Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Antoni Vallespinosa i Català
Historiografia catalana
Pastor anglicà.
Vida i obra Difusor de l’anglicanisme a la Península, fundà El Eco Protestante i obrí una llibreria religiosa a Barcelona També és autor d’una història de Valls 1884, la qual recuperà Víctor Castells el 1890 de la capital britànica amb la intenció de completar la que el 1881 havia realitzat el seu convilatà Francesc Puigjaner L’Arxiu Comarcal de Valls conserva un manuscrit de 264 pàgines d’una còpia que en feu mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa Aquest text ha estat editat pels arxivers Joan Papell i Julio-L Quílez a Valls amb el títol La història de Valls Extractes de les “…
Pau Pastells i Vila
Historiografia catalana
Historiador, jesuïta i missioner.
Després de passar pel Seminari de Barcelona 1861, ingressà en la Companyia de Jesús 1866 i fou ordenat de sacerdot a Banyoles 1871 Feu una llarga estada a les Filipines 1875-95, on establí un estret contacte amical amb el dirigent independentista José Rizal i ocupà el càrrec de superior de la missió de les Filipines 1887-93 A partir de l’any 1895, per raons de salut, restringí l’activitat a feines intellectuals i s’installà a Sevilla, on treballà assíduament a l’Archivo de Indias Centrà els seus estudis en la història filipina i també en la de les missions jesuítiques americanes La Companyia…
Eivissa
Historiografia catalana
Revista fundada a Eivissa al mes de març del 1944 amb el nom d’Ibiza, i rebatejada als anys setanta com a Eivissa.
Entre el 1944 i el 1950 fou editada per la Societat Cultural i Artística Ebusus Del 1950 al 1971, se n’encarregà l’Instituto de Estudios Ibicencos, creat el 1949 depenent del CSIC Durant la seva història ha mantingut una periodicitat com a mínim anual, tot i que, almenys teòricament, des del 1972 esdevingué semestral Aquest ritme d’aparició pública només esdevingué regular a partir dels anys norantaGradualment, l’objectiu de publicar les collaboracions literàries que havia caracteritzat la primera època donà pas, en la segona, a la preferència per les obres de recerca, bàsicament sobre…
Joan de Socarrats
Historiografia catalana
Jurisconsult.
Vida i obra Gairebé no es coneix cap detall de la seva vida Sembla que fou llicenciat en dret romà i que pogué estar relacionat amb els donzells de la vall de Bianya El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, sobre les Commemoracions de Pere Albert, del s XIII, i la llei feudal de Catalunya Aquesta obra, indispensable per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, s’imprimí a Lió i Barcelona el 1551 amb el títol de Ioannis de Socarratis, Iurisconsulti Cathalani in tractatum Petri Alberti, canonici Barchinonensi, de consuetudinibus Cathaloniae inter Dominos et Vasallos Fou…
Artur Bladé i Desumvila
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i divulgador històric.
Vida i obra Militant d’ERC, fou funcionari de la Generalitat President dels Jurats Mixtos del Treball a Tortosa 1932-34, el 1936 fou secretari del conseller de Sanitat i Assistència Social Martí Rouret i Callol , i durant la Guerra Civil s’incorporà al Cos de Sanitat de l’Exèrcit de l’Est S’inicià aquests anys com a periodista collaborant amb les revistes El Llamp de Gandesa i Tivissa El 1937, a través de Martí Rouret, passà a collaborar a La Riuada de Móra d’Ebre de la qual ambdós se separaren per discrepàncies ideològiques i fundaren L’Ideal de l’Ebre , que seria l’òrgan d’ Esquerra…
, ,
Liber feudorum maior
Historiografia catalana
Cartulari conservat a l’ACA que conté els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i als altres comtats que s’hi integraren.
El feu recopilar Alfons I a la segona meitat del segle XII Segurament després de la reunió de la cúria a Poblet agost del 1194, en què es constatà la manca de control i autoritat del comte rei sobre nombrosos castells infeudats Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99, en fou l’autor i organitzador, però la confecció s’ha d’atribuir a l’escrivà Ramon de Sitges, al servei de la Cancelleria comtal 1179-92, i a d’altres escrivans posteriors, desconeguts, que hi afegiren la documentació de la darreria del regnat d’Alfons I fins el 1196 i la de Pere I i Jaume I La part…
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
Historiografia catalana
Revista d’història editada a Palma (Mallorca) des del 1885 per la Societat Arqueològica Lul·liana.
Desenvolupament enciclopèdic Amb l’exemplar de l’any 2002, el BSAL arribà als 856 números publicats Entre els directors de la revista cal esmentar Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló, Bartomeu Ferrà i Perelló, Joan Pons i Marquès, Bartomeu Font i Obrador, Gabriel Llompart i Moragues i Guillem Rosselló i Bordoy La Societat Arqueològica Lulliana es creà al desembre del 1880 a iniciativa de Bartomeu Ferrà i Perelló i fou aprovada l’any següent pel bisbe de Mallorca, Mateu Jaume Els seus objectius inicials foren tres honrar la memòria de Ramon Llull, recollir el màxim nombre d’obres d’art per a…
Pasqual Boronat i Barrachina
Historiografia catalana
Sacerdot i historiador.
Vida i obra Integrant de l’escola històrica valenciana de finals del s XIX i principis del XX, destacà pels seus estudis sobre els moriscos i l’arquebisbe Juan de Ribera s’interessà també per la literatura i la cultura valencianes, en especial per Manuel Martí i els orígens de la Illustració Feu els estudis de secundària a Alcoi Ingressà als carmelitans, on prengué els hàbits l’any 1886 i feu la solemne professió el 1888 Romangué nou anys al convent de València, però problemes de salut l’obligaren a abandonar l’orde Alguns anys més tard obtingué un benefici eclesiàstic a la parròquia de Santa…