial atenció a la Catalunya del Nord, Andorra i els països de la Mediterrània nord-occidental Ha estat reconeguda per l’Estat francès i és responsable d’un equip doctoral Les investigacions en curs –sobre temes de frontera i les identitats– se centren sobre l’espai català i desenvolupen àmbits com la…

Eclesiàstic jesuïta i, des del 1626, augustinià, aconseguí una gran popularitat com a orador L’any 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , tot i que la seva obra més destacada és Cataluña defendida de sus émulos 1641, dedicada a la Diputació de Catalunya, i apareguda sota el pseudònim anagramàtic d’ Antonio Ramqués És una obra de propaganda patriòtica, concebuda com una exaltació de les glòries i preeminències de Catalunya, a la manera d’Andreu Bosc El primer dels quatre llibres en què està dividida constitueix un resum de la història de…

Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a…

Inicialment vinculat a l’Instituto de Historia Medieval de España de la Universitat de Barcelona, des del número 9 1980 l’ Anuario de Estudios Medievales és editat per la delegació del CSIC de Barcelona El seu primer director i principal impulsor fou el professor Emilio Sáez Caravaca 1917-Valladolid 1988, catedràtic d’història medieval de la UB en 1958-78 En el període 1983-87 el professor Sáez compartí la direcció amb Maria Teresa Ferrer i Mallol, la qual posteriorment n’ha assumit la direcció L’ Anuario de Estudios Medievales té un bloc principal dedicat als estudis de recerca darrerament…

Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una…

Nascut a Saragossa el 1923, Ubieto exercí com a catedràtic d’història antiga i mitjana d’Espanya 1958-77 a la Universitat Literària de València La collecció s’inicià a València el 1961, amb la publicació de la Crónica de San Juan de la Peña , a cura del mateix Ubieto, i la Crónica Seudo Isidoriana , editada per Antonio Benito Posteriorment, Ubieto es traslladà a la Universitat de Saragossa, el 1977, i l’editorial s’installà a la capital aragonesa Entre els títols de la collecció cal citar, a més de les versions, algunes poc acurades, de textos historiogràfics medievals, les traduccions de…

Ha treballat en el món editorial i com a professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, en les llicenciatures d’història i periodisme Bona part de la seva obra ha estat dedicada a aspectes culturals, fonamentalment al naixement de la societat de comunicació de massa a la Catalunya contemporània, amb especial atenció al seu reflex en la literatura egodocumental Més recentment ha estudiat el món arabomusulmà i la seva relació amb els Països Catalans Entre les seves obres destaquen Teoria dels egodocuments La literatura del jo i la història 1994 i Notícia…

Per influència de l’abat de Xàtiva, Josep Pla Ballester, que gestionà el seu ingrés al collegi dels jesuïtes de la ciutat de València, se sentí atret per la vida retirada i dedicada a l’estudi Es feu mestre nacional i fou destinat a Cartagena, però aconseguí amb el temps exercir la docència a Xàtiva És autor d’una quinzena d’obres d’història –bàsicament eclesiàstica– de la seva ciutat, i d’alguna traducció del llatí i del francès També escriví alguns articles de divulgació, que publicà en l’ Archivo del Arte Valenciano , Las Provincias , El Obrero Setabense , etc Fou membre del…