Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Felip Mateu i Llopis
Historiografia catalana
Numismàtic, historiador, arxiver i bibliotecari.
Vida i obra Estudià història a la Universitat de València i es doctorà 1924 a Madrid amb un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment amb el grup universitari Acció Cultural Valenciana i la…
Las monedas catalanas
Historiografia catalana
Obra escrita per Joaquim Botet i Sisó, publicada en tres volums en 1908-11 per l’Institut d’Estudis Catalans.
Premiada al concurs Martorell de l’any 1907, el seu autor assajà, amb aquests tres volums, de compilar i actualitzar els coneixements bàsics que havien anat aplegant molts estudis erudits entorn de la temàtica de la numismàtica catalana Inclou una descripció de cadascuna de les monedes basant-se en les informacions aportades per altres estudiosos, les recerques dutes a terme als arxius –sobretot al de la Corona d’Aragó– i l’estudi de les colleccions públiques i privades a les quals l’autor pogué accedir L’obra s’estructura en una introducció, on es presenta l’evolució de la moneda en general…
Manuel Gomes i Marco
Historiografia catalana
Capellà i doctor en teologia per la Universitat de València, oposità a les càtedres de filosofia.
Rector de la parròquia de Sant Pere, annexa a la seu valenciana, d’on arribà a ser vicari, fou membre de l’Acadèmia Valenciana Escriví diverses obres de temàtica religiosa, i una explicació sobre una moneda i una pedra antigues trobades a València, que publicà Jacint Segura en l’apèndix d’una obra seva, en la qual s’oposava a l’opinió del cronista de València, Agustí Sales De més interès és la seva Breve noticia de los principios y progresos de la Academia de pintura, escultura y arquitectura erigida en la ciudad de Valencia bajo el título de Santa Bárbara, y de la proporción que tienen sus…
Earl J. Hamilton
Historiografia catalana
Historiador de l’economia.
Vida i obra Es doctorà a la Universitat de Harvard, on estudià amb Abbot Payson Usher, autor d’un conegut estudi titulat Taula de Canvi de Barcelona, que també estudià el preu del blat a França i a Anglaterra durant el període medieval Fou professor d’economia a la Duke University 1927-44, a la Northwestern University 1944-47 i a la Universitat de Chicago 1947-67 Fou editor de Journal of Political Economy durant set anys i president de l’ Economic History Association els anys 1951 i 1952 Influït per Usher, Hamilton investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on rebé la influència de F Valls i…
Jeroni Cros
Historiografia catalana
Dietarista i cirurgià.
Vida i obra Fill d’una família de sabaters, escriví un diari personal que abraça el període 1597-1638 El text del diari, que consta de 464 pàgines numerades, té tres parts ben diferenciades La primera és formada per un seguit d’anotacions que constitueixen una petita crònica de la capital del Rosselló entre els anys 1597 i 1638 Es tracta de notes prou precises sobre els principals esdeveniments polítics i militars perpinyanesos, les actuacions de virreis, bisbes i governadors, la climatologia de l’època, les processons i els actes protocollaris dels cònsols de la ciutat, però també sobre els…
Antoni Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i enciclopedistes burgesos…
,
Jaume Villanueva i Astengo
Història
Cristianisme
Literatura
Erudit.
Vida i obra Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç , i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els estudis d’art i teologia al convent de Sant Domènec de València Més tard tornà a la seva vila natal com a lector de teologia Exercí la docència al convent de Sant Onofre de València, i també a Madrid dins dels collegis de l’orde La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà L’any 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’Església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li…
, ,
Junta de Comerç de Barcelona
Historiografia catalana
Institució per al foment de la indústria, el comerç i l’agricultura, constituïda a Barcelona el 1760 a partir d’un reial decret de Carles III que confirmava la seva creació per Ferran VI el 1758, encara que no en rebé les ordenances fins al febrer del 1763.
Desenvolupament enciclopèdic El 1767 li fou cedit com a seu l’edifici de la Llotja La Junta de Comerç de Barcelona, representant a Catalunya de la Junta General de Comerç i Moneda, tenia dos precedents directes la Junta Particular de Comerç de Barcelona, creada el 1692, i la Junta de Comerç Terrestre i Marítim, del 1735 La Junta instituïda el 1760 tenia jurisdicció sobre tot Catalunya i era composta per l’intendent, que exercia la presidència, el secretari i dotze membres més els tres cònsols del contenciós, dos cavallers hisendats destinats a atendre el foment de l’agricultura i set vocals…
Bartomeu Ribelles
Historiografia catalana
Historiador, cronista i bibliotecari.
Vida i obra Dominicà 1778, és autor de nombrosos llibres sobre història valenciana i diversos pobles valencians Els testimonis discrepen sobre la data del seu naixement i de la seva mort, que JP Fuster –i, seguint-lo, la GEC– situa en 1765-1816, mentre que C Fuentes dona les de 1756-1826 Estudià al convent dels dominicans a València, on obtingué els títols de lector i mestre, i fou catedràtic d’art i teologia a la Universitat de València La seva formació i, sobretot, la seva passió historiogràfica es desenvolupà a l’interior del convent de l’orde, on podia accedir a una de les millors…
Cronicons Barcinonenses
Historiografia catalana
Nom amb què s’ha designat tradicionalment dos cronicons en llatí, del s. XIV, el Barcinonense I (publicat per Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica i per Enrique Flórez a España Sagrada, XXVIII) i el Barcinonense II (també publicat per Flórez al mateix volum d’aquesta obra).
Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…