Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Josep Maria Rodríguez i Tejerina
Historiografia catalana
Historiador i metge.
Es llicencià en medicina el 1945 a la Universitat San Carlos de Madrid, on també es doctorà l’any 1962 Fou cap dels Serveis de Cirurgia de la Clínica Naval de les Balears 1958, a Palma, professor associat de la Universitat de Barcelona 1974-86, i president de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma 1978-91 La seva tasca científica ha rebut diversos premis Ha collaborat en algunes revistes científiques i, des del 1975, és magister de la Maioricensis Schola Lullistica S’ha centrat en l’estudi de la història de la medicina a Mallorca i en l’estudi biogràfic de determinats…
Jaume Balaguer i Bosch
Historiografia catalana
Historiador i pedagog.
Exercí d’educador a Maó Fou destinat a Palma, on formà part del professorat de l’Institut Balear i dirigí l’Escola Normal de Mestres La seva tasca fou significativa sobretot pel que fa a la formació i influència sobre els futurs mestres També destacà per l’elaboració de diversos manuals d’estudi per als alumnes, que el feren mereixedor dels premis de la Comissió Provincial 1857 i de la Direcció General d’Instrucció Pública 1869 Fou collaborador del Diario de Palma De la seva producció historiogràfica destaca el Compendio de geografía e historia de las Baleares 1866, obra didàctica destinada…
Oliba

Estàtua de l’abat Oliba a Montserrat
© Lluís Prats
Història
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Bisbe, comte, abat i impulsor de la cultura catalana incipient.
Vida i obra Fill d’ Oliba Cabreta , fou comte de Berga i de Ripoll, abat de Cuixà i de Ripoll des del 1008 i bisbe de Vic des del 1017 Renovador de l’esperit monàstic, promotor de la construcció de nombroses esglésies i monestirs, fou també un personatge decisiu en el renaixement cultural de la Catalunya altmedieval La florida de les escoles durant el seu govern fou notable a Vic, on sota la direcció d’Ermemir Quintilià es transcriviren còdexs magnífics i a Ripoll, on triplicà els volums de la biblioteca que feia anar a buscar a les fonts de l’Ebre, a Cantàbria, a Fleury, prop d’Orleans, a la…
,
Miquel Forteza i Pinya
Literatura catalana
Escriptor i enginyer de camins.
Inicià estudis de lletres i es graduà, finalment, com a enginyer de camins a Madrid 1916 Professionalment, exercí com a enginyer a Catalunya 1917-29 i a Mallorca 1929-58 Compaginà la seva professió tècnica amb l’escriptura i collaborà a Ofrena , La Revista , Almanac de les Lletres i La Nostra Terra La seva obra literària respon a l’estètica de l’Escola Mallorquina, dins de la qual protagonitzà una important renovació temàtica relacionada amb la seva professió tècnica, tot i que sovint són textos d’origen circumstancial Comprèn els reculls poètics L’estela 1919, L’íntim recer 1936 i Ressons…
, ,
Universitat Jaume I
Historiografia catalana
Centre d’ensenyament superior públic creat el 27 de febrer de 1991 a Castelló a partir del Col·legi Universitari de Castelló on ja s’impartia el primer cicle de la llicenciatura de geografia i història.
Per això hi havia professors de les àrees de coneixement d’història, geografia i art vinculats als respectius departaments de la UV A partir del curs 1991-92 es creà el Departament d’Humanitats que englobà, a més de les àrees anteriorment assenyalades, les de filosofia i sociologia El 1996 aquest Departament es dividí en dos d’una banda, història, geografia i art i, de l’altra, filosofia i sociologia Pel que fa al primer, les àrees de coneixement són prehistòria, història antiga, història medieval, història moderna, història contemporània, història de l’art, estètica i teoria de l’art,…
Santiago Riera i Tuèbols
Historiografia
Enginyer industrial i historiador.
Estudià enginyeria industrial a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, on es doctorà el 1962 i on impartí, en 1965-80, l’assignatura de termodinàmica teòrica i aplicada Posteriorment, estudià història a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 1981, any en què es convertí en professor ajudant del Departament d’Història Contemporània UB i, des del 1986, fou professor titular Fou membre de l’Institut de Tecnoètica de Barcelona, institució que analitza les implicacions ètiques dels avenços tecnocientífics moderns de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, de la qual fou president de…
,
Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI)
Historiografia catalana
Centre de recerca de la Universitat de Barcelona fundat per l’historiador Jaume Vicens i Vives l’any 1949, amb l’objectiu de renovar i estructurar la investigació històrica, fonamentalment dels Països Catalans.
Desenvolupament enciclopèdic Al començament de la dècada de 1950-60, començà a editar dues revistes Estudios de Historia Moderna i Índice Histórico Español A la mort de Vicens i Vives 1960, el CEHI entrà en un obscur estat d’hibernació S’inicià una etapa de plena activitat i consolidació del Centre quan en fou nomenat director el professor Emili Giralt i Raventós 1970-98 L’any 1977, poc després de la mort de Franco, el CEHI incorporà els fons de la Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre d’Espagne FIEHS i d’un centre de recerca de Perpinyà La FIEHS, institució…
Josep Aparici i Fins
Geografia
Història
Home de negocis, funcionari reial i geògraf, conegut erròniament com a Josep Aparici i Mercader.
Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…
, ,
Parlament de Catalunya. Biblioteca, Arxiu i Centre de Documentació
Historiografia catalana
Institució i centre arxivístic i documental que té la seu al Parlament de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic En la seva història es poden distingir dues etapes La primera correspon al Parlament de la Generalitat republicana 1932-38/39 La creació de la Biblioteca i Arxiu del Parlament s’establí en el Reglament Interior del Parlament de Catalunya 21/12/1932, i l’organització i la posada en funcionament de la Biblioteca es feren efectives a la fi del 1933 No se n’han conservat fons bibliogràfics ni documentals, que es dispersaren o perderen, o foren espoliats o destruïts durant la Guerra Civil Espanyola i, més concretament, durant la caiguda de Barcelona i la retirada…
Nous Horitzons
Historiografia catalana
Revista en català, de contingut cultural i polític, que es començà a publicar el 1960 a Mèxic, com a resultat d’una decisió del comitè executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Desenvolupament enciclopèdic Amb una periodicitat aproximadament trimestral, publicà 32 números fins el 1976, i el 2001 n’aparegué el número 161, una edició monogràfica dedicada al País Basc Segons deia la presentació del seu primer número, la revista «es proposa obrir les seves pàgines a tots els problemes de la filosofia, de la història, de l’economia, de les ciències, de les arts, i, en general, a tots els aspectes de la vida social i intellectual catalana» El primer consell de redacció estava repartit entre París, Barcelona i Mèxic A París es constituí, al maig del 1960, un nucli de…