Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Pau Queralt i Gayà
Historiografia catalana
Beneficiat i arxiver de la comunitat de preveres de Montblanc.
Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1903, el 1907 començà la seva activitat amb la restauració de l’església romanicogòtica de Sant Miquel de Montblanc i amb la publicació de nombrosos articles de divulgació històrica editats en les revistes locals de Montblanc, sempre amb un to reivindicatiu propi del catalanisme de la Lliga Treballà amb documentació medieval i moderna Una selecció de la seva obra fou publicada el 1995 per R Puig, M Grau i J Felip La premsa i la història a la Conca de Barberà 1985 El seu fons personal el conserva la impremta Requesens de Montblanc Lectures BADIA, F “Un…
Ramon Gayà i Galmés
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
S’ordenà el 1898 i a la dècada del 1910 s’installà a l’Argentina De nou a Mallorca, durant els anys trenta regentà l’escola parroquial de Sant Joan Cronista de la vila, ordenà l’arxiu municipal 1940 i fou bibliotecari de l’ajuntament 1941 Collaborà en la revista Documenta 1941-47 i és autor de Breve historia del Santuario de Nuestra Señora de Consolación en San Juan 1950, que inclou referències a la història de la vila de Sant Joan
Bartomeu Quetglas i Gayà
Historiografia catalana
Historiador, religiós i sociòleg.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, posteriorment, a l’Escola Normal de Mestres de Balears S’ordenà de prevere el 1924 i, l’any següent, fou director del diari El Adalid El 1935 fou nomenat viceconsiliari de la Federació Obrerocatòlica de Mallorca i creà el Secretariat d’Acció Obrera, que implantà sindicats catòlics a diferents pobles de l’illa El mateix any, fundà a Palma el Cercle Empresarial d’Estudis Socials que donà lloc a la creació de la Caixa Compensadora de Càrregues Familiars Aquesta entitat tenia com a objectiu establir el sistema de subsidis familiars a favor…
Ilerda
Historiografia catalana
Revista de divulgació cultural lleidatana de periodicitat semestral creada el 1943 com a òrgan d’expressió científica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i desapareguda el 1998.
Desenvolupament enciclopèdic Romangué sota la gestió i direcció del Servei de Publicacions de l’IEI i comptà amb el suport de la Diputació Provincial de Lleida i del CSIC Comptà amb les seccions següents història, historiografia, geografia, art, arqueologia, hagiografia, mariologia, dret, folklore, pedagogia, filologia, crítica literària, geologia, botànica i agricultura sempre referides a les terres lleidatanes El director i ànima de la revista durant els quaranta primers anys 1943-83 fou Josep Alfons Tarragó i Pleyan, secretari general de l’IEI 1942-77 En els seus darrers números s’edità en…
Maties Pallarès i Gil
Historiografia catalana
Prehistoriador i historiador.
Els seus pares, pagesos, es traslladaren a Barcelona cap al 1880 Maties Pallarès es posà a treballar molt aviat i aprengué l’ofici de sastre, que desenvolupà fins a la seva mort De formació autodidàctica, collaborà en periòdics i revistes com Catalunya Artística , el Heraldo de Alcañiz , El Eco del Guadalupe i El Ebro revista publicada a Barcelona Com a historiador, els seus estudis se centraren principalment en la història medieval Publicà el llibre La caja de Valderrobres o Peña de Aznar la Gaya Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del Compte 1905 Fou…
Josep Maria Casas i Homs
Historiografia catalana
Historiador i llatinista.
Llicenciat en lletres a Barcelona i doctorat a Madrid, amplià estudis a Bonn, Florència i Roma Catedràtic d’ensenyament secundari, fou també secretari de la delegació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona, assessor de l’Institut d’Estudis Catalans, redactor i “missioner” de l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , collaborador del Diccionari Aguiló , redactor literari de La Veu de Catalunya i traductor de la Fundació Bernat Metge El 1971, ingressà a l’Acadèmia de les Bones Lletres amb el discurs “Ambient gramatical a Barcelona durant el segle XV” La seva aportació…
Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI)
Historiografia catalana
Institució creada el 16 de març de 1942 per la Diputació Provincial amb la finalitat de promoure la cultura i la investigació a les comarques lleidatanes, a iniciativa d’un grup de lleidatans addictes al franquisme, interessats i compromesos amb la cultura local i provincial.
Desenvolupament enciclopèdic La Diputació de Lleida li concedí l’edifici gòtic de l’antic hospital de Santa Maria per a ubicar-hi la seu social La primera junta la integraren Josep M de Porcioles president de la Diputació, com a president Josep Antoni Tarragó i Pleyan, com a secretari general, i Josep Sol i Ballespí, com a primer promotor En els estatuts fundacionals 1942, reformats el 1965, es definí com un centre promotor i impulsor de la investigació i l’estudi en el marc de la província de Lleida i les seves comarques que, buscava l’exaltació i l’increment dels valors espirituals,…
Josep de Vega i de Sentmenat
Història
Política
Erudit i polític.
Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Del 1785 al 1788 fou síndic procurador general de l’Ajuntament de Barcelona, d’on el 1790 fou nomenat regidor supernumerari i el 1792 regidor numerari tanmateix, el 1798 renuncià aquest darrer càrrec, que era vitalici El 1796 fou nomenat sotsdelegat del Jutjat d’Impremta i Llibreria, és a dir, encarregat de la censura, i el 1808 el consistori barceloní el designà diputat per a assistir a l’Assemblea bonapartista de Baiona, però no arribà a incorporar-s’hi Al contrari, collaborà amb la Junta del…
, ,
Josep Perarnau i Espelt
Historiografia catalana
Cristianisme
Teòleg i historiador.
S’ordenà a Barcelona i estudià teologia a Salamanca, Roma i Múnic Ha estat professor de teologia als seminaris de Sogorb i Castelló, i ho és a la Facultat de Teologia de Catalunya És doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual fou professor des del 1968 Essent consultor del bisbe Pont i Gol, llavors a Sogorb-Castelló, assistí al concili II del Vaticà 1962-65 i inicià una edició crítica en català dels documents conciliars, d’una gran riquesa documental Fou fundador de l’Associació de Teòlegs Catalans És director 1974 de la collecció Studia, Textus Subsidia , de la…
, ,
Feliu Elias i Bracons
Historiografia catalana
Historiador, crític d’art, pintor, caricaturista i escriptor.
Vida i obra Vers el 1899 començà la seva formació artística assistint a l’Acadèmia Hoyos de pintura més tard, completà la seva educació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona Entre el 1910 i el 1912, fugint d’una condemna de la Llei de jurisdiccions, visqué a París En tornar, publicà els seus dibuixos antialemanys en la revista Iberia premiats amb la Gran Creu de la Legió d’Honor francesa Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis 1920-23, impartí classes a l’Escola Elemental del Treball i, més tard, a l’Escola de Bibliotecàries El 1922…