Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
actes de dotació i de consagració d’esglésies
Historiografia catalana
Documents, també anomenats dotalies, pels quals es fa donació a una nova església —com a esposa de Crist— d’un patrimoni, un territori, uns ingressos, drets, etc., necessaris per al seu manteniment.
Segons la legislació canònica, ja datable de l’època visigòtica, no era permès al bisbe de consagrar una església si abans no era dotada amb escriptura, per això dins d’un mateix document cal distingir entre aquests dos actes Les dotalies són una documentació riquíssima, que ofereix informació sobre aspectes eclesials, culturals, socials, econòmics, litúrgics, arqueològics, etc Malgrat no haver-hi una uniformitat de tipologies de la documentació, en general, els textos indiquen la causa de la consagració i els seus promotors de vegades, descriuen físicament l’església i s’esmenten les…
Joan Lluís de Montcada
Historiografia catalana
Jurista i historiador.
Vida i obra Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla, es doctorà a Barcelona en ambdós drets Essent encara laic, fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639, on segurament escriví dues grans obres històriques uns Annales Cataloniae , en llatí AHCB, ms B-185 període 700-1277 i BC, ms 495-496 període des del 1278 i l’ Episcopologio de la iglesia de Ausonia editat el 1894 amb el títol Episcopologio de Vich , en castellà Vic 1894La primera, potser anterior, reflecteix una certa indecisió en l’aplicació del mètode crític –accepta, per exemple, les tradicions d’Otger Cataló…
Pèire de Marca
Historiografia catalana
Polític, eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Estudià dret a Tolosa de Llenguadoc i, des del 1615, fou conseller del Consell Sobirà a Pau, transformat el 1621 en Parlament, del qual fou nomenat president Demostrà en aquests anys una plena identificació amb la monarquia autoritària bastida pel cardenal Richelieu Dedicà el seu lleure a l’erudició, i aplegà el fruit de llargues recerques en una Història de Bearn completada ja el 1633, i publicada finalment el 1640 Aquest mateix any es traslladà a París, on actuà com a conseller d’estat i membre del Parlament, i publicà el tractat Concordia sacerdotii et imperii 1641, prohibit…
Eduard Junyent i Subirà
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i arxiver.
Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions…
Museu Episcopal de Vic
Historiografia catalana
Entitat museística que, amb el nom de Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, fou creat oficialment pel bisbe Josep Morgades el 1891, i esdevingué el primer museu fundat per una diòcesi catalana.
Desenvolupament enciclopèdic La idea partí de l’èxit que havia tingut l’Exposició Arqueologicoartística promoguda el 1868 a Vic pel Círcol Literari, que donà lloc a un projecte no reeixit de creació d’un museu municipal però que derivà en la formació d’una exposició permanent i d’un museu arqueològic per aquesta institució En accedir Josep Morgades a la mitra vigatana, l’aleshores ja canonge Collell, ànima de l’exposició del 1868, li plantejà la idea de crear un museu des de la seu vigatana, i arran de l’Exposició Universal del 1888 el bisbe Morgades proposà la creació d’un museu arqueològic…
diplomatari
Historiografia catalana
Edició diplomàtica d’actes jurídics d’una mateixa cancelleria o d’un mateix autor, o bé pertanyents a una mateixa persona física o moral, una mateixa localitat, una mateixa regió o un mateix objecte, segons la definició que en fa la Comissió Internacional de Diplomàtica.
Desenvolupament enciclopèdic Però a diferència dels cartularis, el criteri de selecció dels documents és donat pels investigadors en funció del seu tema d’estudi També són anomenats colleccions de documents o colleccions diplomàtiques Sobre els diplomataris de caràcter general i de regnats publicats a Catalunya, resulta indispensable la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón CODOIN, iniciada per Pròsper de Bofarull l’any 1847, i que amb interrupcions es continuà fins el 1982, en la qual es publicaren en conjunt una vintena de diplomataris Les principals…
història de l’Església
Historiografia catalana
Un dels primers referents d’aquesta historiografia, tan antiga com el cristianisme mateix, foren les actes dels màrtirs.
Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les exhortacions morals acabà…