Resultats de la cerca

Ingressà en l’orde dels franciscans, on exercí diversos càrrecs, entre els quals el de provincial a la ciutat de València S’ocupà de compilar la documentació dispersa de l’orde i escriví diverses obres històriques, si bé només en publicà una l’any 1741 Narración histórica de la antigüedad y progreso del Real Monasterio de la Purísima Concepción de Valencia , on descriu detalla-dament la fundació i posterior evolució d’aquest monestir

Fou procurador de tribunals La seva producció historiogràfica és inèdita i dispersa Es conserven diversos manuscrits, alguns de la seva mà, i còpies que tenen un valor historiogràfic no gaire considerable Redactà una Historia de Menorca 1837, en dos volums i manuscrita, que fou publicada parcialment per la Revista de Menorca entre el 1911 i el 1914 amb la transcripció de Francesc Hernández i Sanz, i que enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l’autor De la seva obra inèdita, conservada a la biblioteca del Seminari Diocesà de Menorca Ciutadella i a l’Arxiu…

Vida i obra Exercí de vicari a Millàs, Prada, Ceret i Sant Jaume de Perpinyà La seva obra més prestigiosa, que resum tota una vida de treball dedicat a la recerca dels arxius, és el Dictionnaire des biographies roussillonnaises 1914, escrites per ordre alfabètic, llibre publicat amb l’ajut econòmic de l’impressor Joaquim Comet, del qual n’hi ha una edició facsímil editada a Marsella 1978 Com a escriptor, és autor d’una extensa obra en forma d’articles, de caràcter local, molt dispersa i centrada sobretot en l’evocació, el retrat de personatges històrics, la vida religiosa, el…

Fou el primer grup obertament catalanista, amb matisos radicals, i en certa manera precedent de la Unió Catalanista Entre els fundadors, tots ells participants destacats del moviment de la Renaixença , hi figuren Àngel Guimerà , Pere Aldavert , Josep Roca i Roca , Francesc Matheu i Fornells , Antoni Aulèstia i Pijoan , Joan Montserrat i Archs , Pere Nanot i Renart , Ramon Picó i Campamar , Joaquim Riera i Bertran , Francesc Manel Pau, Francesc Ubach i Vinyeta , Andreu Balaguer i Merino i Jaume Ramon i Vidales El nucli inicial s’amplià amb l’entrada, al final del 1870, del grup del setmanari…

Vida i obra Cursà estudis al Seminari Pontifici de Tarragona i fou ordenat de sacerdot el 1908 Fou el primer director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Allí feu una tasca pionera a l’Estat espanyol, que consistí a reunir i classificar tota la documentació històrica dels arxius parroquials tarragonins Fou canonge i arxiver de la catedral de Tarragona i també es dedicà a l’arqueologia La seva producció historiogràfica se centra en l’època medieval i es troba dispersa en diverses publicacions de la premsa local catalana, eclesiàstica i d’entitats culturals Diario de…

Alternà els estudis de filosofia i lletres 1929 amb els de dret 1931 a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en història 1940 Culturalment, la seva obra es troba influïda pel positivisme erudit francès i l’historicisme alemany i, així mateix, per la filosofia del pensador català Eugeni d’Ors Membre del Centre de Cultura Valenciana des del 1935, entroncant-se, doncs, amb l’Escola Històrica Valenciana, mantingué posicions prou moderades dins del nacionalisme valencià de caràcter conservador i catòlic dels anys de la República El seu eclecticisme intellectual, juntament amb les…

Notari de professió, es relacionà activament amb el moviment de  la Renaixença , i fou un dels socis fundadors de La Jove Catalunya En l’almanac del grup, La Xanfaina , hi publicà Rondalla , a manera d’allegoria moral L’enderrocament de l’antiga església de Sant Miquel motivà la publicació, en Lo Gai Saber , de la monografia històrica “Novas historicas referents a la capella que fou de Sant Miquel Archangel de la present ciutat de Barcelona” 1868 on, entre altres textos, recollia les escriptures de l’edifici del segle X Posteriorment collaborà en la Revista de Ciencias Históricas i en el…

Llicenciat en dret i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, fou director 1968-77 del gabinet d’estudis econòmics Centre d’Estudis de Planificació CEP Entre altres treballs de recerca, el CEP confegí una història de la transnacionalització, la “tendència a l’oligopoli” i la “continuïtat de la industrialització” de l’economia catalana dels anys 1960-70, editada per la Caixa de Pensions amb el títol Industrialització a Catalunya 1960-1977 1980 Bricall ha estat també professor universitari, rector de la UB, president de la Conferència de Rectors d’Universitat Europeus, i polític…

De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…

L’any 1424 a la Casa del Consell ja hi havia una cambra que feia la funció d’arxiu, i que es renovà el 1510 El 1411 el notari Lluís Gil en feu un primer inventari i no fou fins el 1514 que es dotà l’arxiu d’un registre documental complet El 1567 els seus fons foren reorganitzats i ordenats per l’escrivent del Consell Miquel Avinent Al llarg del s XVII l’escrivania del Consell tingué cura de l’arxiu i el dotà d’un catàleg complet d’instruments documentals registres, índexs, repertoris de documents, etc, i se sap que, almenys en dues ocasions, el 1680 i el 1683, s’ordenà i es classificà Les…