Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Julià Ribera i Tarragó
Historiografia catalana
Historiador, arabista i musicòleg.
Vida i obra Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per qüestions com la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris, ara orientats a…
Manuel Ibáñez i Escofet
Historiografia catalana
Periodista.
En el llibre memorialístic La memòria és un gran cementiri 1990 feu un repàs de la seva llarga trajectòria i oferí un testimoni privilegiat d’algunes iniciatives periodístiques que marcaren època en ple franquisme, com ara la renovació d’ El Correo Catalán o la fundació de Tele-exprés
François Faivre de Brémondans
Historiografia catalana
També dit Francisco Fabro Bremundán o de Bremondani, literat i polític, originari del Franc Comtat, que escriví en francès, italià i castellà.
Vida i obra Fou secretari de Joan Josep d’Àustria des del 1660 aproximadament i, després d’una llarga tasca d’investigació, el 1673 publicà, a Saragossa, Historia de los hechos del Sereníssimo señor don Juan de Austria en el Principado de Cataluña Parte I Aquesta obra relata la campanya de recuperació de Catalunya dirigida per don Joan 1651-52, fins al lliurament de Barcelona És un relat força minuciós de les operacions militars i els tractes polítics que les acompanyaren, amb abundants transcripcions de documents originals L’obra enalteix la figura de don Joan, però al mateix temps és…
Antoni Porta i Berguedà
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època moderna.
Després d’una llarga estada a Amèrica del Sud, on exercí el ministeri sacerdotal, es retirà del servei de l’Església l’any 1964 i anà a Holanda, on cursà estudis d’història a les universitats de Leiden i Amsterdam Les seves primeres recerques les dedicà a la situació política d’aquell país al començament del segle XVIII, publicant Joan Gerrit Cover De politieke match van Amsterdam 1702-1748 1975 Després orientà el seu treball envers l’estudi de la guerra de Successió a Catalunya, tot aprofitant el seu coneixement de les fonts documentals holandeses El seu llibre La victòria catalana de 1705…
Castilla y Cataluña en el debate cultural 1714-1939
Historiografia catalana
Obra escrita per Host Hina (Oldenburg 1941), professor de filologia i literatura de la Universitat de Friburg, i publicada a Barcelona l’any 1986.
La conjuntura politicocultural del darrer franquisme i de la transició democràtica proporciona el marc interpretatiu des d’on Hina ha copsat una realitat peninsular plural en què destaca el diàleg-confrontació entre Castella i Catalunya El mètode d’anàlisi ha estat fonamentalment cultural, amb una consideració important pels aspectes literaris i filològics, en sintonia amb la formació acadèmica de l’autor L’estructura del llibre pren com a referent la història política per tal d’aclarir els conceptes culturals i els debats que l’autor considera clau, més atent a proporcionar una visió sobre…
Eugeni Cortade
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i prevere, d’expressió catalana i francesa.
Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans GREC i de l’ Institut Rossellonès d’Estudis Catalans IREC Animador del butlletí Société agricole, scientifique et littéraire…
, ,
Josep Tomàs i Montserrat
Historiografia catalana
Metge i investigador.
El 1959 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i ingressà en el Cos de Sanitat de l’Armada El 1961 fou destinat a l’Hospital de la Marina de Cartagena Es doctorà 1966 a la Universitat de València amb la tesi La obra médico-quirúrgica del Doctor Juan Creus y Manso 1967 Fou responsable mèdic del Sector Naval de Balears 1965-90, i també de la Creu Roja de Palma 1980-93 El 1980 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de la qual és president des del 1991 La seva llarga carrera li ha portat nombrosos guardons i reconeixements com la…
Luca Assarino
Historiografia catalana
Historiador i literat.
Fill de pares italians, l’obra més important que escriví és Delle rivoluzioni della Catalogna , publicada entre el 1644 i el 1647 es tracta de la primera crònica d’un conjunt que escriviren diversos autors italians Bisaccioni, GB Birago Avogradro, i n’és sens dubte la més ambiciosa i ben documentada Explica els conflictes a Catalunya durant el regnat de Felip IV abans de la revolta del juny del 1640 llibre I, el procés de ruptura fins a la mort de Pau Claris llibre II, i els dos primers anys de guerra, fins a la presa de Perpinyà per Lluís XIII llibres III i IV L’autor, que el 1649 esdevingué…
Omnimoda historia
Historiografia catalana
Història universal, avui perduda, escrita per Dextre, fill de sant Pacià, bisbe de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Sant Jeroni parla de tots dos, en el seu tractat De viris illustribus , on indica c 106 que Pacià –home de gran eloqüència i vida sòbria–, després d’una llarga vida, morí durant el regnat de l’emperador Teodosi 379-395 Pel que fa a Dextre c 132, en canvi, afirma que fou un devot cristià que escriví una Omnimoda historia A la darreria del regnat de Teodosi, Dextre arribà a ser prefecte del pretori A partir de la notícia donada per sant Jeroni, la història de Dextre serví d’excusa per a l’elaboració d’un fals cronicó, que atribueix Dextre el praenomen…
Manuel Costa-Pau i Garriga
Historiografia catalana
Escriptor, pensador i editor.
La seva obra narrativa conté un marcat to assagístic i una important base històrica i sociològica, com és el cas de Turistes, sirenes i gent del país 1966, una de les primeres anàlisis sobre el fenomen turístic que Francesc Roca situa, per la seva profunditat d’anàlisi, al costat d’ Els altres catalans , de F Candel, i de Nosaltres els valencians , de J Fuster Al final de la dècada del 1950 i el principi de la del 1960, formà part de l’equip redactor de l’enciclopèdia Espasa , que fou el nucli que introduí el pensament d’Antonio Gramsci a Catalunya La influència d’aquest intellectual i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina