Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Vicenç Guarner i Vivancos
Historiografia catalana
Militar.
Fou un dels responsables de la contenció de la insurrecció militar del 18 de juliol de 1936 a Barcelona Arribà a ser cap d’estat major de l’anomenat Exèrcit de l’Est republicà Sobre aquesta experiència escriví L’aixecament militar i la guerra civil 1936-1939 1980, obra que ja havia aparegut en una edició castellana més concisa Cataluña en la Guerra de España , 1975
George Orwell
Historiografia catalana
Pseudònim literari amb què és conegut l’escriptor anglès Eric Arthur Blair.
Vida i obra Dedicat a la tasca d’escriptor des del 1928, al desembre del 1936 viatjà a Catalunya amb l’objectiu de lluitar en contra de la insurrecció militar que havia comportat l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i per tal de recollir material per escriure un llibre sobre la guerra A Barcelona s’enrolà a les milícies del POUM i del gener a l’abril del 1937 romangué al front d’Aragó Participà en els fets de Maig del 1937 a Barcelona i patí la repressió que s’abaté des d’aque-lla data contra els militants del POUM, fins que po-gué fugir de Catalunya al juny del 1937 La seva experiència en…
Xavier Muñoz i Pujol
Historiografia catalana
Empresari i dietarista.
Proper al món polític, ha compaginat els càrrecs públics amb l’empresa El 1994 ocupà, com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, la regidoria de cooperació empresarial, responsabilitat que en el mandat següent exercí, primer, com a comissionat de l’alcaldia i, el darrer any de mandat, una altra vegada com a regidor És autor de dos llibres L’economia com a experiència diària a Catalunya 1984 i De dreta a esquerra Memòries polítiques 1990 En aquesta última obra reeditada el 1991 l’autor explica les seves vivències, que van des dels records de situacions superades fins als…
Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter
Literatura catalana
Política
Escriptor, editor i polític.
Vida i obra Fill natural d’un ric terratinent que no el reconegué mai, la seva infància i adolescència transcorregué al costat de la seva mare a casa d’uns oncles benestants De formació autodidàctica, de molt jove s’integrà en el cercle literari reusenc de J Aladern Es traslladà a Barcelona el 1901, on inicià estudis de farmàcia, que abandonà, i exercí diversos oficis, alhora que s’introduïa en el modernisme triomfant d’aquells anys, en el sector “negre” i anarquitzant El 1903 viatjà per França, d’on extragué una densa experiència, repetidament utilitzada a la seva obra Aquesta s…
, ,
Manuel Costa-Pau i Garriga
Historiografia catalana
Escriptor, pensador i editor.
La seva obra narrativa conté un marcat to assagístic i una important base històrica i sociològica, com és el cas de Turistes, sirenes i gent del país 1966, una de les primeres anàlisis sobre el fenomen turístic que Francesc Roca situa, per la seva profunditat d’anàlisi, al costat d’ Els altres catalans , de F Candel, i de Nosaltres els valencians , de J Fuster Al final de la dècada del 1950 i el principi de la del 1960, formà part de l’equip redactor de l’enciclopèdia Espasa , que fou el nucli que introduí el pensament d’Antonio Gramsci a Catalunya La influència d’aquest intellectual i…
Raimon Galí i Herrera
Historiografia catalana
Escriptor, antropòleg i polític.
Fill d’Alexandre Galí La seva participació en la Guerra Civil Espanyola com a oficial format a l’Escola de Guerra de la Generalitat marcà profundament la seva trajectòria intellectual i política posterior El 1939 s’exilià a Mèxic, on fundà la revista Quaderns de l’Exili i amplià estudis d’arqueologia i antropologia En retornar a Catalunya el 1948, prenent com a grans referents teòrics Charles Péguy i Antoine de Saint-Exupéry, impulsà el moviment CC Crist Catalunya, de gran transcendència en la renovació del catalanisme polític de postguerra Recollí aquesta experiència en Recalada…
Francesc Camprubí
Historiografia catalana
Cronista i frare dominicà.
Ingressà al convent barceloní de Santa Caterina 1584, on fou bibliotecari Escriví una crònica inèdita titulada Lumen Domus o Anals del convent de Santa Caterina de Barcelona , que inclou notícies des del 1219 –any de fundació del convent– fins al 1634 Camprubí començà la seva tasca el 1603 continuant la feina iniciada per altres frares La principal aportació de l’autor fou dotar l’obra d’un ordre cronològic, de manera que, després d’ell, es poguessin continuar recopilant amb facilitat els successos més notables ocorreguts, a la manera d’un llibre de memòries del convent La pretensió de l’…
Pere Estasen i Cortada
Historiografia catalana
Historiador, filòsof, economista, geògraf i demògraf.
Vida i obra Llicenciat en dret, especialitzat en història de la legislació mercantil i industrial, és autor d’un estudi sectorial minuciós, de base municipal Cataluña Estudio acerca las condiciones de su engrandecimiento y riqueza 1900, on el pes de la informació històrica és considerable i els materials del qual han servit de base per a les obres d’altres historiadors econòmics com Carles Pi i Sunyer o Pierre Vilar Tant aquest llibre com d’altres, per exemple La protección y el librecambio 1880, o Los orígenes de la vida económica 1896, són metodològicament historicistes Ara bé, el seu…
Manuel Cruells i Pifarré
Historiografia catalana
Historiador, polític i escriptor.
Format a la Universitat Autònoma de Barcelona, es dedicà inicialment a l’estudi del període medieval i, concretament a la figura del príncep de Viana, sobre el qual publicà uns extensos articles en la revista dels Estudis Universitaris Catalans 1932 i 1933 i un petit llibre el 1935 Ja en aquesta etapa d’avantguerra, Cruells feu explícita la influència de Ferran Soldevila en l’orientació de la seva recerca, i el seu treball fou lloat públicament per Antoni Rovira i Virgili en l’article “La joventut intellectual catalana” La Humanitat , 7-VIII-1935, on el posà d’exemple per a les noves…
Antoni Téllez i Solà
Historiografia catalana
Historiador dels grups d’acció antifranquista.
Fill de ferroviari, visqué la joventut a Tarragona, a Soto del Rey Astúries, on rebé l’impacte de l’experiència revolucionària, i a Lleida El 1936 començà a militar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries Mobilitzat per l’exèrcit republicà quan acabava de fer divuit anys, s’exilià el 1939 i passà pels camps de concentració de Setfons i d’Argelers Després fou enrolat en una companyia de treballadors estrangers i s’afegí al maquis francès Participà en l’alliberament de Rodès i en els fets de la Vall d’Aran 1944 Collaborà en les revistes llibertàries Ruta , CNT i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina