Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…

Entre el 1894 i el 1906 escriví, en cinc volums, la Història de la Ilustre y real vila ducal de Montblanch , inèdita, els manuscrits de la qual es troben repartits entre el Museu Arxiu de Montblanc i l’Arxiu de la Corona d’Aragó Tot i la manca de rigor històric, l’obra és interessant per la descripció que l’autor fa del folklore, costums i esdeveniments diversos, a més de les làmines que illustren el text El 1895 realitzà una sèrie de conferències al Centre Excursionista de Catalunya sobre els orígens de Montblanc, aparegudes el 1903 en la revista local La Conca de Barberà L’any 1980 el…

Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes…

Cursà dret a la Universitat de València i belles arts a Sant Carles En una primera etapa es dedicà a la caricatura amb el pseudònim de Folchi , collaborant en diferents revistes humorístiques i artístiques Des de ben jove manifestà un gran interès per la ceràmica i començà a colleccionar peces procedents del mercat d’antiquaris i de troballes arqueològiques, en particular del subsol de Manises El 1907 descobrí, de manera fortuïta, el jaciment arqueològic del Molí del Testar, a Paterna, lloc on eren situades les antigues terrisseries medievals, i l’any següent donà a conèixer la troballa amb l…

Fill del cartògraf Cresques Abraham , pertanyia a la comunitat jueva Seguí la professió paterna de dibuixant de miniatures, mapes i brúixoles, per la qual cosa mantingué relacions amb la Casa Reial d’Aragó Participà, amb el seu pare, en l’elaboració de l’ Atles català , i sovint tots dos són analitzats conjuntament i de manera general en els estudis sobre la cartografia mallorquina Pere el Cerimoniós i Joan I li concediren el títol de familiar reial 1380, 1381 Hom no en coneix descendència, malgrat l’autorització de bigàmia que havia obtingut el 1381 El 1391, a causa del saqueig…

Fill de ferroviari, visqué la joventut a Tarragona, a Soto del Rey Astúries, on rebé l’impacte de l’experiència revolucionària, i a Lleida El 1936 començà a militar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries Mobilitzat per l’exèrcit republicà quan acabava de fer divuit anys, s’exilià el 1939 i passà pels camps de concentració de Setfons i d’Argelers Després fou enrolat en una companyia de treballadors estrangers i s’afegí al maquis francès Participà en l’alliberament de Rodès i en els fets de la Vall d’Aran 1944 Collaborà en les revistes llibertàries Ruta , CNT i Solidaridad Obrera ,a…

Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’Agrupació Courbet…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, d’on fou professor adjunt del Departament d’Història de l’Art 1966-74 En 1966-71 fou professor de disseny de l’Escola Massana de Barcelona, la qual dirigí entre el 1981 i el 1984 En el camp de la difusió cultural cal subratllar la seva etapa de crític d’art a Destino 1973-78 Dirigí la revista d’investigació Estudios Pro-Arte 1975-78 i fou coordinador de la Història de l’Art Català Edicions 62, 1983, on escriví els apartats dedicats al Noucentisme vol VII i L’Època de les Avantguardes vol VIII Amb Francesc Fontbona, a més de…

Fou alumna de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intellectuals i culturals de l’antifranquisme militant Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol 1972-73 Guanyà el premi Víctor Català 1970 amb Molta roba i poc sabó 1971, on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novella Ramona, adéu 1972, inici d’una trilogia que abasta El temps de les cireres 1977, premi Sant Jordi 1976 i L…

Vida i obra Compromès políticament i social, destacà com a teoritzador del regionalisme a Mallorca i per la tasca com a arquitecte Estudià a l’Institut Balear fins el 1908 i després feu arquitectura a Barcelona, on obtingué el títol el 1917 Un any després obrí el seu despatx professional a Palma El 1919 fou nomenat arquitecte diocesà de Mallorca, i el 1921, arquitecte director de construccions escolars de l’Estat a Balears Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1925-30, acadèmic de la Provincial de Belles Arts de Balears i, des del 1928, membre corresponent de la Real…