Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Josep Trullén i Llatsé
Historiografia catalana
Historiador i geògraf.
Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, des del 1954 fou catedràtic de geografia i història a l’Institut Francesc de Ribalta de Castelló de la Plana, on ocupà nombrosos càrrecs, fins a la seva jubilació l’any 1989 Ha publicat treballs geograficohistòrics sobre les comarques del nord valencià i del sud de Catalunya Pertanyent a l’última generació d’historiadors de formació veritablement generalista, ha reconegut la influència dels grans mestres del pensament històric a l’Europa de la primera meitat del s XX, així com el magisteri de Pericot, Vicens i Reglà, en les…
Barcelona. Quaderns d’Història
Historiografia catalana
Publicació semestral de l’Institut Municipal d’Història (IMH) de Barcelona, d’aparició irregular.
Dirigida per Ramon Grau, nasqué el 1995 amb l’objectiu d’esdevenir el nou òrgan d’expressió periòdica de l’IMH La revista consta d’una primera part monogràfica dedicada a estats de la qüestió, articles d’aportació i documents sobre algun aspecte de la història barcelonina una segona part formada per articles d’investigació diversos, i una tercera part amb informació bibliogràfica sobre la producció històrica que té Barcelona com a subjecte d’estudi El número 1 1995 fa un recorregut historiogràfic sobre la trajectòria de l’IMH des dels precedents al s XVIII fins al 1995 amb articles de R Grau…
Gabriel Canyelles
Historiografia catalana
Escrivà.
Vida i obra Notari públic de Barcelona 1399-1448, fou nomenat escrivà del capítol de la catedral 1423-31 També serví el Consell de Cent, primer com a escrivà del racional 1423-35 i després com a escrivà major 1435-44 A causa de la seva edat avançada, al novembre del 1444 tornà a l’escrivania del racional perquè hi havia menys feina que a l’escrivania major i el 1446 deixà el càrrec definitivament Canyelles fou el primer dels escrivans del racional autors del Llibre de les solemnitats de Barcelona – text manuscrit destinat a recollir les pràctiques emprades en ocasió de cerimònies…
Epicedion Raimundi Comitis Barcinonensis
Historiografia catalana
Text escrit en llatí, en homenatge al comte Ramon Borrell de Barcelona, mort el 8 de setembre de 1017.
Desenvolupament enciclopèdic Lluís Nicolau i d’Olwer fou el primer que atribuí l’autoria d’aquest poema a l’abat Oliba de Ripoll L’ Epicedion traspua certa ambició literària Compost en versos de deu síllabes, reproduint el ritme dels asclepiadeus menors catalèctics, es divideix en 24 estrofes de quatre versos, amb les lletres inicials de cada una seguint l’ordre alfabètic de la A a la Z Ramon Borrell de Barcelona i l’abat Oliba mantingueren una sincera amistat, fins a l’extrem que el comte encarregà l’educació del seu fill, el futur Berenguer Ramon I, a l’abat de Ripoll Mort el…
Liber feudorum Ceritaniae et Rosilionis
Historiografia catalana
Cartulari conservat a l’ACA que conté documentació, sobretot del període 1172-76, sobre els vincles feudals i homenatges prestats i pactats entre els comtes de Cerdanya i els seus nobles, i també nombroses escriptures del comtat del Rosselló i els antics dominis provençals del casal de Barcelona del període 1128-1241.
Desenvolupament enciclopèdic Gran part dels documents 266 dels 272 també estan reproduïts al Liber feudorum maior LFM en el mateix ordre i, fins i tot, amb les mateixes errates de transcripció Destaca la sèrie documental relacionada amb els grans barons feudataris dels comtes de Cerdanya, com Galceran de Pinós, Ramon Bernat de Castelladral, els Mataplana, Ramon de Castellbò o els bisbes d’Urgell Pel Rosselló, apareixen els capbreus dels drets comtals sobre Empúries i Peralada, les convinences feudals entre els comtes d’Empúries i els del Rosselló, o el jurament de fidelitat dels burgesos de…
Gabriel Alomar i Vilallonga

Gabriel Alomar i Vilallonga
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Assagista, poeta i polític.
Vida i obra Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i el 1889 començà a Barcelona la carrera de lletres Exercí de professor d’institut a Palma, Figueres i Gijón Fou a Mallorca on s’inicià literàriament, amb articles costumistes publicats a La Roqueta amb el pseudònim Biel de la Mel i on sovint fou atacat pels sectors dirigents i per la intellectualitat local A Barcelona, fou un important, però tardà, teoritzador del modernisme — El futurisme conferència pronunciada el 1904, publicada el 1905, L’estètica arbitrària sèrie d’articles publicada el 1906, De poetització 1908— i un…
, ,
Gaspar Antist
Historiografia catalana
Literatura catalana
Memorialista.
Fou mostassà 1530 i jurat 1538 de València L’obra, titulada Memòries de coses senyalades que s’han seguit en la present ciutat y regne de València , tal com ha arribat a l’actualitat, és un manuscrit de 15 folis numerats més un foli inicial sense numerar Consta de 165 apartats, els quals comprenen des del 19 d’agost de 1555 fins a l’1 d’agost de 1557 A més, les tres notícies inicials estan datades al juliol del 1555 i al novembre del 1553, i l’apartat 123, que tracta de la mort del castellà d’Amposta Joan Baptista Vilaragut, el 25 de gener de 1526 L’objectiu de l’autor fou deixar…
,
Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i Investigació
Historiografia catalana
Entitats culturals i cíviques
Centre d’investigacions i estudis locals creat el 1948 per la Diputació de València amb el nom d’Institución de Estudios Valencianos Alfonso el Magnánimo.
La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’organització de…
,
Marià Aguiló i Fuster

Marià Aguiló i Fuster
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Música
Poeta, filòleg i bibliògraf.
Vida i obra Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, cursà estudis secundaris a l’Institut Balear S’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900, són d’un Romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista La Palma o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es…
, , ,
Llibre Vermell de Montserrat
Historiografia catalana
Manuscrit del s. XIV, en llatí i català, enquadernat amb tapes de color vermell envellutat, escrit i conservat a Montserrat.
Desenvolupament enciclopèdic Sens dubte, és el testimoni més preat de la perfecció assolida pel Scriptorium montserratí És format per 137 folis de pergamí de 4,23 × 3,10 cm escrits amb una sumptuosa calligrafia gòtica de la darreria del s XIV, que continuà als s XV i xvi, amb belles inicials filetejades alternades en blau i vermell i amb diverses miniatures, algunes de remarcables És una veritable enciclopèdia del Montserrat medieval de gran interès històric, litúrgic, doctrinal, geogràfic, astronòmic, teratològic i historicoliterari Destaca un recull de cants i danses dels…