Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou arxiver de les delegacions d’hisenda de Tarragona i Sant Sebastià, i també bibliotecari de la Facultat de Medicina de la UV Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, exercí com a secretari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles València, i dirigí la revista d’aquesta entitat Archivo de Arte Valenciano , on publicà alguns articles És autor dels opuscles Noticia biográfica del director de número Dr D Juan Luis Martín Mengod 1919, “El cervantismo en Valencia” addenda al llibre Vida de Cervantes , edició…

Fill de Gabriel Llabrés i Quintana Llicenciat en filosofia i lletres 1921 i en dret 1936, ingressà en el cos tècnic de Governació 1928 i, durant vint-i-un anys, ocupà el càrrec de secretari general del Govern Civil de les Balears Fou professor excedent de l’Institut Assessor de Marina de districte, professor de l’Escola Nàutica, membre d’honor de l’Associació d’Amics de Fra Juníper Serra, president del Patronat del Museu de Mallorca, bibliotecari del Círculo Mallorquín, i, en el Congrés Arqueològic Nacional celebrat a Saragossa, representà la Comissió Provincial de Monuments i l’Acadèmia…

Vida i obra Fill del jurista Francesc Martí , es traslladà quan tenia un any a Barcelona, on es doctorà en drets el 1634 Els mesos previs a la revolta del juny del 1640 menà una campanya d’agitació, repartint fullets que denunciaven el govern del comte duc d’Olivares Seguidor de la política del seu pare, el desembre del 1640 publicà semianònimament Noticia universal de Cataluña ed 1995, un allegat per a legitimar la rebellió contra Felip IV i reafirmar la lleialtat catalana als Àustria, que li valgué, l’any següent, el càrrec d’advocat fiscal de la batllia general de Catalunya Durant la…

El manual Conegut també amb el nom de  Dietari de l’antic consell barceloní , el document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, consta de 49 volums en foli i comprèn anotacions des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839 S’ha editat en dues fases el període que correspon a 1390-1714 28 volums del 1892 al 1922 es publicaren 17 volums 1390-1667 dins la Collecció de Documents Històrics Inèdits de l’Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona i, interrompuda la publicació per la dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d’un text català, la continuà entre el…

Vida i obra Signà sovint les seves obres com a Eduard Soleriestruch  L’esclat de la guerra civil impedí que acabés els seus estudis d’arquitectura a Barcelona Després de la guerra fou mestre en diverses localitats de la Ribera, i finalment entrà com a professor de matemàtiques a l’institut Rei en Jaume d’Alzira, on treballà fins a la jubilació Una part de la seva obra històrica i literària es pot trobar en publicacions periòdiques com Sicània , Valencia Atracción , Las Provincias i Levante Tingué una gran amistat amb l’estudiós de la geografia valenciana Emili Beüt i Belenguer i…

Rector de la parròquia de Sant Pere, annexa a la seu valenciana, d’on arribà a ser vicari, fou membre de l’Acadèmia Valenciana Escriví diverses obres de temàtica religiosa, i una explicació sobre una moneda i una pedra antigues trobades a València, que publicà Jacint Segura en l’apèndix d’una obra seva, en la qual s’oposava a l’opinió del cronista de València, Agustí Sales De més interès és la seva Breve noticia de los principios y progresos de la Academia de pintura, escultura y arquitectura erigida en la ciudad de Valencia bajo el título de Santa Bárbara, y de la proporción que tienen sus…

Becari del Collegi Major Santo Tomás de Villanueva, es doctorà en teologia Fou condeixeble i amic dels bisbes Castellote i Laguarda Exercí el ministeri sacerdotal, entre altres localitats, a Alcalà de la Jovada, al Collegi de Vocacions Eclesiàstiques de Sant Josep de València, a Torís i a Xest És autor de Gozos de la Beata Inés , Breve Compendio de la vida de la Beata Inés i Reseña histórica de la villa de Benigánim 1901, text que, en tretze capítols, dona notícia dels establiments religiosos, les institucions municipals i benèfiques, les fonts de riquesa i els elements de vida,…

Ha treballat en el món editorial i com a professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, en les llicenciatures d’història i periodisme Bona part de la seva obra ha estat dedicada a aspectes culturals, fonamentalment al naixement de la societat de comunicació de massa a la Catalunya contemporània, amb especial atenció al seu reflex en la literatura egodocumental Més recentment ha estudiat el món arabomusulmà i la seva relació amb els Països Catalans Entre les seves obres destaquen Teoria dels egodocuments La literatura del jo i la història 1994 i Notícia…

Vida i obra Exercí a la ciutat de Vic per autoritat episcopal 1474-1514 i per autoritat reial 1460-1513 De la seva activitat com a notari se’n conserven 27 manuals, 26 llibres comuns, un llibre de núpcies, 4 llibres de testaments i 3 d’inventaris Hi ha referència a una obra historiogràfica, d’abast imprecís i desapareguda ja al s XIX –el canonge Jaume Cullell recorda que ja no la localitzà–, que conegué i de la qual donà notícia l’ Episcopologio de Vich ,del canonge Joan Lluís de Montcada 1694, i més tard també se’n feu ressò Félix Torres i Amat, en les Memorias para ayudar a…